Llops, sarna i infrarojos

Mange_Thermal1_Logos.jpg El problema podria semblar poc greu. Al parc nacional de Yosemite han detectat que les colònies de llops estan afectats per sarna. Una malaltia causada per un irritant paràsit, l’àcar Sarcoptes scabiei. Aquestes bestioles s’agafen a la pell i es fiquen per sota, on les femelles ponen els ous i les larves van alimentant-se i movent-se. Tot plegat causa inflamació, reaccions al·lèrgiques i molta, molta picor i necessitat de gratar-se.

Tot plegat empipador, però no especialment greu. Però el cas és que als llops, les zones afectades per la sarna acaben per perdre el pèl. Una pell massa inflamada i un gratar-se massa continuat deixa marques en forma de clapes de pell nua. I en els llops, que necessiten l’aïllament ofert pel pèl no és irrellevant. Per les clapes nues perden una quantitat de calor que pot ser important. Això vol dir que necessiten menjar més per reposar l’energia que s’escapa en forma de calor per aquelles zones. A l’estiu potser no hi ha massa problema, però quan arriba l’hivern i hi ha menys menjar, fins i tot hi ha el perill de morir per aquesta causa.

No està massa clar encara quina estratègia seguir per aturar l’epidèmia de sarna, però el primer és aconseguir dades sobre el grau d’afectació, la intensitat del procés i el nombre d’animals afectats. Si fossin gossos no costaria gaire, però en llops salvatges la cosa es complica.

Per sort, disposem de tecnologia i imaginació. El que han fet ha sigut instal·lar càmeres d’infrarojos en diferents indret del parc. Els infrarojos detecten les zones sense pèl dels animals gràcies a la elevada calor que es desprèn per allà. La clapa es veu com una zona de color intens corresponent a la gran temperatura que hi ha a la superfície de la pell i que no queda tapada per la capa de pèls.

D’aquesta manera han pogut determinar que la plaga afecta, segons la zona entre un 20 % i un 80 % dels animals. Altres indrets estan lliures dels àcars, però caldrà fer alguna cosa abans no s’escampi massa.

Aquestes càmeres també han permès seguir el comportament dels llops a tota hora, de manera que es pot estudiar el comportament social, les relacions i jerarquies que estableixen entre ells, com juguen, com s’alimenten i, és clar, com progressa la malaltia. El principal problema de les càmeres aquestes és el preu i el perill que un ós dels que hi ha per allà, un grizzly, les faci malbé.

No sempre es pot fer diagnòstic de malalties a distància, però en el cas de la sarna dels llops, l’aplicació enginyosa de la tecnologia ha permès obtenir uns resultats d’allò més fiables. Imagino que els primers que van fabricar càmeres térmiques no imaginaven aquesta mena d’aplicacions.

6 comentaris

  • Daniel Closa

    17/01/2013 17:27

    Josep Ma. A mi també em dóna la sensació que els valoren més. També cal dir que ells van sobrats d’espai, de manera que és més fàcil fer grans reserves naturals.

    Mirabilis. En algun indret vaig llegir (però hauria de verificar-ho) que la sarna se la vàrem passar a través d’aniamls doméstics, de manrera que el que fariem seria mirar d’arreglar el mal que nosaltres hem causat.

    Sinera. El gran germà sempre vigila! .-D

  • Sinera

    17/01/2013 16:06

    Doncs a mi aquesta “camerització” d’un paisatge natural m’ha fet pensar deseguida en “1984”. Segur que si hi vas a caminar i et pares a fer un pipí et detecten la punteta!

  • Mirabilis

    17/01/2013 10:51

    I no seria millor anar deixant que la natura fes la seva? Serà per alguna cosa que tenen sarna….Aqui les guineus també en tenen.
    De totes maneres, als Estats Units tot és enorme i hi ha encara molt d’espai: tenen espai per fer grans parcs naturals i per fer grans camps de golf i Las Vegas. Ho dic en el sentit que no hi ha competència entre llops a Yosemite i la resta del país. En canvi, aquí, el nostre país és molt petit, i ja quasi no hi cabem…..

  • Josep Ma Rovira

    17/01/2013 10:39

    Hola gent.
    Us entenc als dos però afegeixo una cosa.
    Vaig llegir fa temps al National Geographic que no crexien arbres al Parc del Yosemite (no recordo l’espècie), revisant unes fotos molt velles es veia zones arbrades i que llavors eren només pastures. Es va descobrir que per la falta de llops els cèrvols eren excessivament nombrosos i per la falta de menjar es menjàven els brots dels nous arbres que neixien.

    Ara, que els estatounidencs son capaços de sacrificar els llop per fer-hi qualsevol cosa econòmica? M’ho crec (Veure Eurovegues i el camp de futbol de l’Espanyol).
    Però tinc la imatge que els estatounidencs valoren molt els seus parcs nacionals, no com el govern d’aquí.

    En fi, un apunt.

    Daniel, m’agrada molt que un dia parlis d’un anunci i l’endemà d’un tema totalment diferent.
    Ets molt bo!

  • Daniel Closa

    17/01/2013 9:15

    Això si no decideixen que el millor és sacrificar als llops. Un tret i avall, que al seu territori podem fer-hi un camp de golf i un hotel de luxe. (pensant en l’interés de la comunitat, és clar).

  • Carquinyol

    17/01/2013 8:47

    No sé què haurà passat als EUA però de ben segur que per aquestes contrades ja hagués aparegut més d’una veu denunciant el malbaratament d’aquesta operació i que aquests diners s’haurien de destinar a les persones.