Esperant la tempesta solar

ssn_predict_l.jpg Va haver un moment de saturació a l’hora de parlar del “partit del segle”. Hi havia un partit del segle cada dos per tres. Entenc que el titular queda llampant, però l’abús fa que es perdi l’impacte. Però tant se val i seguim topant amb el-que-sigui del segle, sense tenir en compte que el segle acaba de començar i que va per llarg.

Aquests dies s’ha parlat del risc de patir “la tempesta solar del segle” degut a l’activitat d’una taca solar, coneguda amb les sigles AR1654, deu vegades més gran que el nostre planeta i que està encarada cap a nosaltres. Llegit així fa por i tot.

De totes maneres val la pena recordar les dimensions de les taques solars ja són més grans que les de la Terra normalment. De fet, tot el que tingui a veure amb el Sol és de magnitud molt gran, de manera que parlem d’escales “normals”.

A més, tampoc és tan probable que sigui la tempesta del segle. Més que res perquè al llarg de segle en veurem encara moltes més de tempestes solars. El Sol té un cicle d’activitat d’aproximadament onze anys. Ara estem arribant al màxim d’aquest cicle, de manera que hi haurà erupcions solars, ejeccions de massa coronal i tot el ventall de mostres d’activitat que la nostra estrella fa al moment culminant de cada cicle. Però al llarg del segle aquesta situació es repetirà unes vuit vegades més. De manera que no tinguem pressa per batejar les coses com la “del segle”.

Perquè la tempesta solar sigui inquietant cal que la flamarada surti en direcció a la Terra, cosa que ja no és tant freqüent, però que de vegades passa i amb certesa seguirà passant. Abans era un fet anecdòtic. Les aurores boreals o australs augmentaven molt però poca cosa més. Ara és diferent. Amb la dependència que tenim dels aparells electrònics i dels satèl·lits artificials, una tempesta que en pugi deixar uns quants de fregits si que tindria conseqüències, de manera que ja no és un tema irrellevant.

Però tampoc estem sense fer res. Tenim sistemes per observar l’activitat solar de manera que algunes mesures es poden prendre per protegir els sistemes més delicats en cas de tempesta. També se suposa que hi haurà plans de contingència per si la xarxa elèctrica cau durant un temps. Al menys, hem de suposar que els qui han dissenyat aquests sistemes ho hauran tingut en compte. Perquè tempestes solars, segur que n’hi haurà! Els satèl·lits es poden desconnectar temporalment i molts es creu que podrien sobreviure fins i tot a la que efectivament sigui la tempesta solar del segle, (sigui quan sigui).

De fet, ja se que soc una mica massa optimista. Aquí encara ens sorprenem que no tinguin en compte zones d’inundació per fer-hi cases o àrees sísmicament actives per definir mesures en els edificis. Imaginar que les administracions tenen pensat  un pla per si una tempesta solar ens deixa sense electricitat o comunicacions durant un temps deu ser una mica naïf. Però és que el realisme, de vegades és massa depriment.

Són divertides algunes webs on es poden trobar consells que semblen més pensats pels amants de les catàstrofes que altra cosa. Guardar menjar i aigua per mesos, medicaments, sistemes de protecció, habitacions segures… la fam d’apocalipsi no acaba amb el bunyol del calendari maia. Però sense exagerar tant, podem recordar el que es va anomenar la “fulguració de Carrington”, la tempesta solar més potent que hem patit des que tenim registres. Va passar l’any 1859 i les aurores boreals es van veure fins a Menorca.

Aquella tempesta va causar curtcircuits a les xarxes elèctriques que van generar incendis i el telègraf va deixar de funcionar. La sort va ser que aleshores no hi havia gaire dependència de l’electricitat, de manera que els danys van ser relativament lleus. Ara seria molt diferent.

Ahir, a l’observatori del temps solar calculaven en un 60 % la probabilitat d’una flamarada de mida mitjana, i només del 5 % d’una flamarada de les grans. Veurem com evoluciona la cosa. Però no ens fem il·lusions. Això és com els grans temporals de llevant. Són poc freqüents, però saps segur que abans o després n’arriba algun. I quan arriba, pot fer força mal.

Si t’agraden les catàstrofes et pots recreant amb les previsions més alarmistes. I si no passa res doncs paciència, cap al 2025 tindrem un altre màxim d’activitat i noves oportunitats de mega-tempestes solars.

Actualitzo: Avui l’observatori solar avisa que una flamarda de classe X (és a dir de les grans) pot estar a la vista ja que el camp magnètic de gran taca AR1654 està guanyant complexitat. Si passés avui estaria encarada directament a la Terra. Potser si que tindrem sarau!

8 comentaris

  • Sinera

    17/01/2013 15:29

    Molt bo, Dani!

  • Daniel Closa

    16/01/2013 23:00

    Sinera. Osti mestre. Aconseguir l’estat propi i que tot seguit una flamarada solar ens fregeixi ja seria al summum de la mala sort.
    Però això m’ha fet pensar. Ja se quin deu ser el pla de contingencia. Es declararan les tempestes solars inconstitucionals. Oi que la constitució no les recull? Doncs això! Problema solucionat.

  • Sinera

    16/01/2013 16:45

    Després de consultar això dels creuers Calamari a la Wikipèdia -no ho recordava- observo que segueix estant una mica núvol per aquesta contrada insignificant de la galaxia…

    Avui, dintre de dues hores, el perill de resultar directament freixits per la gran taca solar haurà desaparegut d’Europa…

    Serà demà?
    Potser dintre de cent anys?
    O o tal volta el sol solet esperarà a freixir-nos en aquell llunyà futur en que Catalunya esdevingui independent, o una federació de federacions, o un estat propi, o un estat sobirà… o el que sigui!

    Necessitem un munt de Mon Calamari… però ja no recordo perquè!

  • Daniel Closa

    16/01/2013 13:28

    Alepsi. A més son unes tempestes motl endressades. Com que no tot viatja a la mateixa velocitat, primer arriven les radiacions, després els fluxos de particules, després el camp mangetic de la Terra es deforma…

    Roger. Si saven generar-ho deuen tenir contramesures, però ai! segurament se les guarden per ells mateixos.

  • Roger

    16/01/2013 11:20

    Doncs a mi m’ha semblat curiós que hi hagi grans armes (més avall del text de l’enllaç “sense fer res”) de pols electromagnètic. Quin afany de fer mal, tu. Els que les desenvolupen, si són tan cracks, no podrien mirar de buscar una solució a les tempestes, en comptes de fotre més merder?!

  • Alepsi

    16/01/2013 10:24

    Això és una mica com el conte del pastoret i el llop. El dia que ens vingui la gran “elquesigui” del segle, no ens ho creurem, i la espifiarem. xDDD

    És interessant això de les tempestes solars, tempestes sense pluja, tempestes calentes… curiós.

  • Daniel Closa

    16/01/2013 9:20

    Noi, Doncs doble preocupació perque no m’en fio gaire ni dels uns ni dels altres. Esperem que sigui lleu, però no oblidem que la greu arribarà un dia o altre. Millor que ho tinguem present!.
    Potser a la NASA també els han demanat de construir-ne. Encara que a mi em tenen el cor robat els creuers calamari (amb aquest nom com es pot anar a la guerra?)

  • Carquinyol

    16/01/2013 8:55

    “Al menys, hem de suposar que els qui han dissenyat aquests sistemes ho hauran tingut en compte” El problema no és qui els dissenya, el problema és qui els construeix ;)

    En tot cas esperem que la cosa sigui lleu.

    PS: Veus, si en comptes de una Death Star tinguéssim un flota de naus classe Galaxy podrien utilitzar els seus deflactors per protegir el planeta :)