Vestim als porters de vermell? O encara no cal?

penal.jpg Per coses de l’atzar topo en un mateix dia amb dos treballs relacionats amb la psicologia de manera més o menys indirecta. El primer és més aviat sobre futbol i el vaig sentir durant la transmissió d’un partit del Barça. Es veu que un investigador de la Universitat de Chichester va trobar que els porters que portaven l’uniforme vermell eren més efectius a l’hora d’aturar penaltis. Aparentment els porters vermells aturaven el 46 % dels penals. Si anaven de groc només aturaven el 31 %. I encara era pitjor si anaven de blau (28 % o verd 24 %). Es deia que amb el vermell es crea un estat de tensió, de estrès, en el porter, i aleshores et fixes millor en el que t’envolta i tens els reflexes més a punt.

Quan ho vaig sentir em va picar la curiositat i vaig buscar on ho deien. La veritat és que només he trobat les notícies de la BBC i de la Universitat. Crec que ho va presentar en un congrés però no va publicar un article. El que volia saber era com s’havia fet exactament l’estudi. Quants penaltis havien xutat i en quin ordre. Són coses que poden afectar el resultat.  Però només he vist que van ser 40 xutadors durant una setmana, de manera que no puc valorar l’estudi.

De fet, aquest mateix investigador va avaluar posteriorment l’efecte del color que duia el porter sobre la percepció que tenien els que anaven a xutar. Potser no és que el porter és millor sinó que la confiança del qui va a xutar canvia segons com vesteixi el porter. Personalment aquesta em sembla una explicació més plausible, però en realitat no tinc cap motiu per defensar una explicació o altra.

Tot plegat fa gràcia i pot tenir algun efecte sobre les indumentàries dels porters, però el cas és que acabava de mirar un altre treball que posa un punt d’atenció sobre aquesta mena d’estudis. En realitat el treball anava sobre alguna feblesa de la producció científica en general. En teoria, la ciència aconsegueix resultats sòlids i fiables perquè els treballs els repeteixen altres grups d’investigadors que han d’obtenir el mateix resultat. Un experiment que només et surt bé a tu, és poc fiable. Fins que altres grups no ho reprodueixen, no es dóna per bo.

Aquesta és la teoria, però la realitat és força diferent. Tothom té pressa per ser el primer en fer alguna cosa, i ningú té temps per anar repetint treballs d’altres grups. Si és molt important si que es verifica, però hi ha molts treballs que simplement mai no es verifiquen. Per exemple, els estudis sobre la efectivitat dels medicaments costen molt de fer. Costen en temps, en personal dedicat i en diners. No és fàcil fer el seguiment de milers de pacients que prenen un medicament i uns altres tants que prenen el placebo. Per tant, amb molta freqüència es fa una vegada i no es repeteix.

El cas és que un percentatge important de les coses que pensem s’han fet massa poques vegades per estar-ne segurs. I segons el treball, això és particularment notable en el camp de la psicologia. Fins un 95 % dels treballs no s’han verificat adequadament i considera que més del 56 % del que es considera cert en realitat no ho és. Això vol dir que potser arriba el moment de frenar una mica i aturar-nos a verificar el que diem i el que creiem.

L’estudi dels penals podria ser un bon exemple. No tinc motius per dubtar que està ben fet, però la ciència no és un acte de fe. Precisament es tracta de dubtar. Segur que va fer un nombre suficient de penals? Els porters estaven en idèntiques condicions quan canviaven de samarreta? Potser el Sol estava en un angle diferent i qui xutava no hi veia tant bé. Potser el color vermell el portaven al principi i amb els altres colors els xutadors ja li tenien agafades les mides als porters. Potser… Hi ha molts factors que ens poden fer creure que tenim un resultat interessant però en realitat seria un “fals positiu”. Fins que altres experimentadors no ho comprovin, no hauríem de donar-ho per fet, però amb molta probabilitat no es faran més estudis o els farà el mateix investigador que ha començat la recerca (i no és el mateix). Mentrestant, la premsa en parlarà, el rumor correrà, es donarà per fet, i potser afegirem una idea equivocada al  nostre cúmul de coneixements.

I no dic que estigui equivocat. Potser és cert! Però hauríem de ser més exigents per acceptar-ho. La frase “hi ha un estudi que…” ens diu que hi ha una cosa potencialment interessant i que mereix la nostra atenció, però per donar-ho per bo hauriem de ser més exigents.

9 comentaris

  • Daniel Closa

    08/02/2013 9:30

    xOriol. Home, en Barrufet era prou bon porter com per aturar-ho tot portes el color que portés. FIns i tot en banyador les aturaria! :-D

  • xOriolS

    07/02/2013 21:06

    Quedant-me en la part anecdòtica, ja tenia entès que això dels porters era així: el millor porter de la història del Barça d’Handbol, en David Barrufet, sempre anava amb uns pantalons grocs molt llampants, en part per superstició i en part perquè assegurava que els tiradors rivals tendien a tirar-li les pilotes al cos i així evitava gols si vestia colors cridaners.

  • Daniel Closa

    07/02/2013 13:11

    Esther. En el cas dels asajos clínics de medicaments encara resulta més difícil obtenir les dades reals. Especialment quan son negatives. Les empreses es quiden molt de treure a la llum estudis “fracassats”. La informació científica és important, però la empresarial es la que tenen en compte. I així ens va. Com més a prop de les aplicacions es la ciència, més depenent és dels calers i més s’allunya del ideal. A més, tampoc cal oblidar que els científics som persones normals i corrents. Amb totes les virtuds i tots els defectes habituals.

    Joan. Uf. S’hauria d’aplicar a totes les professions. El problema en la ciència es que tal com estàorganitzat, afaboreix molt el allunyar-se dels standards que es li suposen. Imagina que als periodistes només els paguessin per les exclusives, però no per contrastar i verificar informacions que han obtingut altres. Doncs es el que passa amb la ciència.

    Roger. Home, corrupció potser és una paraula exagerada. Sobretot en els temps que estem vivint. Però el que dius és cert. Encara que en teoria valorarem els estudis per la seva qualitat, a la vida real la manera com es venguin influeix molt. De nou: els científics som humans. Aquest biax existeix i s’hauria de mirar de limitar, però la política científica general el que fa es afavorir-ho. Ara és molt difícil investigar enuna cosa que requereixi anys de treball perquè a finalde cada any et preguntaran quants treballs d’excel·lència has fet. I si dius que cap tnidràs un problema encara que sigui perque estàs en temes de molt nivell.
    A mi, la dada dels treballs de psicologia la trobo terriblement inquietant. Si el que diu es cert, més de la meitat del que sabem, en realitat és fals!

  • Roger

    07/02/2013 11:07

    Aquest post és molt interessant i destapa una qüestió que també hi és, i és que la ciència no es salva de la corrupció, començant per això de les valoracions per papers que diu l’Esther, com per una actitud esbiaixada (per subjectiva) i passant per com es presenten els treballs en tesis i congressos. I és que sembla que has de donar la impressió que pixes colònia sinó, no val per res. Hi ha una certa actitud de “vendre el producte” que em molesta i trobo que rebaixa la ciència per acostar-la al camp dels farsants que tantes vegades critiquem. Això ho he vist a tot arreu on he anat i sincerament, penso que esborra aquestes línies que esmentava l’Esther.
    Potser sóc jo que ho veig equivocadament, però amb els elements que tinc, n’estic convençut d’aquest pòsit de corrupció, i m’entristeix força.

  • Joan

    07/02/2013 10:33

    Aquesta exigència que reclames se l’haurien d’aplicar sobretot els periodistes, perquè el periodisme també té una metodologia i molts se la salten donant per bona la frase aquesta “segons un estudi” (o la que és pitjor “segons els experts” sense dir cap nom) de les notes d’agència.

  • Esther

    07/02/2013 9:52

    Bé, l’altre problema, i per sobre del que hem comentat abans, és que els estudis estiguin ben fets. Heu llegit al Ben Goldacre? Posa tots els seus esforços a desmuntar una per una totes les preteses proves científiques de molts estudis (sobretot mèdics). En una entrada al seu blog diu: “La ciència no va sobre l’autoritat o bates blanques, es tracta de seguir un mètode. Aquest mètode es basa en principis essencials: precisió i transparència, ser clar sobre els seus mètodes, ser honest sobre els resultats, i traçar una línia clara entre els resultats, d’una banda, i l’opinió sobre com els resultats que recolzen la hipòtesi. Qualsevol científic que esborra aquestes línies és dubtós”

  • Daniel Closa

    07/02/2013 9:45

    Carquinyol. El cas és que moltíssims estudis es queden curts. I no és un retret a l’estudio. És impossible fer el treball perfecte, per això es compta amb que altres el faran d’altres maneres, amb diferents controls i condicions. Però ai! això requereix temps i diners, dues coses molt escasses.

    Esther. Exacte. Repetir treballs és un luxe que tal com està muntada la ciència, els que ens hi dediquem no ens podem permetre. A final d’any ens demanen quantes investigacions d’excel·lència hem fet (excel·lència; una paraula odiosa per sobreabús). I verificar treballs d’altres no és considera valuós. Si ens hi juguem els projectes o el sou dels propers anys, no podem “perdre el temps” verificant estudis que ja no són novetat.
    Si que hi ha una bombolla científica, però a veure qui cambia les regles del joc. Fins que no afluixi la obsessió malaltissa amb l’excel·lència, no hi ha res a fer.

  • Esther

    07/02/2013 9:21

    El problema de la ciència avui en dia és que en el món acadèmic i científic ens avaluen per pes de paper i no per qualitat i s’opta moltes vegades per publicar ràpid i moltes vegades aspectes parcials de tot un mecanisme o sigui que fraccionem la informació (millor quatre papers curts i que un de molt llarg). El procés de publicar s’ha pervertit i segurament hi ha un ”bombolla de publicacions” que algun dia s’hauria de desinflar per part dels seus protagonistes i els primers que hem de ser exigents amb el que es publica som els científics!

  • Carquinyol

    07/02/2013 8:56

    Com tu comentes hi ha tants factors ha tenir en compte que l’estudi realitzat fàcilment és queda curt. Però i què maco que queda als diferents mitjans de comunicació eh?