La fragilitat de la informació

359px-Cuneiform_script2 copia.jpg Shahlu-teshup fill de […] ha intercanviat les cases amb Tehip-tilla fill de Puhi-shenni. Tehip-tilla ha rebut les cases grans de la carretera […], i li ha donat (les cases) del barri est a Shahlu-teshup. I un  missatger (anomenat) Ar-teshup ha anat a les cases.

En realitat he de confessar que ignoro pràcticament tot sobre Shahlu-teshup i sobre Tehip-tilla excepte que es van intercanviar les cases i que van deixar constància per escrit d’aquest fet. No se si la transacció va ser causada per interessos comercials, matrimonis, cops de fortuna, deutes o presions familiars. Em pregunto qui hi va sortir guanyant o si en marxar de la casa van sentir un cert enyor pel temps passat en aquell indret. Sobre com va ser el trasllat només puc imaginar escenes que, amb certesa, resulten errònies ja que la distància entre aquests dos homes i jo és massa gran.

I és que ells van viure a la ciutat de Nuzi, a l’Antigua Mesopotàmia, durant el segle XV abans de Crist. Parlem de fa uns tres mil cinc-cents anys!

Per algun motiu, sempre m’ha fascinat aquella civilització. Les estàtues dels toros alats gegants, els ziggurats que dominaven les ciutats, la porta d’Ixtar a Babilònia, la biblioteca dAssurbanipal de Nínive… Quan es parla de “Nabucco” habitualment es pensa en l’ópera de Verdi però a mi em ve al cap el rei Nabucodonosor II. Aquelles ciutats van ser el bressol de la nostra civilització. Ara jeuen oblidades i eclipsades per imperis posteriors de més renom, però aquelles ciutats de l’edat del bronze van marcar la diferència que ens va encaminar cap al que som actualment.

D’aquell temps han quedat ciutats abandonades, temples ensorrats, muralles en runes… i milers de tauletes d’argila escrites en cuneïforme. L’abundància de material va permetre que la llengua es desxifrés i traduís, de manera que ara podem llegir les llistes dels reis, les oracions als deus, les epopèies dels seus herois, les seves poesies i les transaccions comercials que feien. Les marques fetes en l’argila han resistit el pas del segles i fins i tot dels mil·lennis i ens han entreobert la porta per imaginar com vivien i que feien els antics mesopotamis.

Ara fa riure pensar com seria la vida si el suport per la informació fossin tauletes de fang. La capacitat d’emmagatzemar informació actual és tan aclaparadora que resulta simplement inabastable. I tot i així, no seria d’estranyar que aquelles modestes tauletes mesopotàmiques tinguin més futur que la major part del que estem generant actualment.

Després de tot, per llegir un text cuneïforme de fa tres mil anys només cal agafar-lo i llegir-lo (sempre que entenguis l’idioma, és clar). En canvi, molta de la informació actual requereix aplicar una quantitat important de tecnologia. Sense ella, és simplement com si no existís.

No sembla greu, perquè sempre podem aconseguir un ordinador, un mòbil o una manera de connectar-nos. Al menys, aquesta és la il·lusió en la que vivim instal·lats. Però sabem per experiència que en poc temps la majoria dels aparells que fem servir per connectar-nos hauran quedat obsolets. Jo ja he vist unes quantes generacions de sistemes per guardar informació i estic segur que molta s’ha perdut en cada canvi. Actualment costaria trobar un lector de disquets de 3,5 polsades i encara seria pitjor si el tinguéssim dels primers, flexibles, de 8 polsades. Els reproductors de cintes magnètiques estan als museus, per no parlar dels de cinta perforada.

No fa tant temps allò era un sistema modern per guardar informació. Ara fem servir  els pendrives però cada vegada menys ja que ho deixem tot al núvol, com si no fossin servidors físics situats en algun indret que, inexorablement, també quedaran obsolets en poc temps. Generem cabassos d’informació, però ho fem en uns sistemes extraordinàriament fràgils per molt que ens anem repetint que són segurs malgrat les evidencies en contra.

Quan Shahlu-teshup va intercanviar la seva casa amb Tehip-tilla i ho van constatar en un contracte per escrit, segur que mai van imaginar que trenta cinc segles després algú comentaria aquell fet de la seva vida quotidiana. Sospito que els historiadors d’un futur no gaire llunyà ho tindran realment molt més fumut per aprendre coses sobre nosaltres.

Serà una immensa ironia que, en relativament poc temps, poguéssim seguir llegint la informació d’una tauleta mesopotàmica però ja no tinguéssim accés a la d’una tauleta tàctil amb un sistema operatiu que hagi quedat obsolet.

9 comentaris

  • Esther

    26/01/2013 19:52

    Ep! M’has fet pensar en el suport d’emmagatzematge d’informació més perfecte que existeix: l’ADN. Ocupa poc espai i es manté durant milers d’anys sinó el cremem a molts graus. Algú ja pensa amb l’ADN com emmagatzematge de dades. http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/01/23/actualidad/1358964769_318187.html
    De moment el sabem llegir, i cada vegada de manera més barata. Ara, haurem d’aprendre a escriure i sense errors!

  • Roger

    22/01/2013 12:52

    Som un gegant amb peus de fang. També és aplicable a processos tecnològics que no es poden dur a terme sense una tecnologia de transformació de matèries primeres prèvia. No hauríem de fer un backup per si venen els temps foscos predits per Hari Seldon?

  • oca

    21/01/2013 11:06

    Jo, com al tramuntaire, vaig començar amb els de 5 1/4, lo de més endarrere ja no va tocar les meves mans de forma conscient, inconscientment si. Ja m’imagino el meu pare fotem-ne un #macagumlamarsalada quan l’hi tocava el seu pendrive de l’època.

  • oca

    21/01/2013 11:01

    Òndia les cintes perforades. M’he transportat 26-27 anys endarrere, quan els meus pares tenien telers i en alguns llocs hi veia aquests rotllos plens de forats, que mai havia sabut perquè era. Veus Dani, gràcies, ara ja ho ser. Resulta que era per emmagatzemar dades. Ves quina cosa tu. #Vatualolla

  • Joan Codina

    19/01/2013 13:18

    Trobar lectors de 3 i mig… Només cal anar als laboratoris de la facultat de física on també hi trobes pre-windows (a física moderna), dues relíquies al preu d’un jajaj

  • Sinera

    18/01/2013 16:37

    M’has deixat de closca de coco! Mai he vist un disquet de 8 polsades… Els petits ordinadors anàven amb una cassete (com el Newbrain), després van sortir els Bondwell amb CPM, etc. amb disquetes de 5,4″ i els primers discs durs (el meu primer va ser de 800 megas!). I després ja… la resta.

    Però mai vaig veure cap disc de 8″. Segurament només els feien servir amb els IBM bons d’aquells temps… Però la gent “normal”… No sé.

  • tramuntaire

    18/01/2013 13:31

    Ostres, no coneixia els disquets de 8″, vaig començar amb els de 5 1/4.

    Trobo que les tauletes també ho són, de fràgils, la quantitat que se’n deuen haver perdut. Fa gràcia pensar la de documents que devien deixar fa 35 segles per a la posteritat i al final només ens n’han arribat tipus “venc ford fiesta en bon estat” o “he sortit un moment a comprar, recorda’t d’estendre la roba”.

    Penso que més que el suport, l’obsolescència més difícil de superar és la del llenguatge. Em sembla una proesa arribar a comprendre aquesta pila de falques sobre el fang i si topés amb una taula d’aquestes diria que ha servit de suport per a una festa de palmípedes.

  • Sinera

    18/01/2013 12:59

    Perdre el coneixement i les idees dels homes seria pitjor que la mort dels homes. El coneixement s’ha de transmetre a les noves generacions i mai, mai, s’ha de deixar perdre amb el canvi de tecnologies. A mi encara em queden un parell de vídeos per passar a format digital… però tampoc són importants.

    En aquest aspecte sóc optimista. De tot hi deu haver un munt de còpies. I els conversors de formats ajuden molt. No. Realment em preocupa poc.

    Fins i tot ara podem tenir tauletes de fang degudament digitalitzades… i llegir-les a tauletes de darrera generació! Ésa una meravella!

  • Carquinyol

    18/01/2013 9:29

    Dintre de XXXV segles…

    “… i mireu aquest fragment d’una bitàcora d’inicis del segle XXI on mostrava la seva preocupació per a que les generacions futures no tinguessin accedir a la informació que generaven en aquells moments…”

    ;)

    La veritat és que fa pensar… ara bé, una edició sencera d’El Senyor dels Anells en tauletes de fang ha de ser…