Arxiu del dimarts , 5/02/2013

Les neurones del massatge

dimarts , 5/02/2013

Massage.jpg Un massatge ben fet pot ser una font de plaer extremadament relaxant que es converteix en una mena de tortura incomodíssima si qui el fa no en sap i es limita a prémer sense controlar la intensitat de la força o el lloc precís on l’aplica. Aquesta és la explicació habitual relacionada amb l’experiència que podem haver tingut personalment, però ara hem aprofundit una mica en el motiu que fa que els massatges siguin tan agradables. La clau està en unes neurones particulars que hi ha a la pell i que s’activen precisament en resposta als massatges.

Del que passa a la pell coneixem millor les respostes de defensa enfront el dolor que no pas els fets que indueixen respostes agradables. El motiu és que resulta més fàcil d’estudiar ja que el reflex per evitar el dolor és evident, però el de resposta a sensacions agradables costa més d’analitzar en animals com ratolins o altres rosegadors.

Però acaben d’identificar unes neurones particulars que no s’activen en resposta a coses com cops, cremades, punxades o res que faci mal, sinó en resposta als massatges. Van manipular genèticament uns ratolins de manera que determinades neurones, anomenades MRGPRB4, emetessin llum quan s’activaven. Sembla complicat però només es tracta que fabriquin una proteïna que si s’uneix a prou calci emeti llum. I com que quan la neurona s’activa una de les coses que passen és que mobilitza calci, això fa que s’il·lumini i la puguis identificar.

Doncs van provar amb diferents estímuls. Copets, pessics i freguetes a la cama del ratolí i van observar que eren les fregues simulant un massatge les que encenien aquestes neurones. Curiosament, aquets neurones en particular estan a les zones peludes de l’animal. No n’hi ha, per exemple, a la planta de les potes.

Però una neurona per si sola no justifica una sensació agradable. Elles són les que envien senyals al cervell i aquest interpretarà els missatges d’una manera o altra. És al cervell i no a les neurones on es genera el sentiment de plaer. Per saber si els animals associaven l’activació d’aquestes neurones amb un sentiment agradable van fer un altre experiment. Van acostumar als animalets a triar entre dues cambres de la gàbia. En una els donaven aigua però a l’altre els donaven un producte que induïa farmacològicament l’activació d’aquelles neurones específiques. La qüestió era si els ratolins triarien que s’activessin o no.

I el resultat és que preferien la sala on s’estimulaven aquestes neurones, de manera que podem pensar que efectivament associen aquesta activació amb un sentiment agradable. Per tant, podríem dir que un bon massatge és aquell que activa adequadament les neurones MRGPRB4 (coi, podrien haver triat un altre nom més maco).

L’únic detall que cal tenir present és que de moment només s’han identificat en ratolins. No seria estrany que nosaltres si altres mamífers també tinguin aquesta tipus de neurones. Això ens ajudaria a entendre perquè molts animals dediquen força temps a tocar-se i fregar-se. Altra cosa serà les explicacions relacionades amb el comportament, però la base fisiològica que promou aquesta activitat sembla que la tenim identificada. I la veritat és que és d’agraïr que el cos disposi de diferents sistemes per generar sensacions agradables.