Arxiu del dimecres, 16/01/2013

Esperant la tempesta solar

dimecres, 16/01/2013

ssn_predict_l.jpg Va haver un moment de saturació a l’hora de parlar del “partit del segle”. Hi havia un partit del segle cada dos per tres. Entenc que el titular queda llampant, però l’abús fa que es perdi l’impacte. Però tant se val i seguim topant amb el-que-sigui del segle, sense tenir en compte que el segle acaba de començar i que va per llarg.

Aquests dies s’ha parlat del risc de patir “la tempesta solar del segle” degut a l’activitat d’una taca solar, coneguda amb les sigles AR1654, deu vegades més gran que el nostre planeta i que està encarada cap a nosaltres. Llegit així fa por i tot.

De totes maneres val la pena recordar les dimensions de les taques solars ja són més grans que les de la Terra normalment. De fet, tot el que tingui a veure amb el Sol és de magnitud molt gran, de manera que parlem d’escales “normals”.

A més, tampoc és tan probable que sigui la tempesta del segle. Més que res perquè al llarg de segle en veurem encara moltes més de tempestes solars. El Sol té un cicle d’activitat d’aproximadament onze anys. Ara estem arribant al màxim d’aquest cicle, de manera que hi haurà erupcions solars, ejeccions de massa coronal i tot el ventall de mostres d’activitat que la nostra estrella fa al moment culminant de cada cicle. Però al llarg del segle aquesta situació es repetirà unes vuit vegades més. De manera que no tinguem pressa per batejar les coses com la “del segle”.

Perquè la tempesta solar sigui inquietant cal que la flamarada surti en direcció a la Terra, cosa que ja no és tant freqüent, però que de vegades passa i amb certesa seguirà passant. Abans era un fet anecdòtic. Les aurores boreals o australs augmentaven molt però poca cosa més. Ara és diferent. Amb la dependència que tenim dels aparells electrònics i dels satèl·lits artificials, una tempesta que en pugi deixar uns quants de fregits si que tindria conseqüències, de manera que ja no és un tema irrellevant.

Però tampoc estem sense fer res. Tenim sistemes per observar l’activitat solar de manera que algunes mesures es poden prendre per protegir els sistemes més delicats en cas de tempesta. També se suposa que hi haurà plans de contingència per si la xarxa elèctrica cau durant un temps. Al menys, hem de suposar que els qui han dissenyat aquests sistemes ho hauran tingut en compte. Perquè tempestes solars, segur que n’hi haurà! Els satèl·lits es poden desconnectar temporalment i molts es creu que podrien sobreviure fins i tot a la que efectivament sigui la tempesta solar del segle, (sigui quan sigui).

De fet, ja se que soc una mica massa optimista. Aquí encara ens sorprenem que no tinguin en compte zones d’inundació per fer-hi cases o àrees sísmicament actives per definir mesures en els edificis. Imaginar que les administracions tenen pensat  un pla per si una tempesta solar ens deixa sense electricitat o comunicacions durant un temps deu ser una mica naïf. Però és que el realisme, de vegades és massa depriment.

Són divertides algunes webs on es poden trobar consells que semblen més pensats pels amants de les catàstrofes que altra cosa. Guardar menjar i aigua per mesos, medicaments, sistemes de protecció, habitacions segures… la fam d’apocalipsi no acaba amb el bunyol del calendari maia. Però sense exagerar tant, podem recordar el que es va anomenar la “fulguració de Carrington”, la tempesta solar més potent que hem patit des que tenim registres. Va passar l’any 1859 i les aurores boreals es van veure fins a Menorca.

Aquella tempesta va causar curtcircuits a les xarxes elèctriques que van generar incendis i el telègraf va deixar de funcionar. La sort va ser que aleshores no hi havia gaire dependència de l’electricitat, de manera que els danys van ser relativament lleus. Ara seria molt diferent.

Ahir, a l’observatori del temps solar calculaven en un 60 % la probabilitat d’una flamarada de mida mitjana, i només del 5 % d’una flamarada de les grans. Veurem com evoluciona la cosa. Però no ens fem il·lusions. Això és com els grans temporals de llevant. Són poc freqüents, però saps segur que abans o després n’arriba algun. I quan arriba, pot fer força mal.

Si t’agraden les catàstrofes et pots recreant amb les previsions més alarmistes. I si no passa res doncs paciència, cap al 2025 tindrem un altre màxim d’activitat i noves oportunitats de mega-tempestes solars.

Actualitzo: Avui l’observatori solar avisa que una flamarda de classe X (és a dir de les grans) pot estar a la vista ja que el camp magnètic de gran taca AR1654 està guanyant complexitat. Si passés avui estaria encarada directament a la Terra. Potser si que tindrem sarau!