Bacteris, antibiòtics i bestiar

Confined-animal-feeding-operation.jpg Els antibiòtics van ser un gran descobriment per la industria ramadera. Els animals es podien curar les infeccions de manera que les malalties els afectaven menys. Això anava molt bé sobretot en les grans explotacions ramaderes on els animals estan molt agrupats i un microbi ho te facilíssim per passar d’un animal a l’altre fins infectar-los tots. Però els antibiòtics tenien un altre efecte força interessant. La flora intestinal dels animals es modificava i la manera d’absorbir i aprofitar el menjar també. Tot plegat feia que els animals creixés més de pressa i s’engreixés més.

Com es previsible, els animals van començar a ser alimentats amb un pinso enriquit amb antibiòtics en quantitats cada vegada més grans. Sovint es pensa que es fan antibiòtics pels hospitals o per als malalts, però el cas és que la major part de la producció es destina a la ramaderia.

Això generava una sèrie de problemes. El primer era que la carn o la llet del bestiar podria contenir antibiòtics, cosa que no ens fa cap falta i la faria no apta pel consum. I l’altre era l’aparició de bacteris resistents als antibiòtics. És absurd que nosaltres anem intentant moderar l’ús d’antibiòtics per minimitzar l’aparició de resistències, si després la ramaderia va creant bacteris resistents a ritme desbocat. Per això, aviat es va començar a posar limitacions als nivells d’antibiòtics que es poden administrar als animals.

La legislació europea en particular és de les més restrictives, però els bacteris no hi entenen de fronteres i a altres indrets segueixen havent granges que fan un ús extensiu d’antibiòtics. Un estudi fet en granges xineses ha analitzat el terreny que envoltava les instal·lacions i l’han comparat amb altres terrenys on no hi havia granges al voltant. I el cas és en els bacteris que hi havia al terra, la quantitat de gens que confereixen resistència als antibiòtics era unes nou-centes vegades superior a les mostres del voltant de les granges. I encara més, la presencia de transposases, que són els enzims que serveixen per passar gens d’una banda a l’altra i que permet que els bacteris s’intercanviin aquestes resistències, també augmentava considerablement. Tot plegat no deixa de ser una conseqüència de la selecció natural que apareix quan les condicions es tornen hostils a la vida dels bacteris. Els mutants que tinguin resistències als antibiòtics seran els que sobreviuran i acabaran per colonitzar tot l’ecosistema.

Això vol dir que allò, a mes d’instal·lacions ramaderes, son criadors de bacteris resistents als antibiòtics. Uns bacteris que potser sortiran junt amb el bestiar i que , si per mala sort resulten estar presents en un microorganisme patogen, ens poden donar molts problemes. Es pot dir que era a la Xina, on la regulació és molt feble i de dubtosa aplicació, però en això no es gaire diferent dels Estats Units. Allà, ja començen a limitar l’ús d’alguns antibiòtiocs, però les granges americanes són molt més grans que les xineses, de manera que la quantitat d’antibiòtics que poden arribar a gastar, i per tant, la selecció de bacteris resistents, pot ser molt superior.

En principi sembla que la situació pot ser reversible ja que a Europa s’ha vist que limitar el consum d’antibiòtics destinats a l’aliment del bestiar feia que pocs anys després disminuís el nombre de bacteris resistents presents en els animals. Però als països europeus hi ha més cultura d’acceptar lleis que limitin els teus interessos en temes que afecten a tota la població (tot i que després sempre hi ha qui se les salta). Als Estats Units i la Xina costen més d’aprovar aquestes legislacions. I altres indrets del planeta no deuen ni tenir normatives al respecte.

Amb els antibiòtics millor que comencem seriosament a anar amb compte si volem que segueixin sent útils molt temps. Per una vegada que la humanitat disposa d’una eina eficaç contra les infeccions, seria una llàstima que la malbaratéssim només per fer-ne un mal ús.

6 comentaris

  • Daniel Closa

    16/02/2013 0:22

    Que es facin millor, no vol dir que siguin perfectes. I l’estafa de la carn de cavall s’ha detectat. A molts altres indrets hauria passat desapercebuda.

  • Sinera

    15/02/2013 20:20

    No sé Daniel. Potser Europa ERA l’indret on es feien millor les coses. Ja veus, hamburgueses amb carn de cavall… Tal com dius més avall, crec que aquí també “la pela és la pela”!

  • Daniel Closa

    15/02/2013 9:58

    Amb massa freqüència no en som conscients que, malgrat totes les limitacions i errors, a Europa és dels indrets on es fan millor les coses. Un fet que es posa de manifets si es compara amb altres indrets del planeta.

  • Esther

    15/02/2013 9:42

    El problema de diferències entre legislacions de diferents països es fa molt patent amb les lleis mediambientals. Per exemple Europa ha fet un esforç important en certs temes com la reducció dels fertilitzants agrícoles, l’ús més racional de l’aigua, les polítiques de reducció d’aigües residuals. Perquè? perquè s’ha pres consciència! La major part del desenvolupament es va produir durant els últims 50 anys i s’ha fet camí cap a un sentit. Els països on el creixement demogràfic s’ha accelerat recentment van darrera d’aquesta reflexió feta però moltes vegades pesa més alimentar la població i mantenir un cert creixement . Tots tenim els mateixos problemes i fins hi tot es podrien anticipar, però tot és qüestió de voluntat.

  • Daniel Closa

    15/02/2013 9:31

    La pela és la pela, nano! I sempre hi ha una excusa per no fer cas del sentit comú si hi ha diners de per mig

  • Carquinyol

    15/02/2013 8:57

    Nou exemple de que per diners no importa arriscar el coll de la humanitat. I quan aparegui un agent d’aquest que no hi ha forma de parar-ho ens lamentarem i callarem com a p…