Arxiu del dimecres, 19/12/2012

Cal defensar la ciència

dimecres, 19/12/2012

19D Cartel Barcelona.jpg Vivim temps intensos en els que notícies impensables fa poc esdevenen habituals. Al costat de l’agitació social econòmica i política que ens està tocant viure, les ximpleries sobre la fi del món de divendres fan riure. I entre tot, avui passarà una cosa que podem qualificar de poc habitual. Hi haurà manifestacions de científics.

Una de les característiques més habituals en la classe política d’aquest país ha consistit en una immensa ignorància científica que, més enllà de les paraules, sempre ha relegat la ciència a un estatus poc més que de “activitat consentida” en temps d’abundància. Ara, les retallades estan destruint el teixit científic i malbaratant tota una generació de joves investigadors a un ritme que costarà molt refer. Investigadors que ha costat una fortuna formar i preparar han de marxar mentre escolten com alguns responsables opinen que això fins i tot és una bona cosa.

Construir un quilòmetre estàndard del tren d’alta velocitat costa el mateix que formar uns 50 investigadors. Amb el que costa el següent quilòmetre els hi podrien pagar el sou durant sis anys. I amb el següent quilòmetre n’hi ha prou per les despeses directes de la recerca. Fins i tot sabent que no tots seran excel·lents ni totes les investigacions reeixiran, el retorn a la societat serà superior en forma de coneixement, de patents i de tecnologies que no pas molts quilòmetres de AVE que es construeixen només perquè si els veïns en tenen nosaltres també el volem i tots hem de ser iguals. Igual que sempre es demana excel·lència als investigadors, potser també haurien de pensar en construïr només les línies d’alta velocitat amb rendiment i utilitat d’excel·lència.

Això ho tenen clar a Anglaterra, Alemanya, Estats Units o França, per dir alguns dels països que estan encantats amb els investigadors formats i amb ganes que els arriben sense que ells hagin necessitat invertir ni un duro, mentre que al món de la ciència s’ho miren sense entendre res. Però, és clar, cada país té les seves prioritats. Imagineu que es pugui gastar una fortuna construint línies d’AVE per després no fer-les servir? (És clar que ho imagineu!). Doncs és el que està passant amb la ciència.

Els instituts de recerca, el personal format, la xarxa científica, tot això són estructures d’una importància estratègica extraordinària per un estat. No cal construïr-les perquè ja les tenim i només queda saber aprofitar-les. Tant de bo arribin aviat dirigents amb visió de futur per treure’n partit. Tot depèn, és clar, del tipus de país que tinguin en ment.