Digues-li coses boniques a l’aigua

stamps2a.jpg La pseudociència, o millor dit, la xarlataneria sense més, té una certa obsessió amb l’aigua. Per justificar la homeopatia no es fa servir l’efecte placebo, que seria una explicació raonable tot i que poc “mística”, sinó que s’inventen una presumpta memòria de l’aigua. Una memòria selectiva perquè sembla que l’aigua té la ferma voluntat de curar-nos i per això guarda en la memòria coses útils per tractar malalties i no records de quan estava a la bufeta d’una vaca en forma d’orina o formava part d’un riu contaminat.

Però és molt millor si a tot plegat li posem un toc exòtic, unes referencies a la saviesa oriental i un esment a les flors dels cirerers. Amb això hem topat aquest cap de setmana en una entrevista feta a Masaru Emoto, un japonès que ha portat el tema de del misticisme pseudocientífic a una nova dimensió. Segons explica, l’aigua té una memòria que es pot visualitzar quan la congela i fa cristalls de gel. Si l’aigua és pura, sortiran cristalls bonics, però en cas contrari els cristalls seran deformes.

D’entrada podries pensar que si l’aigua té impureses no es estrany que cristal·litzi diferent, però la cosa no va per aquí. Això seria una explicació científica, i quina gràcia tindria? El que ell explica és molt millor. Va agafar aigua contaminada, que feia uns cristalls horrorosos, i va deixar que un monjo budista medités una estona, projectant pensaments beatífics sobre l’aigua… i a partir d’aleshores els cristalls de congelació van tornar a ser bonics!

Que sí! Que això indica que l’aigua és una consciència líquida que registra les nostres intencions i ens les retorna. Perquè volem avorrir-nos amb la química, la física, la microbiologia i totes aquestes coses tan soses? Una mica de meditació i ja tenim l’aigua purificada. Molt millor que un tractament d’osmosi inversa que amb aquest nom segur que és dolent i potser fins i tot té coses químiques.

De fet, no cal ni que estiguis al davant. L’home ha fet un experiment en que a un grup de persones de Tokio els ensenyaven les fotos d’unes ampolles d’aigua que estaven a Califòrnia i amb les vibracions del pensament la van purificar. La prova és que els cristalls que es van generar en congelar-la eren molt més bonics.

Ah, sí! Hi ha el detall, sense importància, que només es van fer 24 fotos de l’aigua tractada i 16 de la no tractada i que era el fotògraf el que anava triant quins cristalls fotografiava i quins no eren representatius de l’estat de l’aigua. No és exactament un sistema objectiu d’anàlisi. I, llàstima, l’article no ensenya ni una foto dels cristalls, ni dels macos ni dels lletjos. De fet, l’experiment es va repetir un parell d’anys després preparant una càmera perquè sempre fotografiés el mateix indret de la preparació i captés tots els cristalls que hi havia en aquella zona i, oh! sorpresa!, aleshores ja no hi havia diferencia.

Ep! I si a una ampolla d’aigua li enganxes una etiqueta amb paraulotes, insults i renecs, l’aigua cristal·litza amb cristalls aberrants. En canvi, si poses etiquetes amb paraules positives l’aigua reacciona i fa cristalls bonics. I l’aigua és d’allò més espavilada perquè funciona en tots els idiomes!

Tot plegat és tan absurd que sembla mentida que n’haguem de parlar, tingui ressò mediàtic i que les empreses el contractin per analitzar les propietats de les seves aigües. De fet, si ha vingut és perquè un grup empresarial d’embotellament d’aigua l’ha portat amb aquesta idea. Al menys espero que no deixin de fer anàlisis microbiològiques i químiques per controlar les seves aigües. Potser consideraran que enganxar als tancs d’aigua unes etiquetes gegants amb paraules positives serveix com a sistema de purificació addicional? Si ho fan així, si us plau, avisin!

En realitat és un bon exemple de l’onada d’estupidesa pseudocientífica que ens envolta. Qualsevol ximpleria es considera interessant sense que sigui necessària cap demostració seriosa per verificar que el que diu es cert. I si es fa un experiment que demostra que tot plegat no té cap ni peus, l’ignorem olímpicament, perquè el que realment es busca no és la veritat o la millora en el coneixement sinó que soni agradable i diferent al que estem acostumats. Però el que m’ha fet més gràcia de l’entrevista és la frase: “La ciencia no dispone todavía de una tecnología lo bastante afinada para detectar estos procesos. Por eso los científicos callan.” Sap senyor Emoto? En realitat no callen sinò que fan notar que tot plegat és una ximpleria. De fet, fa anys que ho diuen. Altra cosa és que aconsegueixin el mateix ressó mediàtic. I després de tot, tampoc en farà cas, oi?

Ah! I naturalment a l’entrevista tampoc podia faltar…. taxín taxín… la inevitable referència a la física quàntica!: “Aunque ellos ya saben que todo es vibración, es información… De hecho, la física cuántica ya está hablando ese lenguaje…”.

Si és que són tan previsibles…

20 comentaris

  • Eduard

    15/04/2013 18:55

    Bona tarda.
    Sóc un alumne de batxillerat de l’escola Daina-Isard que fa el treball de recerca. Estic interessat en el tema sobre”la memòria de l’aigua”. Volia consultar-te si fas assessoraments.

  • Esther

    31/01/2013 19:51

    Hola, acabo de veure que l’ACCC, l’Asociación Española de Comunicació Científica (AECC) i la Sociedad por el Avance del Pensamiento Crítico (ARP‐SAPC) han enviat una carta a La Vanguardia contra la publicació d’informacions pseudocientífiques, per tal de mostrar la seva preocupació per la publicació d’informacions especialment a la secció La Contra i al Magazine.
    Un dels exemples del problema que mencionen és el reportatge sobre la “memòria de l’aigua”.
    Aquí deixo la carta: http://www.accc.cat/stuff/carta_LaVanguardia_cat.pdf

  • Jesús Purroy

    22/01/2013 18:24

    Endavant, Dani! És una feina ingrata, però cal protestar quan surten aquestes ximpleries en mitjans d’impacte.

    Per què sempre hi ha algú com Eloi74 que entén que la demostració li toca fer-la a qui vol negar una afirmació? Tota la vida qui vol convèncer algu d’alguna cosa ha de demostrar que és certa, no al contrari. O com ho faria ell per demostrar que els unicorns no existeixen?

  • Daniel Closa

    22/01/2013 8:52

    Roger. Doncs mira. Vist així també tens raó!

    danid. Si. Que maco seria que les coses fossin tant senzilles. Per molts és una llàstima que la realitat tingui tanta complexitat.

    Josep. Mª. En un Màster? Coi, com està el personal. Però el negoci es el negoci i aquestes màquines purificadores d’aigua deuen ser un gran negoci!

    Sinera. Ep, que l’aigua del cervell pot tenir característiques especials. Tant a prop de la font dels pensaments positius…

    Eloi74. En realitat, tens tota la raó en el fet que del que es tracta és de dubtar. Les afirmacions de l’Emoto les fa sense demostracions satisfactories. Per tant, no es justifica el rebombori mediàtic que aconsegueix. Per atractiva que sembli la seva teoria, no resisteix una mirada escèptica.

    Pere. Qualsevol cosa es possible. T’estranyaria?

  • pere alemany

    22/01/2013 3:36

    Els diners que han pagat a l’home aquest (i a la Vanguardia i al periodista que fa l’entrevista) constaran com a I+D empresarial?

  • Eloi74

    22/01/2013 1:36

    Em sap molt greu que part de la ciència caigui en pressumptes savis totals, individus amb una dosi d’egocentrisme prou important com per escriure en un bloc de ciència i fer-ho com un inquisidor jutjant en Miquel Servet, autoanomenats científics capaços de saltar-se el mètode científic i carregar-se qualsevol informació per por que un nou coneixement els prengui la parcel·la d’autoritat que s’han guanyat fent dogma de fe del llegat de només la part oficial de la història. No em serveix que em digueu que la Terra no és rodona, m’heu de demostrar que és plana. Altrament, la història us posarà al lloc que us mereixeu, tard o d’hora. Alguns teniu prou intel·ligència per mesurar les meves paraules, la majoria, però, només us en riureu o us hi emprenyareu.
    Feu-vos un favor: Torneu a aprendre a dubtar de tot, només així avançarem.
    Eloi74

  • Sinera

    21/01/2013 15:55

    Roger. L’has clavat! Som un envàs per tanta aigua com tenim. Aleshores s’enten que quan dius o et diuen coses maques, o quan vesteixes l’envàs amb roba de marca, el cos s’estarrufa…

    Ara ens caldrà analitzar (millor que ho faci el Daniel…) si l’efecte de tirar floretes el dóna l’aigua corporal o només l’aigua que conté el cervell!

    Quí parla de neurones?

  • Josep Ma Rovira

    21/01/2013 15:36

    Hola Dani.
    Jo tinc una mala experiència amb aquesta història de la memòria de l’aigua.
    El proppassat maig vaig acabar un màster de bioconstrució i en un dels mòduls (temes) era respecte l’aigua. Des de com la recullim, potabilitzem, depuradores, etc. Però cap al final parlava d’això de la memòria de l’aigua i que l’àngul entre els hidrògens variava i que hi havia un màquina que ho arreglava, es clar, una companya la va comprar i “sentia” que l’aigua era més bona, amb el que va pagar segur (crec que 1500€).
    En un dels xats que hi havia un convidat vaig tindre una enganxda perquè, senzillament, li vaig dir que no m’ho creia i que em demostrés que l’àngul dels àtoms d’hidrògen no venia per la força de repulsió dels nuclis dels mateixos (crec que ja m’entens Dani, oi?). I el paio va callar.
    Respecte la memòria li vaig preguntar on la guarda i el tio va i em diu que en l’estructura de l’àtom, i quan li vaig demanar que fos més precís no se’n va sortir.
    També que l’aigua s’ha d’energitzar (no se si ja existeix aquest verb en català) perquè quan l’aboquem surt sense energia. Això bé de que l’aigua de les depurades en sortir es molt pobre i gairebé morta, per falta d’oxigenació i excés de partícules (per dir-ho d’algua manera) i d’aquí que cal energitzar-la perquè sigui l'”aigua original”.
    Ja i original a que bé? L’aigua primigènia (4.500 milions d’anys A.C.?), l’agua de l’edat mitjana?
    Doncs no, l’aigua de l’aquïfer….

    Bé al final em vaig guanyar un avís d’un dels tutors i jo, vaig penjar una sèrie d’articles de la viquipèdia (en català i castellà) perquè quedés clar com es la física i la química de les coses que ens envolten.

    Bé fins aquí.

    Reventa tanta estupidesa i mandra de pensar les coses, de debó.

  • david güell

    21/01/2013 14:37

    Per llogar´hi cadires !!!
    Sort encara que l’aigua que compro, a més d’estar etiquetada en català, no cau, espero, en aquestes bajanades.

    Jo treballo en el món de l’aigua. No em puc treure del cap pensar que seria bonic que tots els treballadors es posessin a dir coses maques al riu abans d’entrar a la potabilitzadora…..

  • Roger

    21/01/2013 13:09

    Benvolguts bevedors de PETs. Us vull anunciar una bona nova que he deduït de tot plegat. Res de tractaments cars. A partir d’ara hi ha una solució molt més còmode per a totes les vostres malalties. Donat l’elevat percentatge d’aigua que contenim, som un envàs. I si no saps on vas, enganxa’t tot d’enganxines per tot el cos amb paraules boniques i ja estàs curat!

    -patrocinat per la patronal de l’enganxina i el material de papereria-.

  • Daniel Closa

    21/01/2013 11:47

    Ostres. Es cert, a les mapolles posa PET. però no se si el polietilentereftalat es considera una influencia positiva o negativa.
    La veritat es que la contra ultimament em deconcerta. Una vegada em van entrevistar i la veritat es que em va fer molta il·lusió (els científics també tenim el nostre cor). Però últimament trien cada personatge que… D’atltra banda, entenc que des del punt de vista periodistic aquests paios els donen molt joc. Molt més que un científic que probablement serà avorrit i difícil d’entendre. El problema es quan fiquen tots dos al mateix sac o no marquen clàrament quin camp d’actuació és del de cadascú. .

  • tramuntaire

    21/01/2013 11:40

    Ja hi ha moltes ampolles on hi posa PET, oi? Mai no hi he trobat cap efecte estrany, però segur que és culpa meva per tenir una d’aquestes mentalitats científiques tan escèptiques i amb tant poca capacitat de suggestió.

    Quina ràbia això de “els científics callen”… A part de que alguns no ho fan (simplement el senyor Amela no els entrevista a La Contra per desmentir tanta ximpleria), la resta tenen altra feina que dedicar temps a aquesta mena d’enganyifes. Fins i tot et diria, Dani, que els que llegim el teu bloc ja estem prou convençuts ;)

  • Daniel Closa

    21/01/2013 11:23

    Albert. Home, ell té la titulació de relacions internacionals. Evidentment això el fa una autoritat en la química energética de l’aigua…

    Joan. Això és interessant. Algú ha fet notar que si posem “PET” a la etiqueta, com sabrà l’aigua si és una llufa (en català) o una mascota (en anglés)? Potser gràcies a l’aigua trobarem les arrels quàntiques del llenguatge universal!!! :-D

  • Joan Codina

    21/01/2013 10:55

    Se m’ha acudit un experiment que revolucionarà el món!! Què passa si etiquetem ampolles amb paraules que siguin bones en un idioma i dolentes en un altre?? Obtindrem així un idioma privilegiat??

    PS: Potser acaba sortint el japonès.. Però primer s’ha de fer l’experiment.

    PPS: Per coses com aquestes jo faria tancar als de Pascual i la Vanguardia. Són coses amb les que no s’hi juga. Una cosa és llibertat d’expressió i l’altra anar enredant al personal..

  • Albert

    21/01/2013 10:40

    Just ahir llegint aquesta entrevista em venien ganes de demanar-te un article! Per favor…em sento insultat cada cop que a algú li donen veu per dir aquestes estupideses…Si ho sé no estudio enginyeria!

  • Daniel Closa

    21/01/2013 10:09

    Carquinyol. Home, pitjor no ho faria. A més, si es corrompeix, li enviem vibracions positives i ja està solucionat!

    Sinera. Caldrien motles vibracions molt positives per convertir una campanya electoral en un espectacle mínimament digne.

    Sinera. Elproblema es que dieun allò que a molt agent li fa gracia escoltar. I als medis de comunicació això funciona millor que la ciència (culpa dels científics també) aleshores guanyen moltíssima més visibilitat de la que mereixen si ens aturem un moment a pensar-ho.

    Esther. Ja se sap “Contra la estupidesa, fins i tot els Déus lluiten en va”… Però tampoc callarem, que qui calla atorga i després ens queixem que la societat no valora la ciència :-D

  • Esther

    21/01/2013 9:55

    Quina paciència que tens! contra l’estupidesa no hi ha res a fer…

  • Sinera

    21/01/2013 9:55

    En tota la xarlataneria dels seudo-científics i dels seudo-polítics, el gran problema no és el seu discurs estúpid sinó la gent que que hi creu; la gent que confon el que és pura mentida i s’autocristalitza en uns cristalls bellíssims..

  • Sinera

    21/01/2013 9:46

    I quins cristalls tan celestials deuen apareixer de l’aigua beneita! El que m’estranya molt és que en la xarlataneria política no apareixi encara la mecànica quàntica… Potser si miréssim amb ulls dolços i amorosos a aquesta gent ens retornarien cristalls diamantins… De fet, són aigua en un setanta per cent…

    Porteu l’Emoto! Que els purifiqui…

  • Carquinyol

    21/01/2013 8:37

    Aigua políglota, sensible i amb memòria… coi, està tan preparada que no sé perquè no la fem presidenta de govern !