Arxiu del dilluns, 14/01/2013

Atabalat amb l’envàs

dilluns, 14/01/2013

envas on vas.jpg Envàs, on vas? La campanya de moda d’aquests dies aconsegueix cridar l’atenció, ser enganxosa, arribar a saturar i fins i tot fer una mica de ràbia. El motiu no el tinc gaire clar, perquè hi ha campanyes de publicitat més poca-soltes, però aquesta ha tocat la fibra. En tot cas, agradi o no, imagino que ha aconseguit l’objectiu que pretenia. Que se’n parli i que posem atenció al tema del reciclat.

Com la majoria, he de reconèixer que m’ha servit per descobrir que reciclava malament. El contenidor groc sempre l’he considerat “el del plàstic” i no pas “el dels envasos”. Però cap problema, si només hi ha d’anar envasos, doncs envasos i punt. Com sempre passa, ja hi ha el rumor que la campanya és tèrbola, que serveix per als interessos de determinades empreses i que ens hem de revoltar. La veritat és que, tot i que no se exactament el que hi ha, tampoc m’acaben de fer el pes les campanyes d’indignació a la que ens apuntem tan fàcilment. Per descomptat que caldrà anar discutint el model de reciclatge que volem com a país i la manera de posar-lo en marxa o de modificar-lo, però de moment tenim el model que tenim i el que cal, com a mínim, és que apliquem correctament.

El que m’ha resultat més curiós és la insistència en que al contenidor verd només hi van envasos i ampolles. No pas els gots i altres coses de vidre. Això sembla contradictori. No es tracta “simplement” de reciclar vidre? Doncs si, però això no és “simple”.

Primer perquè la gran confusió és entre vidre i cristall. Els veiem iguals, són transparents igual, semblen tenir iguals característiques…, però no són iguals. De fet, són força diferents.

El que anomenem cristall és un sòlid que presenta una estructura cristal·lina a nivell molecular. Això vol dir que els seus àtoms estan ordenats de manera molt determinada i repetitiva i aquesta xarxa és la que li dóna les característiques que tingui a nivell macroscòpic. Un vidre, en canvi, té una estructura diferent. Tècnicament és un material que s’ha refredat prou com per esdevenir rígid, però sense cristal·litzar. També hi ha un vidre molt ric en plom que col·loquialment també anomenem cristall, ja que el plom li dona algunes caracteristiques similars a les de l’autèntic cristall.

La composició química del vidre és sobretot diòxid de silici, que en la pràctica és la “sorra” normal. També s’hi afegeix una mica de carbonat sòdic, que fa que fongui millor, i de carbonat càlcic que li donarà propietats vítries. Després pot tenir també alguns altres components que seran els responsables del color. Els més habituals són els tons marrons i verds generats per òxids de crom, de ferro, de cobalt o de coure.

Per reciclar-lo, el que fan és separar-lo per colors, netejar-lo d’altres coses que tinguin enganxades, triturar-lo fins obtenir una mena de sorra de vidre i fondre’l per obtenir la pasta de vidre i fer de nou les ampolles, o el que calgui. El punt clau és la fusió. Un dels avantatges del reciclat és que en aquest pas requereix menys energia que la fabricació de nou ja que cal una temperatura menor per fondre’l. Però cal que el material sigui més o menys homogeni. I aquí és on la presència de cristall o de vidres particulars pot engegar el procés a dida ja que alguns compostos es fondrien però altres no ja que requereixen temperatures més elevades. Això faria que enmig de la pasta fosa quedessin fragments sense fondre i no es podria treballar posteriorment.

El cristall no es pot fondre junt amb el vidre, però tampoc molts vidres especials. El de les finestres, el dels cotxes, el de les ulleres, el de la construcció, el de… tots tenen afegits components químics que modifiquen les seves característiques per les diferents aplicacions que els demanem, però això mateix fa que les característiques de fusió canviïn, de manera que sigui complicat processar-lo junt amb el vidre més habitual a casa; el de les ampolles i els envasos.

Quan mirem enrere ens adonem que fa relativament poc que vam començar a reciclar. Altres països ja porten dos o tres generacions per la feina, però aquí no va començar fins als anys 80.  Segur que ens queda molt camí per fer i moltes coses per millorar, però de moment, només espero que acabi d’una vegada la campanya i em pugui treure del cap la cantarella del “si no ets envàs, al verd no hi vas” i similars.