Biorritmes sorprenents

bamboo.jpg Una de les característiques dels éssers vius és la presencia de diferents ritmes en la seva activitat. No sempre estem fent-ho tot al mateix temps, de manera que immediatament s’estableixen ritmes i la selecció natural de seguida fixa els més útils. Com que també hi ha ritmes relacionats sobretot amb el moviment del planeta, del Sol i de la Lluna, una estratègia evident va ser adaptar-se als ritmes del món físic que ens envoltava.

Per això tenim un claríssim cicle dia/nit que condiciona extraordinàriament la nostra activitat, però també la temperatura corporal, els nivell d’hormones o el grau de concentració. No és exclusiu nostre sinó que pràcticament tots els animals i plantes experimenten alguns canvis.

L’estratègia general és adoptar un ritme biològic regulat per sistemes interns de la cèl·lula o de l’organisme, que s’adapten constantment en funció d’estímuls externs. Com si constantment anéssim posant el rellotge en hora. En el cas del ritme circadiari, en absència d’estímuls externs tenim tendència a tenir-lo de 25 hores (i no 24), però la llum del Sol fa que l’organisme s’ajusti a la durada del dia astronòmic. Per això, en casos de jet-lag, és més fàcil allargar els dies que escurçar-los.

Aquest cicle, circadiari, és fàcil d’entendre, però n’hi ha de més subtils. Molts animals tenen ritmes que depenen de les marees. La seva vida depèn del nivell de les aigües, per tant tenir en compte aquestes variacions no és irrellevant. També hi ha ritmes relacionats amb la lluna. El cicle menstrual coincideix molt bé amb el cicle lunar, però confesso que mai he entès com pot anar la regulació ni quin avantatge pot conferir. És més fàcil d’entendre en el comportament d’animals marins, que responen a les nits de més llum i que correspon amb la lluna plena. És una llauna, perquè si intentes buscar informació sobre cicles lunars, trobes un 99% d’informació sobre màgia i esoterisme. (No ho entenc, perquè la cronobiologia pot ser molt més interesant!)

Els ritmes anuals tampoc tenen massa secret. El pas de les estacions quasi obliga als éssers vius a modificar comportament o metabolisme. Per això hi ha animals que hivernen, plantes que perden fulles i èpoques de zel on surt a compte aparellar-se per tal de tenir les cries durant el període en que sigui més fàcil sobreviure.

Però a partir d’aquí la cosa es fa més misteriosa. Hi ha espècies que tenen ritmes biològics de dos, set, nou, o més anys. I els meus preferits són els bambús. El bambú normal floreix una vegada cada trenta dos anys. I el bambú negre ho fa una vegada cada cent vint anys! I per fer-ho més interessant, presenten floracions massives. És a dir que quan s’hi posen, ho fan les plantes de bambú escampades per tot el planeta. Aparentment això serveix per evitar que els animals es mengin els plançons petits. Òbviament se’n menjaran molts, però si la floració és massiva, també ho serà la germinació i per moltes plantes que es mengin, sempre en quedaran moltes  que sobreviuran. Si en canvi, anessin fent-ho cada planta al seu ritme, la majoria no sobreviurien.

Tot això està molt bé, però la pregunta és… com s’ho fan els bambús per saber que han passat 120 anys (o 32, o 65) i que toca florir? No sembla que una primera planta comenci i enviï senyals a la resta, perquè la floració passa a la Xina però també als jardins botànics d’arreu del món. Tampoc se m’acudeixen fenòmens astronòmics d’aquestes durades, però potser els bambús es fixen en alguna cosa que ens passa desapercebuda.

La veritat és que ignoro com s’ho fan, i fins on jo sé, encara no s’ha aclarit, però em sembla fascinant. Si més no, és un bon misteri sobre el que especular.

18 comentaris

  • Daniel Closa

    23/01/2013 18:19

    Adrià. Si, els pandes reben per totes bandes

    Sinera. Es que ningú pensa mai en els bambús?!!

    Vicent. En aquests casos el que predomina és adaptarse als ritmes dia /nit, per descomptat iel de estacions seques estacions humides.

  • Vicent Bosch i Paús, l’Alcora (Països Catalans).

    23/01/2013 17:25

    Doncs a l’equador de la terra, que el dia i la nit tenen la mateixa durada i la calor és similar tot l’any?

  • Sinera

    23/01/2013 15:54

    El següent va “en conya”, per bé que és veritat:

    M’he posat a la feina tan aviat ens has parlat dels 120 anys entre floracions del bambú negre a la recerca d’una explicació plausible (juà!)…

    El número 120 sembla ser molt important a la Wikipèdia en anglès (molt poc a la catalana i inexistent a la castellana i basca), fins i tot, molt per damunt del 137 que va fer anar de bòlit al físic Pauli amb la “constant de l’estructura fina” (segons explica el Leon Lederman) com a valor d’alfa (ufff!).

    No hi consta però, a pesar de les numeroses entitats que pot ser el “120”, com a “nombre d’anys entre floracions simultànies del bambú negre“.

    He estat a punt d’afegir-li però prefereixo deixar l’honor al Daniel. Faltaria més!

    És aquí:

    http://en.wikipedia.org/wiki/120_%28number%29

  • Adrià Martí

    23/01/2013 15:53

    Ostres, tinc la sensació que el panda és un animal d’aquells que per A o per B sempre acaba rebent el pobre… a veure si troben la manera d’ajudar-los amb la pròxima floració!

  • Daniel Closa

    23/01/2013 13:14

    De fet, la floració és un gran problema pels pandes. Després de florir, el bambú mor i durant un any, fins que no surten els nous, gairebé no hi ha bambu enlloc (de l’espècie concreta). Per animals com lels óssos panda, que s’alimenten exclusivament de bambú, això és catastrófic.
    http://elpais.com/diario/2007/11/13/sociedad/1194908407_850215.html

  • Daniel Closa

    23/01/2013 13:12

    Adrià. Tots floriran aquell any. En realitat sempre sospito que no serà tant matemàtic i que serà més aviat… “entre el 2032 i el 2035 floriran tots”. Els fenòmens biológics tenen sempre una certa dispersió. però no es que cada un tingui el seu ritme independent de la resta. Alguna cosa els posa en hora globalment

  • Adrià Martí

    23/01/2013 13:06

    Molt curiós… una pregunta, això vol dir per exemple que tots els bambús normals del món van florir, posem pel cas, l’any 2001 i que per tant han de tornar a florir l’any 2033 (cosa que seria molt emocionant i sorprenent a la vegada) o que cada individu té el seu cicle en que floreix cada 32 anys?

  • Daniel Closa

    23/01/2013 12:54

    Sinera. Home, conscient en principi no. I rellotges pbiológics segur que en tenen perquè pràcticament tots els èssers vius que coneixem en tenen. El sorprenent és la gran durada del cicle. Un mecanisme endogen que s’activi cada any és fàcil d’imaginar, però cada 120 anys ja costa més. En tot cas, ho fan, de manera que es interessant especular.

    Joan. Però fins i tot abans de Linnee ja hi havia registres. pel que fa a la floració, cal mirar quina espécie en concret. He llegit que el bambú negre va florir per darrera vegada el 1932 (però ho hauria de confirmar)
    http://noloseytu.blogspot.com.es/2009/09/bambu.html

  • Joan

    23/01/2013 12:17

    Ai, perdó, 250 anys dóna almenys per 3 floracions.

    Per cert, quan va ser l’última? Ai, en comptes de molestar preguntant, potser que ho busqui a Google… (http://www.infojardin.com/foro/showthread.php?t=66347)

  • Joan

    23/01/2013 12:12

    Home, tampoc tants de segles… en Linneo va viure fa 250 anys, i això només dóna per 2 floracions ;)

    Potser sí hi havia registres abans de Google (potser), però si no els podien unificar globalment perdien molt de sentit. En fi, pobres homos-preinternethalus…

  • Sinera

    23/01/2013 11:56

    La pregunta que em faig és si el bambú negre n’és conscient que està florint i que han transcorregut 120 anys! Seria tan bèstia! Com si tinguessin consciència de sí mateixos, com nosaltres.

    Dependrà aquesta floració de la seva “consciència pròpia” (si la tenen) o de factors externs que els impulsa a florir.

    Perquè és fàcil entendre els canvis fruit de les estacions i d’altres, però el temps… tenen un rellotge biològic? Com el poden copsar?

    Ni imaginava que una cosa així fos possible! Sorprenent!

  • Daniel Closa

    23/01/2013 11:54

    Esther. Si que es interessant això de les diatomees. Encara més perquè veig que simultaniament van entrar en el cicle dues espécies diferents (del mateix gènere). Un sistema de regulació mantingut des de la separació filogenètica?
    Trobar el partner mai es fàcil, però si totes si posen al mateix temps les possibilitats augmenten una mica, no? :-D

    Carquinyol. Vigila, que si parles de l’aigua de tot el planeta acabarem fent rituals a Gaia (una teoria excel·lent, però ai! malinterpretada tantes vegades)

    Joan. Home! Hi ha registres dels naturalistes des de fa segles. Abans de google també hi havia registres i uns paios que es diedicaven a llegirlos :-D

  • Joan

    23/01/2013 11:08

    Quina història més curiosa i interessant…

    Se m’acut una altra pregunta, també, i és com ho sabem que floreixen cada 120 anys. Bé, només hi ha una manera de saber-ho, que és empíricament, però seria interessant conèixer-ne els detalls, perquè, és clar, primer calia que algú s’adonés que tardaven molt a florir. Després voldria saber amb exactitud quan. I finalment calia posar-se a comptar-ho, i si la cosa dura 120 anys devia ser complicat, considerant que no els científics tenien Google Calendar, i prou feina evitant que no els cremessin per bruixeria…

  • Carquinyol

    23/01/2013 10:15

    psss… és que el bambú realment no fa res, és l’aigua la que recorda que els ha d’avisar gràcies a la seva magnífica memòria i a que connecta tot el planeta !!

  • Daniel Closa

    23/01/2013 10:08

    Carquinyol. Home, el de 24h si que coneixem més o menys el mecanisme molecular, el paper de la melatonina i tot això. Elproblema es en cicles molt llargs que no tenen guies externes evidents. Això si que és “màgic” i no simplicitats com la imaginada memòria de l’aigua.

    Josep Mª Doncs mira. Algú hauria de buscar aquest rellotge orgànica (de fet, imagino que ja ho busquen)

  • Esther

    23/01/2013 9:56

    Molt interessant això dels cicles!
    Hi ha diatomees marines (microalgues) que entren en el seu cicle sexual cada dos anys (http://www.rug.nl/research/theoretical-biology/events/_pdf/alelio_etal-limocea10.pdf). Ara quan s’hi posen, resulta que l’ esdeveniment és massiu i simultani! (http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0967064509003105).
    El que em sorprèn és, que trobar un partner compatible en una mar turbulenta no és tasca fàcil!

  • Josep Ma Rovira

    23/01/2013 9:37

    Ves a saber, probablement duen una versió orgànica d’un rellaotge de quars a dins i que es passen de pares a fills com la mitocòndria, per via maternal….
    jejejej

  • Carquinyol

    23/01/2013 8:42

    Per whatsapp ? ;)

    Realment un bon misteri, talment com el del cicle menstrual associat al cicle lunar o, filant molt prim, el cicle diari de 25h.

    Ara bé, segur que hi ha il·luminats per la lluna plena esotèrica que tenen explicacions d’aquelles ‘ignorades pels científics’ que tant t’agraden.