Arxiu del dimecres, 13/02/2013

Del Vaticà al cel

dimecres, 13/02/2013

rayo-vaticano.jpg El Papa Benet XVI ha anunciat que plega. Un fet important per als milions de catòlics de tot el món i que fins i tot pels que no ens considerem creients té una certa rellevància ja que és el primer cop que passa des de fa gairebé sis-cents anys. Com és previsible, la notícia ha ocupat les capçaleres dels diaris de tot el món. Com també era previsible, en alguns casos han mostrat la noticia d’una manera potser excessiva i amb una retòrica que arribava a recordar la d’alguns països malaltissament dependents dels seus líders.

I per acabar de donar-hi espectacle, aquell vespre un fotògraf va captar una espectacular imatge amb la caiguda d’un llamp a Sant Pere del Vaticà. Un fenomen que ha permès fer bromes i tota mena de comentaris.

De fet, just a sobre de la cúpula de l’església de Sant Pere hi ha un parallamps, de manera que no té res d’especial que un llamp vagi a petar a un parallamps. En realitat, l’estrany seria el contrari. Segur que abans d’aquest hi han impactat un bon grapat, i també segur que no serà l’últim llamp que hi caigui.

Però la fotografia ens permet fixar-nos en alguna peculiaritat dels llamps. Si la mirem atentament podem observar que no hi ha una única línia que baixi del cel cap a l’edifici. Paral·lela a la línia principal n’hi ha una altra que segueix la trajectòria durant uns metres. I més feble n’hi ha una altra que provinent d’una altre direcció també impacta amb el parallamps.

Com que imagino que la foto va ser feta amb una càmera normal, segurament tenim la imatge de diferents fenòmens seqüencials captats en una mateixa imatge. És el que passa amb els llamps, que van tant de pressa que costa saber del cert el que passa. Per exemple, un fet poc conegut és que, malgrat el que sembli, el llamp que veiem no cau del cel sinò que acostuma a pujar de terra cap al núvol, o en aquest cas, del Vaticà al cel!

En realitat el llamp encara amaga uns quants secrets. Però les imatges obtingudes amb càmeres de molt alta velocitat (unes 100.000 imatges per segon) permeten veure com inicialment hi ha una mena de llamp que va baixant del núvol, però sense emetre gaire llum. Aquest llamp descendent es va escampant, bifurcant-se en molts camins, i no avança d’una manera continuada sinó que ho va fent a salts. Al final, un d’aquests camins que ha obert arriba a terra i, com si es tanqués el circuit, surt una segona descàrrega molt més potent i brillant que puja de terra cap als núvols i que es la que nosaltres veiem.

És interessant que aquest llamp de pujada ho fa seguint la trajectòria marcada per la branca que prèviament havia baixat. A mida que baixava va anar deixant un camí de ions carregats que fa de guia al llamp de pujada. La descàrrega també il·lumina algunes de les branques laterals, però de manera molt més feble.

En realitat encara ens queda força per aprendre dels llamps. Un tema complicat perquè n’hi ha de diferents tipus i que es formen en diferents condicions. Però la Terra està constantment rebent impactes de llamps. En tot el planeta cauen, cada segon, uns cinquanta llamps, de manera que en un any parlem d’uns mil cinc-cents milions de llamps. Aquells que opinen que la vida no podia aparèixer al planeta sense més, no haurien d’oblidar que amb aquesta quantitat d’energia es poden generar moltes reaccions químiques improbables.