Ocupació creixent

manhattan-then-and-now.jpg La majoria de nosaltres gairebé mai hem vist paisatges completament salvatges. I si ho hem fet ha resultat una ocasió excepcional i, segurament, fora d’Europa. Per lluny que marxis, sempre hi ha una carretera, una línia elèctrica, un poblet o camp conreat en algun indret a la vista. Els humans hem tingut un important impacte en el planeta, i segurament és més gran del que imaginem.

Però a mida que augmenta la població, la demanda de terreny per edificar, per conrear, per explotar i per transportar augmenta més i més. La pregunta és, ens en queda gaire per ocupar?  En això hi ha diferents estimacions i moltes vegades depèn de la manera com es facin els càlculs, però recentment ha sortit una estimació segon la qual ja hem ocupat la meitat de la terra ferma lliure de gel del planeta.

En realitat, més que les xifres absolutes, el que interessa son les tendències. I malgrat que  afirmem ser éssers presumptament  racionals, el que fem és consumir tot el que ens calgui sense pensar ni un moment en afluixar el ritme. I, a sobre, ho fem de manera poc eficient. De moment, prop de la meitat dels terrenys que hem fet servir per l’agricultura han perdut bona part del seu rendiment o estan prou degradats com per que no es pugin aprofitar. Si recordem que només un 20 % del terreny és aprofitable per als conreus, potser tenim un problema a l’horitzó.

També val la pena tenir present que tot i que la meitat de la terra ferma del planeta encara no la fem servir, gairebé un 20 % són deserts, alta muntanya i indrets als que difícilment els traurem rendiment.

De manera que ens estem quedant sense gaire espai per seguir conreant, transformant i explotant. I malgrat tot, la població continua un ritme de creixement important. Hi ha qui pensa que no passa res perquè les millores tècniques resoldran el problema. Jo diria que aquesta visió és una mica massa optimista i sospito que els que van més encertats són els que opinen que potser si que ens en sortirem els països més desenvolupats, però els països pobres ho tenen molt fumut en un futur no gaire llunyà.

Les xifres es poden discutir perquè no es fàcil fer aquesta mena d’estimacions i els marges d’error són importants. També cal veure com es decideix la manera de classificar el terreny. Hi ha qui considera malaguanyats els terrenys afectats per la contaminació i el percentatge de terreny “humanitzat” encara augmenta més. Però sigui quina sigui la xifra exacta, no hi ha gaire temps per entretenir-nos sense fer res.

11 comentaris

  • Joan Codina

    08/01/2013 1:16

    Vam saltar dunes (i veur pondre’s el sol i sortir la lluna) i segueixo trobant sorra a hores d’ara. I si molta hamada (dues paraules que he après avui hamada i erg).

    Moltes gràcies!! A veure si ens prepares alguna sorpresa i ens veiem algun dia :-P

  • Daniel Closa

    07/01/2013 19:05

    Esther. En Paul Erlich és un dels mestres en aquests temes. Llàstima que no sel’s faci massa cas.

    Sinera. Si. però hem d0intentar ser una mica optimistes, no? Es que si no…

    Joan. Final de carrera? Ja ets Fisic en majúscules? Enhorabona!!!
    Si va ser al mateix desert deuries veure més hammada que no pas erg

  • Joan Codina

    07/01/2013 18:49

    Ho he estat consultant amb google i vaig ser a les mateixes dunes. Semblava qui sap què i és un petit trosset de dunes pel que veig per google maps!!

    PS Va ser el viatge de final de carrera (d’uns quants).

  • Sinera

    07/01/2013 18:37

    Ho veig tan pelut com el company Oca. Donat que el creixement de la població segueix imparable algun dia arribarem al límit.

    Sigui per obra d’algun virus amb mala baba, per obra d’algun exèrcit amb mala llet o perquè el planeta acabi la paciència… pinten bastos!

    Dues (im)possibles sol·lucions “idiocientífiques”:

    1. Trobar la manera de reduir el nostre cos a la meitat o a un terç del tamany actual… Si fóssim més petits en podríem encabir més…

    2. Trobar d’una vegada la manera d’alimentar-nos fent fotosíntesi…

    Les pinten bastos…

  • Esther

    07/01/2013 14:28

    si us interessa el tema, l’entomòleg nord-americà Paul R. Ehrlich, és especialista en poblacions i superpoblació humana, i va rebre el V Premi Ramon Margalef d’Ecologia al 2009 a casa nostra. En el seu discurs d’acceptació del premi va explicar les seves teories sobre la necessitat de frenar el consum desmesurat de recursos per evitar el col•lapse de la humanitat. Podeu trobar més informació a: http://www.gencat.cat/premiramonmargalef/cat/galeria/ehrlich.htm
    Va ser molt interessant escoltar-lo de primera mà!

  • Daniel Closa

    07/01/2013 13:44

    oca. Home, certament alguna cosa caldrà fer. Que només queixar-nos no sol·luciona res :-D

    Joan. Marroc? Jo vaig anar a l’erg Xibba a Merzouga. I era una canya quan deixaves els turistes enrere.

    Miquel. Ho faré, però no comptis que serveixi de gaire. Els que fumen saben perfectament el que els passa al pulmons. Son addictes, no ximples. (Bé, algun ximple també deu haver)

  • Miquel Estelrich

    07/01/2013 13:31

    Hola Daniel. Et volia preguntar si algún dia d’ aquests podries escriure sobre els efectes del tabac a veure si asustes al meu company de pis i atura de fumar jaa.

    GRACIES

  • Joan Codina

    07/01/2013 13:27

    Vam arribar a l’entrada de les dunes per una carretera de terra i després vam fer una hora/hora i mitja de dromedari endins. Allà estàvem sols.

    Espero que t’hagin passat bé les vacances

  • oca

    07/01/2013 13:09

    És que entre l’economia (l’únic que ha començat bé el 2013 és el Rato que va fer els ‘deures’ quan era ministre), la destroça del medi ambient (flora, fauna, tot s’hi val tu), els nous virus (algun dia n’arribarà un de letal, no com el de la Grip A, no, un amb cara i ulls de veritat)… aquests pròxims anys pinten bastos, bastos, bastos.
    Només en queda una solució: A la Batalla !!!!!

  • Daniel Closa

    07/01/2013 13:07

    Mestre! Quina enveja. Però no hi havia ni tan sols carretera per arribar-hi?

  • Joan Codina

    07/01/2013 11:49

    Quan veus l’evolució de la població humana t’espantes.. No sé com es podrà aguantar, el problema és que ens hi trobarem.

    Ser en un lloc on no es vegi res humà és increïble, aquest any passat vaig ser en un desert (a passar-hi la nit) i ho recordaré durant molt temps (sobretot les estrelles).