Arxiu del dijous, 17/01/2013

Llops, sarna i infrarojos

dijous, 17/01/2013

Mange_Thermal1_Logos.jpg El problema podria semblar poc greu. Al parc nacional de Yosemite han detectat que les colònies de llops estan afectats per sarna. Una malaltia causada per un irritant paràsit, l’àcar Sarcoptes scabiei. Aquestes bestioles s’agafen a la pell i es fiquen per sota, on les femelles ponen els ous i les larves van alimentant-se i movent-se. Tot plegat causa inflamació, reaccions al·lèrgiques i molta, molta picor i necessitat de gratar-se.

Tot plegat empipador, però no especialment greu. Però el cas és que als llops, les zones afectades per la sarna acaben per perdre el pèl. Una pell massa inflamada i un gratar-se massa continuat deixa marques en forma de clapes de pell nua. I en els llops, que necessiten l’aïllament ofert pel pèl no és irrellevant. Per les clapes nues perden una quantitat de calor que pot ser important. Això vol dir que necessiten menjar més per reposar l’energia que s’escapa en forma de calor per aquelles zones. A l’estiu potser no hi ha massa problema, però quan arriba l’hivern i hi ha menys menjar, fins i tot hi ha el perill de morir per aquesta causa.

No està massa clar encara quina estratègia seguir per aturar l’epidèmia de sarna, però el primer és aconseguir dades sobre el grau d’afectació, la intensitat del procés i el nombre d’animals afectats. Si fossin gossos no costaria gaire, però en llops salvatges la cosa es complica.

Per sort, disposem de tecnologia i imaginació. El que han fet ha sigut instal·lar càmeres d’infrarojos en diferents indret del parc. Els infrarojos detecten les zones sense pèl dels animals gràcies a la elevada calor que es desprèn per allà. La clapa es veu com una zona de color intens corresponent a la gran temperatura que hi ha a la superfície de la pell i que no queda tapada per la capa de pèls.

D’aquesta manera han pogut determinar que la plaga afecta, segons la zona entre un 20 % i un 80 % dels animals. Altres indrets estan lliures dels àcars, però caldrà fer alguna cosa abans no s’escampi massa.

Aquestes càmeres també han permès seguir el comportament dels llops a tota hora, de manera que es pot estudiar el comportament social, les relacions i jerarquies que estableixen entre ells, com juguen, com s’alimenten i, és clar, com progressa la malaltia. El principal problema de les càmeres aquestes és el preu i el perill que un ós dels que hi ha per allà, un grizzly, les faci malbé.

No sempre es pot fer diagnòstic de malalties a distància, però en el cas de la sarna dels llops, l’aplicació enginyosa de la tecnologia ha permès obtenir uns resultats d’allò més fiables. Imagino que els primers que van fabricar càmeres térmiques no imaginaven aquesta mena d’aplicacions.