Atabalat amb l’envàs

envas on vas.jpg Envàs, on vas? La campanya de moda d’aquests dies aconsegueix cridar l’atenció, ser enganxosa, arribar a saturar i fins i tot fer una mica de ràbia. El motiu no el tinc gaire clar, perquè hi ha campanyes de publicitat més poca-soltes, però aquesta ha tocat la fibra. En tot cas, agradi o no, imagino que ha aconseguit l’objectiu que pretenia. Que se’n parli i que posem atenció al tema del reciclat.

Com la majoria, he de reconèixer que m’ha servit per descobrir que reciclava malament. El contenidor groc sempre l’he considerat “el del plàstic” i no pas “el dels envasos”. Però cap problema, si només hi ha d’anar envasos, doncs envasos i punt. Com sempre passa, ja hi ha el rumor que la campanya és tèrbola, que serveix per als interessos de determinades empreses i que ens hem de revoltar. La veritat és que, tot i que no se exactament el que hi ha, tampoc m’acaben de fer el pes les campanyes d’indignació a la que ens apuntem tan fàcilment. Per descomptat que caldrà anar discutint el model de reciclatge que volem com a país i la manera de posar-lo en marxa o de modificar-lo, però de moment tenim el model que tenim i el que cal, com a mínim, és que apliquem correctament.

El que m’ha resultat més curiós és la insistència en que al contenidor verd només hi van envasos i ampolles. No pas els gots i altres coses de vidre. Això sembla contradictori. No es tracta “simplement” de reciclar vidre? Doncs si, però això no és “simple”.

Primer perquè la gran confusió és entre vidre i cristall. Els veiem iguals, són transparents igual, semblen tenir iguals característiques…, però no són iguals. De fet, són força diferents.

El que anomenem cristall és un sòlid que presenta una estructura cristal·lina a nivell molecular. Això vol dir que els seus àtoms estan ordenats de manera molt determinada i repetitiva i aquesta xarxa és la que li dóna les característiques que tingui a nivell macroscòpic. Un vidre, en canvi, té una estructura diferent. Tècnicament és un material que s’ha refredat prou com per esdevenir rígid, però sense cristal·litzar. També hi ha un vidre molt ric en plom que col·loquialment també anomenem cristall, ja que el plom li dona algunes caracteristiques similars a les de l’autèntic cristall.

La composició química del vidre és sobretot diòxid de silici, que en la pràctica és la “sorra” normal. També s’hi afegeix una mica de carbonat sòdic, que fa que fongui millor, i de carbonat càlcic que li donarà propietats vítries. Després pot tenir també alguns altres components que seran els responsables del color. Els més habituals són els tons marrons i verds generats per òxids de crom, de ferro, de cobalt o de coure.

Per reciclar-lo, el que fan és separar-lo per colors, netejar-lo d’altres coses que tinguin enganxades, triturar-lo fins obtenir una mena de sorra de vidre i fondre’l per obtenir la pasta de vidre i fer de nou les ampolles, o el que calgui. El punt clau és la fusió. Un dels avantatges del reciclat és que en aquest pas requereix menys energia que la fabricació de nou ja que cal una temperatura menor per fondre’l. Però cal que el material sigui més o menys homogeni. I aquí és on la presència de cristall o de vidres particulars pot engegar el procés a dida ja que alguns compostos es fondrien però altres no ja que requereixen temperatures més elevades. Això faria que enmig de la pasta fosa quedessin fragments sense fondre i no es podria treballar posteriorment.

El cristall no es pot fondre junt amb el vidre, però tampoc molts vidres especials. El de les finestres, el dels cotxes, el de les ulleres, el de la construcció, el de… tots tenen afegits components químics que modifiquen les seves característiques per les diferents aplicacions que els demanem, però això mateix fa que les característiques de fusió canviïn, de manera que sigui complicat processar-lo junt amb el vidre més habitual a casa; el de les ampolles i els envasos.

Quan mirem enrere ens adonem que fa relativament poc que vam començar a reciclar. Altres països ja porten dos o tres generacions per la feina, però aquí no va començar fins als anys 80.  Segur que ens queda molt camí per fer i moltes coses per millorar, però de moment, només espero que acabi d’una vegada la campanya i em pugui treure del cap la cantarella del “si no ets envàs, al verd no hi vas” i similars.

19 comentaris

  • Dansr

    15/01/2013 18:12

    Segons Mirabilis només s’ha de reciclar el que ha pagat la seva tasa, no importa el material del que estigui fet. És més fàcil tenir gent formada en les línies de separació de les empreses de reciclatge i aprofitar al màxim els materials que enviem que no que una bona part d’aquests acabi al abocador per no haver sabut decidir si és o no és el que ha de ser.
    Que el film del “bocata” del nen no sigui envàs, però que sí ho sigui el mateix film quan bé d’una safata de pollastre del super al meu petit cervell li costa d’entendre.
    Amb el vidre el mateix, potser sseria millor que cada envasador s’en ocupés dels seus envasos.

  • Daniel Closa

    14/01/2013 18:47

    Sinera. He he. La vida es certament complicada. El que dius resultaria senzill, però car. Per tant, no seria rendible i per tant ningu no ho faria. De fet es mes comlicat, es recilca el que els consumidors hem pagat (uns pocs centims de més perque es recicli) de manera que cal fer quadrar la defensa del medi ambient, l’ús assenyat dels recursos i el cost económic de tot plegat. No hi ha solucions fàcils!

    Vincet. El concepte dels veïns és inapelable. Aquí ja triguem a posar-ho en pràctica.
    I d’altra banda… Qui son “ells”? :-D

  • Vicent Bosch i Paús, l’Alcora (Països Catalans).

    14/01/2013 18:05

    Fa molts anys vaig veure a una ciutat del nostre veí de d’alt: “Nettoyer c’est bien, ne pas salir, ce mieux” (més o menys).
    Podem reciclar tot el que vulgueu però ells si descobreixen alguna matèria primera en algun paratge verge, no el respecten. I si els cal llençar unes quantes bombes per portar la “democràcia” i enverinar els mars, els rius, etcètera, ningú no els aturarà. I nosaltres amb saquets de plàstic, més merda, a fer-los la feina bruta.

  • Sinera

    14/01/2013 17:22

    Apart del reciclatge potser una mica groller que fem a casa… no resultaria més senzill que els vidres i cristalls (i semblants) anéssin a un mateix lloc i es donés feina a gent aturada i entesa per fer una sel·lecció més acurada on va a parar tot? I perquè no fer el mateix amb els diferents tipus de plàstics?

    Segur que estic sent massa simplista… però és que fer ara un màster sobre reciclatge… Ufff!

  • Daniel Closa

    14/01/2013 15:16

    Realment, el groc es el que resulta més confús.
    I sí; els comentaris agafen els camins que el personal prefereix. Aquesta és la gràcia dels blogs. Tot i que aquesta vegada no ha resultat cap sorpresa :-D

  • Núria Tomàs

    14/01/2013 15:03

    Si teniu dubtes: http://meu.cat/
    Aneu a Guia ràpida dels residus.
    No vull insistir en aquest tema però el paper d’alumini i el film de plàstic van al groc. Ara, el millor és reduir el consum d’aquest tipus d’envolcall.
    Dan, un a vegades escriu sobre una cosa i la gent respon de manera diferent a la s’espera!!

  • Carquinyol

    14/01/2013 14:55

    M’acaba d’arribar …

    http://ves.cat/chz3

  • Daniel Closa

    14/01/2013 13:55

    Carquinyol. Al final un recicla el que pot. Si a casa no s’hi cap, doncs es queda per resoldre. Que tampoc cal parar bojos.

    Montserrat. Tampoc es aixó! :-D

    Adrià. Totalment d’acord. La qüestió és com es paga el reciclatge si per determinats plàstics surt massa car. Per això preguntava com ho fan a altres indrets on potser ja ho tenen resolt.

    Josep. Mª. A mi, malgrat la irritació ,la campanya no em sembla malament. Si el sistema està muntat per un determinat tipus de recilcatge, ja va be que ens ho facin saber i ficarem l’envàs que toqui allà on calgui.
    El que dius de fer els plàstics del mateix material aniria be per reciclar, però pensa que aquesta no és lapreocupació dels fabricants. Cada aplicació té uns requisits diferents i per tant demana uns mateirals diferents.
    Lo de retornar les ampolles sembla molt evident. Reutilitzar és el millor reciclatge i segurament el més económic. Al menys a primer cop d’ull, que després surten problemes en els que no hi pensem.

  • Josep Ma

    14/01/2013 13:30

    Jo la campanya la trobo molt bona, ja sabem que per gustos colors.
    Ara bé, jo veig la campanya no per dir que ho fem malament, sino que ho podem fer millor.
    Es a dir, primer hem hagut d’aprendre a reciclar i ara, a reciclar millor. Res més.
    Potser un tema que ajudaria a reduïr el reciclatge seria que tots els envasos de plàstic siguin fet del mateix material, de la mateixa manera que amb el vidre i metall (llaunes). Una altre punt que podria ajudar (si es que economicament i energèticament resulta) es de retornar els envasos com es feia fins fa uns trenta anys enrera.
    Això provocaria forces canvis en les empreses de distribució i producció de begudes, però en el total del procés no se si seria òptim tal com està montat ara (tinguem present que les productores de begudes haurien de montar màquinaria per a netejar les begudes, per exemple; o que els camions tornariem plens d’envasos buits (que a priori no es un problema), però tot cal valorar-ho en tot el conjunt de fabricació-transport-venda-consum i retorn a l’inici (per reciclatge o per retorn).

  • Adrià Galofré

    14/01/2013 13:13

    Segurament tens raó Dani. El reciclatge, com la majoria de coses, només pot ser si és negoci. Ara bé, d’aquí a fer una campanya dient que el plastic que no és envàs no es pot reciclar…home! El que comentes del cristall la veritat és que no ho sabia, peró amb el tema del plàstic…a mi em sembla que el que s’hauria de fomentar el el reciclatge de tots els tipus de plàstic i no només d’aquells que “han passat per caixa”.

  • Montserrat

    14/01/2013 12:37

    estic amb en Carquinyol!!!!!! al final em tornaré ximpleta!!! i potser si que faran que deixem de reciclar :-(

  • Carquinyol

    14/01/2013 12:07

    Jo el principal problema que tinc al reciclar és que a casa ja no m’hi caben més galledetes de tapetes d’alegres colors !! És que ningú pensa en com ho fem als pisos petits tot això ?

    Si us plau, inventenu ja un replicador startrekiense que tot això ho arregla materialitzant i desmaterialitzant !! (i a més no ocupaven pas gaire….)

  • Daniel Closa

    14/01/2013 11:44

    He he. L’apunt només pretenia anar sobre un detall tècnic del reciclatge del vidre i el cristall. Però ja imaginava que el que crea més debat és el model de reciclatge (que ja es bona cosa debatir-ho). En tot cas, i posat a fer d’advocat del diable… Com es pot evitar que el reciclatge sigui un negoci? I encara una mica més provocador: Quin problema hi ha si és així?
    Més que res perquè si l’alternativa és que no es recicli, mal negoci fariem. Ho dic perquè també he llegit propostes de boicot al reciclatge perquè hi ha empreses que hi guanyen diners. Potser entre poc i massa!
    Quins models fan servir a paisos amb més tradició de reciclatge? Com solucionen els problemes técnics, els económics i els d’hàbits socials? Al final segurament no cal inventar res sinò mirar com s’ho fan els que ho fan millor i amb més experiència.
    Vale. Avui tinc el dia maranya :-)

  • oca

    14/01/2013 11:21

    Mirabilis, però la pregunta és: el paper film i el paper d’alumini i els taps de plàstic i qualsevol producte de plàstic es pot reciclar, no?
    Queda clar, si és així, lo que dius: no tenen un objectiu de reciclar, tenen un objectiu únicament de negoci i tot està muntat sobra una ‘artimanya’ més, vestint-se de xai essent un llop.
    En fi, el Planet el tenim molt content, només faltava el fracking per acabar-ho d’adobar…

  • oca

    14/01/2013 11:14

    Si si Núria, tota la raó, no es parla d’orgànic perquè és simplement rebuig orgànic que no es pot controlar a on té l’origen. Els plàstics es pot controlar de qui és, de qui no és, si ha pagat pel reciclatge, si no ha pagat… I bàsicament és això, reduir els envasos de plàstic per tal de que només es reciclin els quins paguen i al reduir la quantitat, doncs que sortir a compte. Però esclar, l’objectiu del reciclatge no és econòmic, diria que l’objectiu és reduir els productes nous alhora que reduïm doncs l’explotació al Planet.
    Però en fi….

  • Mirabilis

    14/01/2013 10:54

    Del que es tracta no és de la composició del vidre o dels diferents plàstics….el problema, com tots els problemes, és econòmic. Ecoembes i Ecovidrio són associacions sense ànim de lucre l’objectiu de les quals es complir la Llei d’envasos; no tenen un objectiu de reciclar.
    Els productors (o responsables) d’envasos tenen dues maneres que cumplir la llei d’envasos: pagar pel reciclatge dels envasos o establir una manera per a que els consumidors els retornin els envasos. Ecoembes el que fa és facilitar un sistema (es diu sistema integrat, que també fan servir els productors de electrodomèstics o els de medicaments) per cumplir la llei: el que s’anomena punt verd.
    En realitat, com que el consumidor només recicla el 20% d’envasos, però ha pagat pel 100% d’envasos…el 80% que no es recicla són diners nets per ecoembes, que se’ls gasta en campanyes com aquesta. Tot és un cicle.
    Una altre cosa és si aquest model funciona o no, jo penso que no, i els números també ho diuen.

    Núria: els films de plàstic o el paper de plata, en principi, no van al groc, perque, en ser un producte, no un envàs, no ha pagat pel seu reciclatge.

    Amb això de la matèria orgànica….si que es veritat que convé recilclar-la, ara, si va a parar a l’abocador…. en principi els abocadors estan impermeabilitzats per no contaminar l’entorn.
    http://aliherrera.blogspot.com.es/2010/09/reciclatge-envasos-etiquetes-i.html

  • Daniel Closa

    14/01/2013 10:37

    Núria. Tot plegat indica que encara ens falta per aconseguir una cultura del reciclatge (i recuperació!) com cal.

    Joan. Si, però energèticament costaria un disbarat! Potser quan l’ITER funcioni tindrem les temperatures adients i ja no caldràpatir per separar. Encara que aplicar fusió nuclear al reciclatge sembla una mica exagerat :-D

  • Joan Codina

    14/01/2013 10:19

    Si fonguessin el vidre Orodruin no tindrien pas problemes amb els diferents vidres ni fragments sense poder fondre.

    Sauron va ser el primer d’eliminar la campanya poblicitària..

  • Núria Tomàs

    14/01/2013 9:43

    Campanya irritant i tot el que es genera al seu voltant. El problema és que ara sembla que acoten a “envàs” i ens imaginem una ampolla de plàstic o una llauna però al groc també hi van els films amb que embolcallem el menjar, les bosses, els taps metàlics dels pots de vidre…
    La veritat, em costa entendre que a aquestes alçades encara haguem d’explicar on va cada cosa, després de molts anys de contenidrors al carrer.
    Ningú parla de la brossa orgànica. Aquesta encara està més verda que el plàstic i és molt important. Si llencem l’orgànica al rebuig, aquesta brossa va a l’abocador. La matèria orgànica es descompon i deixa anar uns líquids molt tòxics, els lixiviats, que poden filtrar-se al terra i contaminar aigües, camps… És molt pitjor tirar a l’abocador les peles de taronja que un camí de joguina.