Net sí; estèril potser no cal

soappair.jpg Una mena de resposta automàtica que tenim la majoria és la d’associar microbis amb malalties. En realitat la immensa majoria de microorganismes no tenen cap efecte sobre la nostra salut i de fet n’hi ha molts que són beneficiosos i fins i tot directament necessaris per mantenir el bon estat de l’organisme. Però tots aquests raonaments no resisteixen els consells de les mares quan ens deien que no ens poséssim res del terra a la boca perquè estava “ple de microbis”.

Això ho tenen clar els encarregats de la publicitat i no s’estan d’aprofitar-ho per vendre productes totalment innecessaris. Uns dels que s’han infiltrat a les nostres llars son els agents bactericides afegits al sabó, al detergent i a tot el que sembli que serà millor si està “lliure de microbis”.

La veritat és que sona molt bé això de “Sabó amb efecte bactericida”, “Detergent que elimina els bacteris”, “Netejador de wàter antimicrobià”. I sempre l’afegit “Vetlli per la salut dels seus”!!  Quina mala mare seria aquella que no esterilitza el terra, la roba o l’orinal del nen.

Però el cas és que tot això són bestieses. Aquesta obsessió per l’esterilització del medi on vivim no contribueixen en gaire res a la salut i de fet pot ser contraproduent en molts aspectes. El nostre organisme està adaptat a viure en un ambient amb un nombre raonable de microorganismes al voltant. Certament la brutícia és una mala cosa i el millor és viure en ambients nets, això no cal ni dir-ho. Però una cosa és net i una de diferent és estèril. La esterilitat la podem deixar pels quiròfans. A casa simplement cal vetllar perquè estigui net i no cal patir per els bacteris que puguin haver en una superfície neta.

El sabó de mans amb bactericida també mata els bacteris habituals de la nostra pell. És absurd perquè tant bon punt toquem el pany de la porta, o un bolígraf, ja tornarà ha colonitzar-se amb bacteris. El problema és que potser ja no seran els normals que han de viure a la pell. Aquests productes afegits, entre els que el triclosan potser és el més habitual, si que maten els bacteris però s’ha vist que això generalment és irrellevant pel que fa a la nostra salud. En general no aporta cap benefici i només en alguns casos, com la pasta de dents per prevenir gingivitis, s’ha demostrat un efecte beneficiós. També hi havia por per si tenia efectes contraproduents, però en realitat només s’han vist en estudis de laboratori i per ara no s’ha detectat cap perill per la salut. Tampoc s’ha observat que augmenti la resistència dels microbis, que era un altre tema que causava inquietud.

I un problema afegit és que ara ja es comencen a detectar derivats d’aquests bactericides en les aigües continentals. A diferents llacs on s’ha estudiat s’ha vist que hi ha nivells de dioxines derivades del triclosan i encara que els nivells de moment son baixos, a mida que el consum es generalitza, no faran sinó augmentar. I simplement encara no tenim clar quin efecte poden tenir en l’ecosistema dels llacs.

Hi ha vegades que es plantegen dubtes sobre si la contaminació es el preu a pagar per gaudir d’uns beneficis en determinats aspectes. Però sembla ridícul emmerdar l’ambient per culpa d’una propaganda com a mínim exagerada. Rentar-se les mans amb aigua i sabó és el que garanteix una bona higiene. No cal artilleria pesant. Tampoc és difícil i per una vegada que no cal complicar-se la vida…

7 comentaris

  • Laia Bonjoch

    25/01/2013 1:06

    De fet, la “teoria de la higiene” és una de les que avui en dia va prenent rellevància per explicar l’increment d’al·lèrgies als països desenvolupats i no pas als del Tercer Món. Seria com si pel fet de limitar el contacte amb microorganismes i patògens, les cèl·lules del sistema immune no tinguessin contra què lluitar i per tant comencessin a reaccionar contra tot allò que tenen a l’abast, sigui nociu o no.

    I encara més: si fos cert, moltes al·lèrgies apareixen a la infància, amb un sistema immune més immadur i quan s’entra en contacte per primer cop amb certs antígens. Induir que una persona se sentís “mal pare o mare” pel fet de no emprar aquests productes hi estaria contribuint per partida doble!

    Potser és cert, potser no, però jo crec que té certa lògica. I coses com aquestes dels bactericides hi ajuden. Com diu en Joan, crec que algun dia es demostrarà els beneficis d’embrutar-se.

  • Daniel Closa

    24/01/2013 22:16

    Els que tenim una edat vàrem tenir la gran sort de viure sense tantes exageracions absurdes. (Vàrem patir altres inconvenients, però…).

  • Vicent Bosch i Paús, l’Alcora (Països Catalans).

    24/01/2013 22:06

    Doncs als anys 50 del segle passat a l’Alcora no hi havia aigua a les cases, ni clavegueres. Es cuinava amb serradura o petroli. Jo en aquells temps, a l’hivern, criava ronya als braços i alguna part del cos. Ma mare em fregava els genolls amb espart (anàvem amb pantalons curts). I ningú no s’infectava.

  • Daniel Closa

    24/01/2013 12:23

    Carquinyol. :-D

    Joan. Això no té preu!!

    Sinera. Però no cal bactericida. Amb sabó n’hih a prou. La resta es efecte placebo

  • Sinera

    24/01/2013 11:10

    Haurem de mirar si els productes que usem porten el Triclosan aquest… Això sí! Quan els mates tots amb una bona dutxa i artilleria pesada, com dius tu Daniel, et sents més lleuger… com si haguessis perdut uns quilets…! (que dolent!).

  • Joan Codina

    24/01/2013 10:14

    I de la diversió que aporta revolcar-se pel terra i embrutar-se a més no poder què se’n farà??

    Hi ha tantes manies.. i tonteries..

  • Carquinyol

    24/01/2013 8:52

    No cal amoïnar-se gaire company, la memòria de l’aigua d’aquells llacs recordarà quins són els bacteris beneficiosos i els aïllarà dels components nocius…

    ;)