Arxiu del divendres, 15/02/2013

Bacteris, antibiòtics i bestiar

divendres, 15/02/2013

Confined-animal-feeding-operation.jpg Els antibiòtics van ser un gran descobriment per la industria ramadera. Els animals es podien curar les infeccions de manera que les malalties els afectaven menys. Això anava molt bé sobretot en les grans explotacions ramaderes on els animals estan molt agrupats i un microbi ho te facilíssim per passar d’un animal a l’altre fins infectar-los tots. Però els antibiòtics tenien un altre efecte força interessant. La flora intestinal dels animals es modificava i la manera d’absorbir i aprofitar el menjar també. Tot plegat feia que els animals creixés més de pressa i s’engreixés més.

Com es previsible, els animals van començar a ser alimentats amb un pinso enriquit amb antibiòtics en quantitats cada vegada més grans. Sovint es pensa que es fan antibiòtics pels hospitals o per als malalts, però el cas és que la major part de la producció es destina a la ramaderia.

Això generava una sèrie de problemes. El primer era que la carn o la llet del bestiar podria contenir antibiòtics, cosa que no ens fa cap falta i la faria no apta pel consum. I l’altre era l’aparició de bacteris resistents als antibiòtics. És absurd que nosaltres anem intentant moderar l’ús d’antibiòtics per minimitzar l’aparició de resistències, si després la ramaderia va creant bacteris resistents a ritme desbocat. Per això, aviat es va començar a posar limitacions als nivells d’antibiòtics que es poden administrar als animals.

La legislació europea en particular és de les més restrictives, però els bacteris no hi entenen de fronteres i a altres indrets segueixen havent granges que fan un ús extensiu d’antibiòtics. Un estudi fet en granges xineses ha analitzat el terreny que envoltava les instal·lacions i l’han comparat amb altres terrenys on no hi havia granges al voltant. I el cas és en els bacteris que hi havia al terra, la quantitat de gens que confereixen resistència als antibiòtics era unes nou-centes vegades superior a les mostres del voltant de les granges. I encara més, la presencia de transposases, que són els enzims que serveixen per passar gens d’una banda a l’altra i que permet que els bacteris s’intercanviin aquestes resistències, també augmentava considerablement. Tot plegat no deixa de ser una conseqüència de la selecció natural que apareix quan les condicions es tornen hostils a la vida dels bacteris. Els mutants que tinguin resistències als antibiòtics seran els que sobreviuran i acabaran per colonitzar tot l’ecosistema.

Això vol dir que allò, a mes d’instal·lacions ramaderes, son criadors de bacteris resistents als antibiòtics. Uns bacteris que potser sortiran junt amb el bestiar i que , si per mala sort resulten estar presents en un microorganisme patogen, ens poden donar molts problemes. Es pot dir que era a la Xina, on la regulació és molt feble i de dubtosa aplicació, però en això no es gaire diferent dels Estats Units. Allà, ja començen a limitar l’ús d’alguns antibiòtiocs, però les granges americanes són molt més grans que les xineses, de manera que la quantitat d’antibiòtics que poden arribar a gastar, i per tant, la selecció de bacteris resistents, pot ser molt superior.

En principi sembla que la situació pot ser reversible ja que a Europa s’ha vist que limitar el consum d’antibiòtics destinats a l’aliment del bestiar feia que pocs anys després disminuís el nombre de bacteris resistents presents en els animals. Però als països europeus hi ha més cultura d’acceptar lleis que limitin els teus interessos en temes que afecten a tota la població (tot i que després sempre hi ha qui se les salta). Als Estats Units i la Xina costen més d’aprovar aquestes legislacions. I altres indrets del planeta no deuen ni tenir normatives al respecte.

Amb els antibiòtics millor que comencem seriosament a anar amb compte si volem que segueixin sent útils molt temps. Per una vegada que la humanitat disposa d’una eina eficaç contra les infeccions, seria una llàstima que la malbaratéssim només per fer-ne un mal ús.