Arxiu del dimarts , 15/01/2013

l’Estrella de la mort, i altres opcions

dimarts , 15/01/2013

estrella mort.jpg Ha tingut un cert, i comprensible, ressò la resposta de la casa Blanca a una sol·licitud firmada per 35.000 persones, on demanaven que es construís una “Estrella de la mort” similar a la de ”la Guerra de les Galàxies”. La veritat és que mentre llegia la resposta oficial no podia deixar de somriure i de reflexionar sobre unes quantes coses relacionades.

Per començar, s’ha de ser molt friki o molt paranoic per demanar una cosa així. Els primers fan gràcia, els altres potser que s’ho facin mirar i que algú els tanqui en un lloc segur. Però l’interessant (i que fa una certa enveja) és que tinguin un sistema com aquest per enviar sol·licituds al govern, que aquestes tinguin resposta i que les respostes siguin tan intel·ligents. Perquè, sota la capa d’humor hi ha molt sentit comú.

Els motius per denegar la sol·licitud són el cost estimat de 80.000.000.000.000.000 de dòlars (afegint que el que volen és reduir el dèficit i no incrementar-lo). El fet que l’actual administració no està d’acord en fer esclatar planetes. I en tercer lloc, que és absurd gastar aquesta milionada en una estació tan defectuosa que un paio amb una sola nau la va poder destruir.

Però el millor és quan en la resposta fan notar que, de fet, ja estem construint una estació espacial internacional on astronautes de diferent països treballen plegats, fan recerca, reben visites periòdiques d’altres naus espacials i disposen d’una flota de robots automàtics per al manteniment. Que ja tenim naus robòtiques estudiant altres planetes i una d’elles disposa d’un làser (Potser no és un sabre de llum, però s’hi acosta).

També recorda que encara que no disposem de naus que pugin fer la cursa de Kessel en 12 parsecs, com el Falcó Mil·lenari de Han Solo, si que tenim naus explorant els límits del sistema solar. Aquí és una llàstima (suposo que inevitable) que segueixi amb l’error de principiant: Un parsec és una mesura de distància, no de temps!!!!!

També recorda que actualment ja estem descobrint centenars de nous planetes orbitant estrelles llunyanes i que la NASA ja lloga equip i material a empreses privades per posar coses a l’espai. Per cert, d’això se n’encarrega la “Commercial Crew and Cargo Program Office”, abreviada… C3PO.

En resum, no cal somiar en el futur, perquè ja l’estem vivint el futur. Potser que ho recordem de tant en tant. Enlloc de seure al sofà dient ximpleries com demanar estrelles de la mort, el que poden fer és contribuir al futur estudiant una carrera de ciències, enginyeria o matemàtiques. Una bona manera d’aconseguir “que la Força ens acompanyi”.

Tot és broma,… però no tant. Vivim un moment esplendorós en el camp del coneixement i de la descoberta de l’Univers que ens envolta. Ens sembla tant normal que de vegades oblidem la visió tan limitada del món que han tingut la totalitat dels éssers humans que han viscut abans que nosaltres. La meva àvia explicava que, de jove, van anar un dia al Prat per veure una cosa mai vista: un aeroplà fer una exhibició de vol. Una màquina que volava! No fa tants anys d’això! Ara enviem naus als confins del sistema solar, descobrim els components últims de la matèria, manipulem el codi genètic i fotografiem galàxies als límits de l’Univers… i ens sembla normal.

El que ens envolta és pura ciència ficció feta realitat i només ens queda intentar ser una mica més savis per fer-ne un bon ús. Que l’únic que sel’s acudeixi sigui demanar que fabriquin un arma de destrucció massiva com l’estrella de la mort és força decebedor a l’hora de valorar als humans.

Per sort, altres trien millor. Hi ha una altra sol·licitud presentada per un enginyer demanant que construeixin la nau estel·lar “Enterprise”, de Star Trek (encara que no se quin model). Una opció molt més interessant, sens cap dubte!