Arxiu del dilluns, 11/02/2013

Ningú al veïnat

dilluns, 11/02/2013

greenbank_radio_telescope copia.jpg Mires al cel una nit estrellada i la pregunta emergeix immediatament. Estem sols a l’Univers? O hi ha altres formes de vida en alguna de les incomptables estrelles que ens envolten? De moment, la pregunta no té resposta. És interessant adonar-nos que només pot ser definitiva la resposta afirmativa, ja que la manca de senyals extraterrestres sempre pot interpretar-se com que no hem buscat prou be.

Com que no podem anar a visitar les estrelles, l’únic que podem fer és mirar i escoltar. Una hipotètica civilització extraterrestre hauria d’enviar senyals a l’espai de manera intencionada o involuntària. Nosaltres estem enviant senyals de radio i televisió des que varen començar les emissions fa ja molts anys. I també hem enviat un missatge específic amb informació sobre la nostra civilització que arribarà a destí d’aquí a 25.000 anys.

La qüestió és quina cosa hem de mirar o escoltar. I la resposta dels astrofísics és que ara per ara, el millor que se’ns acut és analitzar les emissions de radio en una determinada freqüència, la que va entre els  1.4 GHz i els 1.7 GHz. Naturalment, és possible que els extraterrestres es comuniquin amb altres sistemes molt millors, però la radio l’haurien de conèixer, de manera que algun senyal s’hauria de detectar. Un raonament una mica feble, ja que nosaltres també coneixem la comunicació amb senyals de fum, però si algú intenta trobar missatges enviats d’aquesta manera conclourà que a la Terra ningú està enviant cap missatge.

Segurament hi haurà civilitzacions que ja no faran servir aquestes tecnologies i altres que encara no hi hauran arribat, però alguna a un nivell semblat a la nostra hauria d’haver-hi. De totes maneres, per moltes voltes que li donis, al final l’únic que pots fer és analitzar a fons el firmament amb les millors tècniques disponibles. I això és el que fan els del programa SETI que ara acaben de mostrar els resultats d’un dels programes de cerca.

La idea era simple. Hi ha sistemes per buscar per tot arreu del firmament. També havien buscat en estrelles que semblaven prometedores per un o altre motiu. Però ara tenim una nova carta per jugar. El telescopi espacial Keppler està buscant planetes al voltant de milers d’estrelles i ja en porta descoberts una quantitat immensa que creix cada setmana. El que han fet al SETI és triar estrelles que hem descobert que tenen planetes a la “zona habitable”. Aquella distància de l’estrella que permet que tinguin aigua líquida a la superfície. Si hi ha civilitzacions, aquests planetes són un bon indret per buscar-les.

N’han triat 86 i van dirigir el radiotelescopi de Green Bank apuntant en direcció a les estrelles de la llista entre febrer i abril del 2011. Després va caldre analitzar els senyals rebuts, eliminar els senyals provinents de causes naturals i, sobretot i molt més difícil, els provinents d’emissions originades a la pròpia Terra. Després de filtrar tots els artefactes, el resultat va ser que… res. No s’ha trobat cap senyal que indiqui que algú està emetent senyals de ràdio en cap d’aquestes 86 estrelles.

Decebedor? Home doncs si. Però si a la galàxia hi ha dos-cents mil milions d’estrelles, no trobar res als primers vuitanta-sis intents tampoc sembla sorprenent. Hi ha qui ha fet alguns números i si considera els resultats negatius, les estrelles que no tenen planetes i les que en tenen però semblen adequats per la vida conclouen que pot haver-hi com a molt, una civilització per cada milió d’estrelles. Sembla molt poc, però voldria dir que a la galàxia hi ha dues centes mil civilitzacions. Tampoc està tant malament, encara que aquests càlculs tenen tantes variables que s’han d’agafar amb pinces.

Però de nou, i per moltes voltes que li donem, si volem saber la resposta a la pregunta “hi ha algú allà fora”? el que toca es seguir buscant amb totes les estratègies que podem imaginar. La pregunta s’ho val ja que, com s’ha fet notar, podem estar sols a l’Univers o poden haver-hi altres formes de vida. Qualsevol de les dues respostes és sorprenent i serà un bon daltabaix.