2012 DA14; La cita còsmica de demà

Asteroid_2012_DA14.jpg Entre avui i demà sentirem parlar de 2012 DA14. Aquestes son les sigles corresponents a l’asteroide que demà passarà a fregar de la Terra. D’aquesta pedra còsmica podem resumir les seves característiques en uns pocs detalls remarcables, però el més destacat és que efectivament passarà molt a prop. Només a uns 30.000 quilòmetres de distància. Això , en termes astronòmics, és un no-res.

2012 DA14 forma part dels NEO (Near Earth Objects) objectes propers a la Terra que potencialment podria un dia impactar contra el planeta. D’aquests n’hi ha molts, però 2012 DA14 destaca per la proximitat  amb que passarà. Per fer-nos una idea, aquí hi ha la taula amb la informació sobre els propers encontres amb NEOs coneguts. D’entrada no està de més notar que per avui hi ha previst el pas de dos NEOs, i demà en seran quatre (entre ells, el nostre amic). La xifra interessant és la distància a que passaran, que s’expressa fent servir com una unitat la distància entre la Terra i la Lluna (LD). El famós Apophis, que també ens visita ocasionalment va passar a unes 38 LD el mes passat. Això és 38 vegades la distància entre la Terra i la Lluna. Demà, 2012 DA14  passarà a 0.09 LD, i això ja és molt proper.

Passarà tant proper que creuarà l’òrbita d’alguns satèl·lits artificials. En principi no hi ha perill que se n’emporti cap per davant, de manera que tampoc cal patir per això. Simplement serà un fenomen interessant pels astrònoms i que diuen que es podrà observar amb uns prismàtics. Per desgràcia, per veure’l còmodament caldria estar a Indonèsia. En tot cas ens recorda que certament existeix el perill de la caiguda d’un meteorit de dimensions notables.

Si xoqués amb la Terra, doncs seria un bon espectacle, però no causaria una catàstrofe planetària ja que és massa petit. Només fa uns 45 metres de diàmetre. Si que seria catastròfic a la zona de l’impacte i el cràter seria memorable. S’ha calculat que podria ser similar al Meteor crater d’Arizona. I cal recordar que diem que no seria catastròfic a nivell global, però si caigués en una zona habitada seria una tragèdia. I si ho fes en un centre neuràlgic per l’economia o la política, podria causar un bon problema.

Aquesta vegada no serà, però hi haurà altres ocasions. La seva òrbita és molt similar a la de la Terra, de manera que cada determinat temps tornen a coincidir. I, per donar-hi emoció a l’assumpte, el fet de passar tant proper causa una certa alteració en el seu camí, de manera que en els propers dies caldrà recalcular el camí de 2012 DA14 per veure que ens espera en les futures trobades.

I si volem anar amb un puntet d’intranquil·litat, podem recordar que 2012 DA14 era un perfecte desconegut fins fa molt poc. Va ser tot just farà un any, el 23 de febrer del 2012 que el van descobrir des de l’observatori de la Sagra, a Granada. Un fet que ens recorda que molt segurament hi ha altres objectes, altres NEO, que encara no hem descobert i que potser ens reserven sorpreses.

7 comentaris

  • Joan

    15/02/2013 10:30

    Ós pedrer! “Cau un meteorit a Rússia i causa uns quants ferits” http://www.vilaweb.cat/noticia/4084883/20130215/cau-meteorit-russia-causa-uns-quants-ferits.html
    Espero que no sigui cap broma…

  • Joan

    15/02/2013 9:59

    Tant de bo caigués a la City de Londres… (sense ferir a ningú, eh)

  • Daniel Closa

    15/02/2013 8:56

    El problema es calcular amb precisió la órbita. En planetes i similars és relativament fàcil perquè els tenim seguits des de fa molts anys, però en objectes tant petits i descoverts fa tant poc, requereix temps, de manera que fins al final no se sabria exactament on caurà.
    I marxar podem marxar, però si caigués, per exemple, a la City de Londres, totes la economia del món se’n resssentiria.

  • Joan

    15/02/2013 1:14

    Un any, tot i ser poc temps, diria que és suficient per a preparar-se, no? Vull dir que, tal com has dit algun cop, el que té l’astronomia és que és relativament senzilla de calcular i preveure; per tant, suposo que si el 2012 DA14 hagués tingut una trajectòria d’impacte, es podria saber més o menys on cauria i haver fugit lluny (però tampoc massa, que tothom voldria fer-hi fotos).
    És clar que hi ha una mida d’asteroide a partir de la qual ja no hi hauria res a pelar. Per cert, heu vist “Melancholia” de Lars Von Trier? Si voleu passar una estona angoixant, no us la perdeu.

  • Daniel Closa

    14/02/2013 10:08

    Carquinyol. Si més no, podem dir que som prou intel·ligents per saber que abans o després ens esborrarà. Als dinosaures els va agafar per sorpresa!

    Sinera. I tant si qen caurà més. Si miras la taula dels NEo, veuras que cada dia en passa un o més d’un relativament a prop (encara que no tant com el de demà). I si es merescut o no… a les lleis que regulen el moviment dels astres això els és ben indirferent. :-D

  • Sinera

    14/02/2013 9:21

    A l’igual que els déus van destruir Sodoma i Gomorra… potser un d’aquest -si fos molt gran- podria esbaldir aquest país de corruptes… Però la bona gent no s’ho mereix pas!

    Quan dius “Aquesta vegada no serà, però hi haurà altres ocasions.“… és que ens vols fer posar la pell de gallina? Encara més? Arribarà a caure més merda (amb perdó) del cel?

    Hi ha qui diu que necessitem una gran “regeneració”…

  • Carquinyol

    14/02/2013 8:51

    Nosaltres vinga anar d’orgullosos per la vida pressumint de ser els més intel·ligents i i l’Univers ens pot esborrar quan vulgui d’un cop de pedra !