Arxiu del dimecres, 23/01/2013

Biorritmes sorprenents

dimecres, 23/01/2013

bamboo.jpg Una de les característiques dels éssers vius és la presencia de diferents ritmes en la seva activitat. No sempre estem fent-ho tot al mateix temps, de manera que immediatament s’estableixen ritmes i la selecció natural de seguida fixa els més útils. Com que també hi ha ritmes relacionats sobretot amb el moviment del planeta, del Sol i de la Lluna, una estratègia evident va ser adaptar-se als ritmes del món físic que ens envoltava.

Per això tenim un claríssim cicle dia/nit que condiciona extraordinàriament la nostra activitat, però també la temperatura corporal, els nivell d’hormones o el grau de concentració. No és exclusiu nostre sinó que pràcticament tots els animals i plantes experimenten alguns canvis.

L’estratègia general és adoptar un ritme biològic regulat per sistemes interns de la cèl·lula o de l’organisme, que s’adapten constantment en funció d’estímuls externs. Com si constantment anéssim posant el rellotge en hora. En el cas del ritme circadiari, en absència d’estímuls externs tenim tendència a tenir-lo de 25 hores (i no 24), però la llum del Sol fa que l’organisme s’ajusti a la durada del dia astronòmic. Per això, en casos de jet-lag, és més fàcil allargar els dies que escurçar-los.

Aquest cicle, circadiari, és fàcil d’entendre, però n’hi ha de més subtils. Molts animals tenen ritmes que depenen de les marees. La seva vida depèn del nivell de les aigües, per tant tenir en compte aquestes variacions no és irrellevant. També hi ha ritmes relacionats amb la lluna. El cicle menstrual coincideix molt bé amb el cicle lunar, però confesso que mai he entès com pot anar la regulació ni quin avantatge pot conferir. És més fàcil d’entendre en el comportament d’animals marins, que responen a les nits de més llum i que correspon amb la lluna plena. És una llauna, perquè si intentes buscar informació sobre cicles lunars, trobes un 99% d’informació sobre màgia i esoterisme. (No ho entenc, perquè la cronobiologia pot ser molt més interesant!)

Els ritmes anuals tampoc tenen massa secret. El pas de les estacions quasi obliga als éssers vius a modificar comportament o metabolisme. Per això hi ha animals que hivernen, plantes que perden fulles i èpoques de zel on surt a compte aparellar-se per tal de tenir les cries durant el període en que sigui més fàcil sobreviure.

Però a partir d’aquí la cosa es fa més misteriosa. Hi ha espècies que tenen ritmes biològics de dos, set, nou, o més anys. I els meus preferits són els bambús. El bambú normal floreix una vegada cada trenta dos anys. I el bambú negre ho fa una vegada cada cent vint anys! I per fer-ho més interessant, presenten floracions massives. És a dir que quan s’hi posen, ho fan les plantes de bambú escampades per tot el planeta. Aparentment això serveix per evitar que els animals es mengin els plançons petits. Òbviament se’n menjaran molts, però si la floració és massiva, també ho serà la germinació i per moltes plantes que es mengin, sempre en quedaran moltes  que sobreviuran. Si en canvi, anessin fent-ho cada planta al seu ritme, la majoria no sobreviurien.

Tot això està molt bé, però la pregunta és… com s’ho fan els bambús per saber que han passat 120 anys (o 32, o 65) i que toca florir? No sembla que una primera planta comenci i enviï senyals a la resta, perquè la floració passa a la Xina però també als jardins botànics d’arreu del món. Tampoc se m’acudeixen fenòmens astronòmics d’aquestes durades, però potser els bambús es fixen en alguna cosa que ens passa desapercebuda.

La veritat és que ignoro com s’ho fan, i fins on jo sé, encara no s’ha aclarit, però em sembla fascinant. Si més no, és un bon misteri sobre el que especular.