Cal defensar la ciència

19D Cartel Barcelona.jpg Vivim temps intensos en els que notícies impensables fa poc esdevenen habituals. Al costat de l’agitació social econòmica i política que ens està tocant viure, les ximpleries sobre la fi del món de divendres fan riure. I entre tot, avui passarà una cosa que podem qualificar de poc habitual. Hi haurà manifestacions de científics.

Una de les característiques més habituals en la classe política d’aquest país ha consistit en una immensa ignorància científica que, més enllà de les paraules, sempre ha relegat la ciència a un estatus poc més que de “activitat consentida” en temps d’abundància. Ara, les retallades estan destruint el teixit científic i malbaratant tota una generació de joves investigadors a un ritme que costarà molt refer. Investigadors que ha costat una fortuna formar i preparar han de marxar mentre escolten com alguns responsables opinen que això fins i tot és una bona cosa.

Construir un quilòmetre estàndard del tren d’alta velocitat costa el mateix que formar uns 50 investigadors. Amb el que costa el següent quilòmetre els hi podrien pagar el sou durant sis anys. I amb el següent quilòmetre n’hi ha prou per les despeses directes de la recerca. Fins i tot sabent que no tots seran excel·lents ni totes les investigacions reeixiran, el retorn a la societat serà superior en forma de coneixement, de patents i de tecnologies que no pas molts quilòmetres de AVE que es construeixen només perquè si els veïns en tenen nosaltres també el volem i tots hem de ser iguals. Igual que sempre es demana excel·lència als investigadors, potser també haurien de pensar en construïr només les línies d’alta velocitat amb rendiment i utilitat d’excel·lència.

Això ho tenen clar a Anglaterra, Alemanya, Estats Units o França, per dir alguns dels països que estan encantats amb els investigadors formats i amb ganes que els arriben sense que ells hagin necessitat invertir ni un duro, mentre que al món de la ciència s’ho miren sense entendre res. Però, és clar, cada país té les seves prioritats. Imagineu que es pugui gastar una fortuna construint línies d’AVE per després no fer-les servir? (És clar que ho imagineu!). Doncs és el que està passant amb la ciència.

Els instituts de recerca, el personal format, la xarxa científica, tot això són estructures d’una importància estratègica extraordinària per un estat. No cal construïr-les perquè ja les tenim i només queda saber aprofitar-les. Tant de bo arribin aviat dirigents amb visió de futur per treure’n partit. Tot depèn, és clar, del tipus de país que tinguin en ment.

9 comentaris

  • david

    19/12/2012 19:38

    Tot el meu suport on calgui !!!

  • Joan

    19/12/2012 16:46

    D’acord amb en Carquinyol: el problema és que tenim uns polítics immensament ignorants, encegats amb el poder, no els interessa res més.
    Malauradament, no crec que hi hagi cap canvi els pròxims anys. Els en queden 3 de legislatura, i els és ben bé igual què diguin mentre ho van enfonsant tot. Costa molt construir, però destruir és ben senzill. Van aconseguir enganyar a una bona colla de votants i ara ho estem pagant tots plegats.
    O això, o tots cap a fer la revolució, científics inclosos.

  • Sinera

    19/12/2012 12:01

    Aquestes paraules teves, Dani, en una entrevista que et van fer fa un temps, semblen premonitòries, i ja no les podràs repetir a partir d’avui:

    “Mira, quan la comunitat científica s’alça ningú no se n’adona. Has sentit alguna vegada una vaga de científics?”

    Afortunadament, a les converses entre ERC i CIU PODRIEN aprovar-se mesures de suport a la investigació a la nostra “gran” Catalunya… El maleït “PODRÍEN/B> de sempre… Tots n’hem sentit a parlar com “EL GRAN PROJECTE CATALÀ DE L’INDEPENDÈNCIA CIENTÍFICA, OI?!!! Que trist!

  • Pau Bosch

    19/12/2012 10:32

    Fa temps que vaig fer aquesta vinyeta: https://www.facebook.com/photo.php?fbid=272782322806705&set=pb.120259331392339.-2207520000.1355905786&type=3&theater

    Malauradament, em sembla que les inversions de ciència en aquest país segueixen en aquesta direcció.

  • Sinera

    19/12/2012 9:57

    Un despropòsit de país, Daniel! I el més trist és que les manifestacions no tindran, com és habitual, cap repercussió positiva. És una lluita contra la foscor i la ignorància. Res a fer, Daniel… Ni allà ni aquí… El món dels polítics se centra en ells mateixos, no en el bé dels ciutadans ni en el que seria bo pel futur. Trist. Molt trist!

  • Esther

    19/12/2012 9:55

    - reduccions dels pressupostos de I+D+I
    – disminució del nombre beques
    – endarreriments de convocatòries i resolucions
    – limitacions contractuals de personal
    – manca de suport administratiu

    Podríem seguir amb la llista….

  • MPilar Navarro

    19/12/2012 9:49

    Com diu Carquinyol, si la ignorància fos només científica… gairebé em donaria per satisfeta, em quedaria una lleugera esperança que algun dia la saviesa en altres àmbits els impulsés a subsanar aquesta ignorància científica.
    Molt em temo, però, que és ignoràcia a seques i, a més, amb tota la prepotència de qui es creu que ho sap tot; és a dir, amb poca esperança de reeixir.
    Tant de bo arribin aviat dirigents amb visió de futur per treure’n partit; jo en tinc seriosos dubtes.

  • Xavier

    19/12/2012 9:22

    Potser aquest comentari que faré serà destructiu en lloc de constructiu, i poc a veure amb el tema parlat, però n’estic fart de viure en un país com a Espanya, país de la picaresca i cul d’Europa. L’altre dia vaig llegir que estem al nivell del Senegal en problemes burocràtics per poder crear empreses……vergonyòs…..per tant no em sorpren gens que amb temes com la ciència passi igual, que no la tinguin en compte. Jo vull una Catalunya independent, però no sé fins a quin punt les coses canviaríen….. Desitgem que per millor si es donés el cas…..
    Disculpeu el caire pol·litic d’aquest comentari, però es que en llegir notícies com la exposada avui, em cremo per dins.

  • Carquinyol

    19/12/2012 9:00

    Ai company, el problema no és que la classe política d’aquest país tingui una immensa ignorància científica, el problema és que sovint té una immensa ignorància a seques.

    I de l’AVE millor no parlo perquè… bé, només dir que mentre es dediquen a gastar milions en un AVE a Galícia que ja reconeixen que no serà gens rentable, a bona part de Tarragona tenim zones on el Corredor Mediterrani té una única via per mercaderies, rodalies, regionals i llarga distància. I és una de les zones més col·lapsades…