Llet per nens, llet per nenes.

Breastfeeding_infant.jpg La llet materna és potser l’únic aliment que durant una època de la nostra vida cobreix totes les necessitats de l’organisme. És el que comporta això de ser mamífers. Després, a mida que anem creixent la cosa es complica i cal anar fent una dieta cada vegada més variada per mirar de no caure en cap deficiència.

Es coneixen força be les etapes en la producció de llet. Just després del part es fabrica el calostre, que té una composició diferent de la llet posterior. El calostre és més ric en immunoglobulines i altres proteïnes que ajudaran al sistema immunitari del nadó durant els primers dies. Després la llet ja adquirirà la seva composició més habitual, tot i que aquesta també anirà variant en funció de molts paràmetres. Sobretot de la quantitat que mami el bebè, però en la fabricació de llet també hi ha ritmes circadiaris, de manera que la composició de la llet fabricada al matí és lleugerament diferent de la del vespre.

En realitat el cos disposa de mecanismes de control per anar adaptant la producció de llet a les necessitats del nadó. Però sembla que això ho fa de maneres més subtils de les que es pensava fins fa uns anys.

Per exemple, sembla que la composició de la llet és diferent segons si el bebè és un nen o una nena. Això no passa només en humans, sinó també en altres animals, com les foques, els cérvols o el alguns simis. Els estudis que he trobat s’interessaven molt per la importància adaptativa que aquest fet pot tenir ja que les diferencies també depenen d’altres factors, com l’època de l’any, el caràcter de la cria o en el cas dels humans l’estatus socioeconòmic de la mare.

En poblacions rurals de Kenia, s’ha vist que si la mare és acomodada, fabrica una llet més rica en greixos si alimenta un nen, en canvi, si la mare es pobre, aquesta diferencia pràcticament desapareix o afavoreix lleugerament a les nenes. Hi ha qui hi veu estratègies evolutives. Des del punt de vista reproductiu (des del punt de vista dels gens) i en condicions ideals invertir en un descendent mascle afavoreix tenir molts nets ja que pot fecundar moltes femelles. En canvi, invertir en una nena és menys útil ja que tindrà menys fills. Però si ets pobre i el fill mascle no pot competir amb altres mascles en millors condicions, segurament és més útil invertir en femelles que molt probablement acabaran sent mares.

La veritat és que a mi no m’acaben de fer el pes aquesta mena d’arguments tot i que suposo que alguna cosa de certa poden tenir. Però el que em sembla més interesant és el fet que això de l’alletament és un sistema molt més complex i regulat del que semblaria. No és simplement una mare fabricant llet per alimentar la cria. Hi ha tot un circuit d’intercanvi de senyals entre mare i fill que va adaptant la síntesi de l’aliment a les necessitats de cada moment.

Ja sabíem que això passava a nivell de producció. L’estímul de xuclar el mugró indueix la fabricació de més llet, de manera que com més demani la cria, més fabricarà la mare. Però que els nivells de greix o d’algunes hormones puguin estar condicionats per el sexe de la cria o per la situació ambiental afegeix un nou nivell de complexitat al control de la qualitat de l’aliment que rebrà la cria. En realitat no és estrany que el cos de la mare rebi informació sobre el sexe de la cria durant la gestació. I tampoc que això tingui alguna influencia en la producció de llet. Però no deixen de sorprendre’m els mecanismes que ha anat adquirint la vida per optimitzar la supervivència, cuidant fins els detalls més inesperats.

6 comentaris

  • Daniel Closa

    12/02/2013 19:09

    Veure al fill alimentat-se quan es un nadò és de les coses més fascinants que hi ha.

  • Xavier – Pàrsec

    12/02/2013 16:50

    Mai m’hauría imaginat aquestes coses quan veia el meú nen de 4 anys, quan era un nadó, nutrint-se de sa mare.
    Es molt interessant, sens dubte.

  • Daniel Closa

    12/02/2013 11:09

    Carquinyol. Si tu. Els mateixos que presenten la bondad de la natura en l’alletament, s’enfaden quan els parles de la bondad de la natura en el cas dels bonobos.

    Sinera. En realitat, es comprensible. Tirar endavant una cria és un esforç immens per qualsevol organisme, de mnaera que posr enmarxa tots els mecanismes possibles per optimitzar les expectatives de supervivència és una estratègia quasi obligada.

    Mirabilis. Home, no es que en facin pocs d’estudis. Altres coses, com l’exploració espacial, seran més espectaculars, però al final son més senzilles. Quatre paràmteres i unparell d’equacions ben definides i ja ho tens fet. En biologia el nombre de factors a considerar creix exponencialment.

  • Mirabilis

    12/02/2013 10:53

    Sembla estrany que ens dediquem a investigar altres planetes (per dir alguna cosa) i en canvi hi hagi tants pocs estudis sobre el cos de la dona i els seus miracles: el cicle menstrual i la seva influència hormonal en el comportament de la dona, l’alletament i la composició de la llet, la comunicació entre el fetus i la mare i altres misteris que encara planegen….Aprofito per revindicar l’estudi del cos femení!!

  • Sinera

    12/02/2013 10:09

    És quasi increïble tanta perfecció! És com si la mare exercís de metgesa inconscientment i conegués el més petit detall, i les necessitats i peculiaritats precises de l’ésser a qui està alimentant. Això és filar molt prim. Un mecanisme perfecte!

    I ara en plan futur tonto… Entres al súper, passes per sota una Gran Mare Computeritzada que analitza el teu metabolisme, etc. i carrega el carro de la compra amb els productes que et toquen prendre aquell dia. I no vulguis afegir-hi xocolata si no et convé. La Gran Mare sap exactament el que et toca menjar…

  • Carquinyol

    12/02/2013 8:49

    És curiós veure com s’especialitzen i es fan complexes mecanismes que, a priori, no ho semblen tant. Sempre m’ha cridat l’atenció les relacions entre l’àmbit social i el biològic i com, sovint, són exposats de forma interessada o sesgada des de certs mitjans.