Arxiu del dimarts , 22/01/2013

Volem clonar un bebé neandertal?

dimarts , 22/01/2013

pregnant.jpg Una excusa que en ocasions fan servir alguns científics quan els pregunten sobre les implicacions ètiques de la seva feina és que allò no els correspon a ells. És la societat la que ha de decidir que fer amb les eines que ell desenvolupa i els descobriments que faci. Sempre m’ha semblat una veritat a mitges. Certament la darrera paraula la té la societat i mai em passaria pel cap deixar decisions sobre aspectes ètics exclusivament en mans de científics. Però això no vol dir que quan decideixes emprendre un experiment puguis ignorar el que implica. De fet, determinades tries impliquen molta responsabilitat. Per això hi ha casos recents com els debats sobre si cal investigar virus que tenen el potencial d’esdevenir armes biològiques o més antics sobre els qui van decidir investigar com fer una bomba atòmica.

Ara ha sortit un nou conflicte on la ciència topa de ple amb qüestions ètiques. En una entrevista que li han fet a la revista alemanya “Der Spiegel”, un investigador de Harvard ha proposat clonar de nou neandertals.  En alguns indrets el que ha sobtat més sembla que és un comentari en el que diu que per dur a terme l’embaràs caldria una mare de lloguer que “hauria de ser una dona molt intrèpida”. De fet, fa uns anys ja havia proposat de fer-ho emprant una femella de ximpanzé per estalviar-se problemes ètics.

També s’ha destacat que això encara queda molt lluny. No clonem mamífers tan fàcilment. I menys mamífers que es van extingir fa milers d’anys. De fet, això encara no s’ha aconseguit mai, de manera que potser sobrevalora les capacitats actuals en cel camp de la clonació.

Però el que m’ha activat les alarmes mentals no són aquests problemes tècnics. Realment ens semblaria moralment correcte clonar un nen neandertal? L’investigador diu que hauria de ser una comunitat i no pas un únic individuo. Així podrien establir la seva pròpia identitat i potser fins i tot una cultura neo-neandertal 30.000 anys després de la desaparició dels darrers avantpassats seus.

El principal problema que tinc és que no puc deixar de pensar que els neandertals són (o van ser) éssers humans.  Diferents de nosaltres, però humans després de tot. I certament no tinc clar que sigui una postura que pugui defensar amb arguments irrebatibles. Tot depèn de com definim el concepte de “humà”. Si el limitem als Homo sapiens, els neandertals en quedarien exclosos i per tant serien animals, particularment propers a nosaltres, però animals. Un concepte que, personalment, no m’encaixa gens en uns éssers que van desenvolupar una cultura, que coneixien eines, que tenien expressions artístiques, que van dominar el foc, que van aprendre a fer roba i que fins i tot sospitem que es van poder hibridar amb els sapiens.

Entenc que una de les coses en les que hem de treballar és en mirar d’oferir unes condicions perquè els humans que neixen puguin desenvolupar-se plenament i viure la seva vida de la millor manera possible. Clonant un nen neandertal estaríem fent això? La meva resposta és que evidentment no.

La veritat és que els motius que addueix per justificar aquesta mena de clonació em semblen molt pobres (quasi una broma, de fet). Com que els neandertals tenen una estructura cerebral diferent a la nostra, d’ells aprendríem diferents maneres de resoldre problemes. També, diu,  augmentaríem la diversitat cultural (¿?). Home! La veritat és que clonar un nen neandertal per mirar com resol determinats problemes em sembla una broma quasi de mal gust.

En un moment donat fins i tot especula en modificar diferents gens per veure com afecten les vies neuronals, la mida del crani, i coses així. Aquesta mena d’experiments em creen un sentiment incòmode. S’ha de reconèixer que no és un entreteniment sinó que són extremadament útils per entendre alguns aspectes de la fisiologia. No tinc cap problema si es fan en un bacteri i tampoc m’amoïna gaire en una mosca o un cuc. En un peix ja comença a inquietar-me una mica, però tampoc massa. En ratolins la veritat és que si que m’incomoden, però ni molt menys com ho faria si es fessin en simis. De fet, en aquest cas ja em sembla generalment inacceptable per molts coneixements que puguem treure. I com que considero que un neandertal és un ésser humà, ja no cal ni dir-ho.

Soc conscient que és una postura plena de contradiccions, però si no acceptes les respostes de blanc o negre, totalment correcte o absolutament incorrecte, sempre hi ha casos en que la resposta és ambigua. Amb el temps un aprèn a viure amb una quantitat acceptable de contradiccions i a deixar en mans de persones més enteses algunes decisions finals. Per això hi ha els comitès de bioètica.

En realitat tinc alguns dubtes quan s’especula sobre la clonació de mamuts o dinosaures, encara que no hi posaria gaires impediments. Però en aquest cas ho tinc clar. Els neandertals es van extingir. És un fet que m’entristeix, però retornar-ne alguns a la vida i plantar-los enmig de la nostra cultura (i aquesta seria la millor de les opcions) cau de ple en el que, simplement, no em sembla moralment acceptable.