Volem clonar un bebé neandertal?

pregnant.jpg Una excusa que en ocasions fan servir alguns científics quan els pregunten sobre les implicacions ètiques de la seva feina és que allò no els correspon a ells. És la societat la que ha de decidir que fer amb les eines que ell desenvolupa i els descobriments que faci. Sempre m’ha semblat una veritat a mitges. Certament la darrera paraula la té la societat i mai em passaria pel cap deixar decisions sobre aspectes ètics exclusivament en mans de científics. Però això no vol dir que quan decideixes emprendre un experiment puguis ignorar el que implica. De fet, determinades tries impliquen molta responsabilitat. Per això hi ha casos recents com els debats sobre si cal investigar virus que tenen el potencial d’esdevenir armes biològiques o més antics sobre els qui van decidir investigar com fer una bomba atòmica.

Ara ha sortit un nou conflicte on la ciència topa de ple amb qüestions ètiques. En una entrevista que li han fet a la revista alemanya “Der Spiegel”, un investigador de Harvard ha proposat clonar de nou neandertals.  En alguns indrets el que ha sobtat més sembla que és un comentari en el que diu que per dur a terme l’embaràs caldria una mare de lloguer que “hauria de ser una dona molt intrèpida”. De fet, fa uns anys ja havia proposat de fer-ho emprant una femella de ximpanzé per estalviar-se problemes ètics.

També s’ha destacat que això encara queda molt lluny. No clonem mamífers tan fàcilment. I menys mamífers que es van extingir fa milers d’anys. De fet, això encara no s’ha aconseguit mai, de manera que potser sobrevalora les capacitats actuals en cel camp de la clonació.

Però el que m’ha activat les alarmes mentals no són aquests problemes tècnics. Realment ens semblaria moralment correcte clonar un nen neandertal? L’investigador diu que hauria de ser una comunitat i no pas un únic individuo. Així podrien establir la seva pròpia identitat i potser fins i tot una cultura neo-neandertal 30.000 anys després de la desaparició dels darrers avantpassats seus.

El principal problema que tinc és que no puc deixar de pensar que els neandertals són (o van ser) éssers humans.  Diferents de nosaltres, però humans després de tot. I certament no tinc clar que sigui una postura que pugui defensar amb arguments irrebatibles. Tot depèn de com definim el concepte de “humà”. Si el limitem als Homo sapiens, els neandertals en quedarien exclosos i per tant serien animals, particularment propers a nosaltres, però animals. Un concepte que, personalment, no m’encaixa gens en uns éssers que van desenvolupar una cultura, que coneixien eines, que tenien expressions artístiques, que van dominar el foc, que van aprendre a fer roba i que fins i tot sospitem que es van poder hibridar amb els sapiens.

Entenc que una de les coses en les que hem de treballar és en mirar d’oferir unes condicions perquè els humans que neixen puguin desenvolupar-se plenament i viure la seva vida de la millor manera possible. Clonant un nen neandertal estaríem fent això? La meva resposta és que evidentment no.

La veritat és que els motius que addueix per justificar aquesta mena de clonació em semblen molt pobres (quasi una broma, de fet). Com que els neandertals tenen una estructura cerebral diferent a la nostra, d’ells aprendríem diferents maneres de resoldre problemes. També, diu,  augmentaríem la diversitat cultural (¿?). Home! La veritat és que clonar un nen neandertal per mirar com resol determinats problemes em sembla una broma quasi de mal gust.

En un moment donat fins i tot especula en modificar diferents gens per veure com afecten les vies neuronals, la mida del crani, i coses així. Aquesta mena d’experiments em creen un sentiment incòmode. S’ha de reconèixer que no és un entreteniment sinó que són extremadament útils per entendre alguns aspectes de la fisiologia. No tinc cap problema si es fan en un bacteri i tampoc m’amoïna gaire en una mosca o un cuc. En un peix ja comença a inquietar-me una mica, però tampoc massa. En ratolins la veritat és que si que m’incomoden, però ni molt menys com ho faria si es fessin en simis. De fet, en aquest cas ja em sembla generalment inacceptable per molts coneixements que puguem treure. I com que considero que un neandertal és un ésser humà, ja no cal ni dir-ho.

Soc conscient que és una postura plena de contradiccions, però si no acceptes les respostes de blanc o negre, totalment correcte o absolutament incorrecte, sempre hi ha casos en que la resposta és ambigua. Amb el temps un aprèn a viure amb una quantitat acceptable de contradiccions i a deixar en mans de persones més enteses algunes decisions finals. Per això hi ha els comitès de bioètica.

En realitat tinc alguns dubtes quan s’especula sobre la clonació de mamuts o dinosaures, encara que no hi posaria gaires impediments. Però en aquest cas ho tinc clar. Els neandertals es van extingir. És un fet que m’entristeix, però retornar-ne alguns a la vida i plantar-los enmig de la nostra cultura (i aquesta seria la millor de les opcions) cau de ple en el que, simplement, no em sembla moralment acceptable.

12 comentaris

  • Daniel Closa

    22/01/2013 23:22

    tramuntaire. La visió antropocentrica suposo que es una mica inevitable donada la nostra condicio d’humans. I, posats a ser una mica provocador, no té perqué ser una visió pitjor que moltes altres. El mateix passa amb el coneixement científic. S’ha d’encoratjar, però no a qualsevol preu. El complicat, és clar, és definir els límits.
    I, ja deia al post que soc conscient de les meves contradiccions. Estic d’acord amb tu que els animals extingits, estan extingits i prou… però que no faria per veure un dinosaure viu.

    Josep Mª No veig el conflicte. En cap cas nego que tant sapiens com neandertals siguin animals. Tal com ho veig tots dos caurien disn la categoria d’humans i, per descomptat en la d’animals.
    Això si, no fico tots els animals al mateix sac.

  • Daniel Closa

    22/01/2013 23:16

    Xavier. Totalment d’acord amb tu.

    Joan. Es clar. Científicament és un repte apassionant. Però ja deia al principi del post que no podem ignorar la resta. Bé, em temo que sempre hi ha qui troba la excusa per ignorar-la, però això ja es un altre tema.

    Roger. Si. Això de la cultura no s’aguanta per enlloc. La cultura és un continuum que no es pot tallar i continuar generacions després com si res. Per això cada cultura lluita contantment per mantenir-se viva contra la pressió de les altres cultures. (I això que totes son de sapiens)

    Sinera. Ja m’agradaria tenir la rsposta, però d emoment crec que el fenomen de gradació es exactament el que tenim entre mans. Això ho complica tot , però es el que sembla que hi ha.
    Patir un arbre? Tal com ho entenem nosaltres, no. Més que res perquè, fins on sabem, cal un sistema nerviós per experimentar-ho.

  • Josep Ma Rovira

    22/01/2013 22:30

    No estic d’acord amb això que has escrit: “Tot depèn de com definim el concepte de “humà”. Si el limitem als Homo sapiens, els neandertals en quedarien exclosos i per tant serien animals, particularment propers a nosaltres, però animals”.
    En tot cas si limitem el concepte d’humà només al Homo sapiens, els Homo neandertals no serien humans, però tots Sapiens i Neandertals som i son animals.

    En la resta, d’acord amb tu.
    Fins dema :P

  • tramuntaire

    22/01/2013 16:41

    Cultura neandertal? Si en clonen a la universitat de Harvard aviat els veurem en un partit dels Celtics amb un hot dog i una pepsi XL a les mans.

    Per mi considerar diferents els organismes segons la seva proximitat amb nosaltres és una visió antropocèntrica. A la majoria ens agrada la carn, però no visitar un escorxador, perquè els porcs criden com nosaltres i en canvi quan tallem les fulles d’un enciam no hi veiem teixits mutilats. Tampoc penso que calgui augmentar el coneixement científic a qualsevol preu ni que sigui sagrat l’argument que s’ha d’avançar en ciències de la salut per tal de salvar vides humanes. Hem d’aprendre a conviure amb la malaltia, la mort i perquè no, l’extinció de la nostra espècie.

    De totes maneres, considero que els organismes extingits són extingits i prou, tant sigui per l’augment d’oxigen en el Pèrmic com a causa de l’estupidesa humana. La biodiversitat cal conservar-la, no apedaçar-la, i els ecosistemes s’han de manipular el mínim possible, que per això en saben més que nosaltres a l’hora de trobar l’equilibri.

  • Sinera

    22/01/2013 12:40

    Si parlem només de “recrear” un neandertal, que de fet aquest és realment el tema, per estudiar-lo, doncs llavors ho considero una tonteria. Això només es podria fer amb uns objectius molt ben estudiats, no per sortir a la tele.

  • Sinera

    22/01/2013 12:36

    Daniel. Si ens basem en el concepte d’ànima, l’hem cagat (al meu entendre, que quedi clar, i respectant a tothom!) i si ens basem en la major o menor complexitat del sistema nerviós aleshores tenim un problema de “gradació” d’aquesta complexitat quasi insalvable si mirem el llarg camí de la vida al món.

    Per altra banda, jo em referia a fer servir la clonació com un forma més de reproducció assistida. Ni se m’acut que es pogués utilitzar con en “Un món feliç”!

    Però m’entossudeixo en que més d’hora o més tard això serà un fet. No hi ha fre a la curiositat humana. I serà per bé o per mal… Tampoc crec que depengui massa d’uns comitès d’ètica incapaços de donar resposta a l’accéss a una mort digna… (res a veure. Ho sé. Però aquests comités sovint combreguen amb qui mana o amb ideologies parcials).

    Xavier: Hi ha algun ésser viu que no tingui la capacitat de patir? Els arbres?… És possible… No ho sé.

  • Roger

    22/01/2013 12:35

    Hi he rumiat una estona i no m’ha semblat bé aquesta clonació. Els arguments que s’esgrimeixen a favor són puerils. N’hi ha massa i no us voldria avorrir, però no me’n puc estar d’una petita rèplica -a banda dels ètics, que coincideixo amb vosaltres-:

    Sociològicament sobretot (però penso que també en un sentit biològic!), no s’aguanta per enlloc. La cultura (com els processos vitals), s’hereta i es modifica, però s’hereta! No es pot estudiar una cultura a partir d’un individu aculturat! I en el sentit biològic… mirem fotografies dels besavis!, que vivien al camp. Mireu les seves faccions! En canvi els retrats dels nobles de més endarrera són ben diferents, més semblants a nosaltres… epigenòmica? No ho sé. No en sabem prou encara d’això, però seria un neandertal, neandertal?

    I finalment, tot acte que fem té conseqüències de les quals som responsables i que per coherència, ens n’hauríem de responsabilitzar. Ho estem fent així? Aquest experiment fa pensar en aquesta direcció o sembla més aviat una altra disbauxa?

    Estic tan enfadat per l’estupidesa demostrada que em surten els mals pensaments i més aviat em fa rumiar si algú no vol fama i calers, com altres xarlatans d’aquest món, només que aquest cop, vestit de científic.

  • Joan Codina

    22/01/2013 11:00

    Considero que com a projecte científic seria una gran motivació per progressar espectacularment ja que hi hauria diners i motivació.

    Ara bé, què passaria després?? Considero poc moral el que se’ls faria. Se’ls tractaria com a animals i els tindrien tancats, privats d’una llibertat que mai tindrien. I si no, els tindrien en reserves o parcs temàtics… Igualment en captivitat. Això em fa dir que no m’agradaria que els clonessin.

  • Xavier – Pàrsec

    22/01/2013 10:53

    La meva opinió personal va en contre d’utilitzar essers complexos per fer cap mena d’experiments. Amb essers complexos hem refereixo a tots aquells que tinguin la capacitat de patir.
    Crec que es aberrant la possibilitat de clonar un neardental. Segurament seria un animal de feria en lloc de tractar-lo com a un ser humà. No l’adaptarien a la nostre societat, el que farien seria exhibir-ho com a un espectacle.

  • Daniel Closa

    22/01/2013 9:37

    Carquinyol. La sensació que em donava és que busca excuses per fer el que li agradaria fer. Ara bé. potser hauria de trobar algun article on desenvolupi el plantejament més extensivament. però de moment no ho veig gens clar i segur que cap comité ètic ho acceptaria. De fet ell ja ho sap i proposa fer-ho en paisos son no tinguin tantes trabes legals.

    Sinera. Docns en això no coincidim. Clonar organs (si es pogués), no tindria cap problema, però clonar persones és un altre nivell. I la distinció entre animals i persones, o entre diferents tipus d’animals si que la trobo rellevant. De fet,. és el rovell de l’ou del problema. Tot es vida, però les plantes també i no tinc cap problema ètic en fer el que sigui a cap planta. En el meu punt de vista, el grau de desenvolupament del sistema nerviós és el que marca les diferencies. Metafóricament també marca la generació d’aquesta cosa que alguns en diuen “ànima” i que jo diria que només es el resultat de l’activita d’un sistema nerviós quan arriba a tenir prou complexitat.

  • Sinera

    22/01/2013 9:14

    A pesar de les contradiccions, ambiguïtats i perills de que se’n fes un mal ús jo posaria per davant (en aquest cas) el desig humà de saber més i més… la curiositat que ens és innata…

    La imatge d’un exercit de clons se’ns ha fixat al cervell… I no. No es tracta pas d’això!

    Perquè no pensem en la clonació com en un mètode més de reproducció assistida? Com es pot obviar la creació d’organs humans per salvar vides? (no parlo “d’humans”, només d’organs humans…)

    Tots sabem, tots, que això serà una realitat pesi a qui pesi en un futur no llunyà. Podem anar a missa que així serà!

    No hi veig cap diferència entre clonar una ovella, un dinosaure (tots ho voldríem, oi?), un Neandertal o un humà com nosaltres. Les trabes de tota mena ho podran dificultar durant un cert temps però la cirereta acabarà caient…

    La distinció entre rates, gossos, neandertals o humans la trobo una mica fora de lloc. Tots som vida… O és que potser el fet de ser una mica més evolucionats ens fa menys animals?

    Potser sí que hauríem d’escoltar aquestes absurditats com aquesta: “L’anima néix en el moment de la concepció. Si no hi ha concepció mai existirà l’ànima… ni el pecat original!”

    Resumint: l’investigació ha de seguir endavant. L’ús que alguns en puguin fer només ens indiquen que sovint som molt més animals que qualsevol altre animal.

    Divertit!

  • Carquinyol

    22/01/2013 8:51

    Després d’haver llegit les raons que indica jo m’oposaria totalment, a mi em fa tota la sensació que el que vol criar és un espècimen de laboratori i no ho trobo correcte. Ja no m’agrada gens que s’investigui amb segons què imagina’t amb un homo. Neandertal o no seria un nen, per l’amor de Déu!

    I realment, això de la ‘cultura neoneandertal’ em sembla més aviat una broma de mal gust.