Arxiu del dilluns, 21/01/2013

Digues-li coses boniques a l’aigua

dilluns, 21/01/2013

stamps2a.jpg La pseudociència, o millor dit, la xarlataneria sense més, té una certa obsessió amb l’aigua. Per justificar la homeopatia no es fa servir l’efecte placebo, que seria una explicació raonable tot i que poc “mística”, sinó que s’inventen una presumpta memòria de l’aigua. Una memòria selectiva perquè sembla que l’aigua té la ferma voluntat de curar-nos i per això guarda en la memòria coses útils per tractar malalties i no records de quan estava a la bufeta d’una vaca en forma d’orina o formava part d’un riu contaminat.

Però és molt millor si a tot plegat li posem un toc exòtic, unes referencies a la saviesa oriental i un esment a les flors dels cirerers. Amb això hem topat aquest cap de setmana en una entrevista feta a Masaru Emoto, un japonès que ha portat el tema de del misticisme pseudocientífic a una nova dimensió. Segons explica, l’aigua té una memòria que es pot visualitzar quan la congela i fa cristalls de gel. Si l’aigua és pura, sortiran cristalls bonics, però en cas contrari els cristalls seran deformes.

D’entrada podries pensar que si l’aigua té impureses no es estrany que cristal·litzi diferent, però la cosa no va per aquí. Això seria una explicació científica, i quina gràcia tindria? El que ell explica és molt millor. Va agafar aigua contaminada, que feia uns cristalls horrorosos, i va deixar que un monjo budista medités una estona, projectant pensaments beatífics sobre l’aigua… i a partir d’aleshores els cristalls de congelació van tornar a ser bonics!

Que sí! Que això indica que l’aigua és una consciència líquida que registra les nostres intencions i ens les retorna. Perquè volem avorrir-nos amb la química, la física, la microbiologia i totes aquestes coses tan soses? Una mica de meditació i ja tenim l’aigua purificada. Molt millor que un tractament d’osmosi inversa que amb aquest nom segur que és dolent i potser fins i tot té coses químiques.

De fet, no cal ni que estiguis al davant. L’home ha fet un experiment en que a un grup de persones de Tokio els ensenyaven les fotos d’unes ampolles d’aigua que estaven a Califòrnia i amb les vibracions del pensament la van purificar. La prova és que els cristalls que es van generar en congelar-la eren molt més bonics.

Ah, sí! Hi ha el detall, sense importància, que només es van fer 24 fotos de l’aigua tractada i 16 de la no tractada i que era el fotògraf el que anava triant quins cristalls fotografiava i quins no eren representatius de l’estat de l’aigua. No és exactament un sistema objectiu d’anàlisi. I, llàstima, l’article no ensenya ni una foto dels cristalls, ni dels macos ni dels lletjos. De fet, l’experiment es va repetir un parell d’anys després preparant una càmera perquè sempre fotografiés el mateix indret de la preparació i captés tots els cristalls que hi havia en aquella zona i, oh! sorpresa!, aleshores ja no hi havia diferencia.

Ep! I si a una ampolla d’aigua li enganxes una etiqueta amb paraulotes, insults i renecs, l’aigua cristal·litza amb cristalls aberrants. En canvi, si poses etiquetes amb paraules positives l’aigua reacciona i fa cristalls bonics. I l’aigua és d’allò més espavilada perquè funciona en tots els idiomes!

Tot plegat és tan absurd que sembla mentida que n’haguem de parlar, tingui ressò mediàtic i que les empreses el contractin per analitzar les propietats de les seves aigües. De fet, si ha vingut és perquè un grup empresarial d’embotellament d’aigua l’ha portat amb aquesta idea. Al menys espero que no deixin de fer anàlisis microbiològiques i químiques per controlar les seves aigües. Potser consideraran que enganxar als tancs d’aigua unes etiquetes gegants amb paraules positives serveix com a sistema de purificació addicional? Si ho fan així, si us plau, avisin!

En realitat és un bon exemple de l’onada d’estupidesa pseudocientífica que ens envolta. Qualsevol ximpleria es considera interessant sense que sigui necessària cap demostració seriosa per verificar que el que diu es cert. I si es fa un experiment que demostra que tot plegat no té cap ni peus, l’ignorem olímpicament, perquè el que realment es busca no és la veritat o la millora en el coneixement sinó que soni agradable i diferent al que estem acostumats. Però el que m’ha fet més gràcia de l’entrevista és la frase: “La ciencia no dispone todavía de una tecnología lo bastante afinada para detectar estos procesos. Por eso los científicos callan.” Sap senyor Emoto? En realitat no callen sinò que fan notar que tot plegat és una ximpleria. De fet, fa anys que ho diuen. Altra cosa és que aconsegueixin el mateix ressó mediàtic. I després de tot, tampoc en farà cas, oi?

Ah! I naturalment a l’entrevista tampoc podia faltar…. taxín taxín… la inevitable referència a la física quàntica!: “Aunque ellos ya saben que todo es vibración, es información… De hecho, la física cuántica ya está hablando ese lenguaje…”.

Si és que són tan previsibles…