Arxiu del divendres, 25/01/2013

Grip aviària; es reprén la recerca

divendres, 25/01/2013

Avian_influenza_A_H5N1_viruses.jpg La grip aviària és una malaltia terriblement inquietant. El virus responsable, una soca del H5N1, afecta les aus, però en alguna ocasió molt rara pot infectar també alguns mamífers, incloent als éssers humans. Quan això passa, la mortalitat és molt elevada, de més del 30 %. Per fer-nos una idea, durant l’epidèmia de la “grip espanyola” la mortalitat no arribava al 3 % i va matar 40 milions de persones. La sort és que la grip aviar s’encomana amb molta dificultat entre persones, de manera que aparentment no caldria patir massa.

Això va resultar que no era del tot cert quan fa un any un parell de grups de recerca van descobrir uns mutants d’aquest virus que s’encomanaven amb moltíssima facilitat a través de l’aire en fures, que són els animals habituals en aquest tipus de recerca. Amb tenir una fura infectada, tots els animals de la mateixa habitació emmalaltien només pel fet de compartir l’aire que respiraven. I per aconseguir aquest efecte només van fer falta cinc canvis en el material genètic del virus. Només cinc mutacions son la diferència entre un virus inquietant i un malson global.

Potser el contagi entre fures sigui més fàcil que entre persones, però de totes maneres, allò va tenir molta repercussió. Es va aturar la publicació del treball ja que es va considerar que aquella informació tenia un ús potencial per al bioterrorisme massa gran. Naturalment això és una mena de censura que va contra la base mateixa del progrés científic, basat en compartir la informació. La solució va ser fer una publicació parcial, ometent alguns detalls tècnics de la metodologia.

Però allò només era la punta de l’iceberg, perquè treballar amb aquell agent no deixava de ser un perill potencial molt gran. Si per accident o mala fe, el virus s’escapava del laboratori tindríem un bon problema. Però cal investigar per entendre el seu funcionament i les maneres de lluitar-hi. Aleshores…?

La decisió dels investigadors va ser establir una moratòria i aturar la recerca durant un temps per tal de decidir en quines condicions es podia treballar amb aquell virus. Després de tot, altres virus esgarrifosos corren pel planeta i s’estudien en algunes instal·lacions especials. La idea era definir quines eren les condicions mínimes de seguretat per estudiar el virus mutat de la grip aviar.

El cas és que la moratòria s’acaba d’aixecar i la recerca es reprendrà. Això encara no es general a tots els paisos i alguns (com els Estats Units) encara ho estan discutint. Pels que ja s’hi posin, caldrà fer-ho com a mínim en laboratoris de bioseguretat tres millorats o de seguretat quatre estàndards. Com que dels de nivell quatre tampoc n’hi ha tants, segurament adaptaran alguns de nivell tres per fer-ho. Aquests tipus d’instal·lacions són les que surten a les pel·lícules d’epidèmies. Investigadors vestits com astronautes, cambres segellades, aire reciclat que no pot sortir a l’exterior, indrets amb pressió ambient menor que l’atmosfèrica per tal que si hi ha una fuga l’aire entri a l’interior i res surti cap enfora…

En realitat és bastant assenyat que sigui així. Ens cal entendre com funciona el virus, com el podem detectar a temps i com podem enfrontar-nos-hi. Semblaria que el problema és el virus que hi ha al laboratori, però cinc mutacions és molt poca cosa per un virus, de manera que a la natura ja n’hi deuen haver i només deu ser qüestió de temps que algun ocell el passi a alguna persona. Millor que quan arribi el moment estiguem una mica preparats. Però també que la preparació és faci amb les millors condicions de seguretat.