L’inesperat “bòlid de Txeliàbinsk”

Chelyabinsk.jpg Tothom estava pendent del pas de 2012 DA14 el divendres al vespre i l’atzar va fer acte de presència en forma d’un bòlid que va caure a la regió Russa dels Urals i que va eclipsar el que havia de ser el fenomen astronòmic del dia. Com que l’espectacle al cel de Rússia es va gravar per moltes càmeres, tot el dia vàrem estar sentint comentaris, dades i especulacions sobre el fenomen. Al final, el pas de l’asteroide va tenir seguiment i es van obtenir algunes imatges ben interessants, però va quedar relegat a un comprensible segon pla.

La primera especulació va ser, naturalment, si els dos fenòmens estaven relacionats. Podria ser que l’asteroide 2012 DA14 tingués alguns fragments que anessin per davant? De vegades hi ha grups d’asteroides que viatgen plegats, però en aquesta ocasió no era el cas. Les trajectòries d’un i altre són prou diferents com per descartar un origen relacionat.

Això fa pensar que és molta casualitat que el mateix dia passessin dos cossos celestes a fregar de la Terra. Per cert que les casualitats existeixen i li donen molta alegria a la vida. Però abans de sorprendre’ns hem de recordar que bòlids en cauen amb una certa freqüència al planeta. La setmana anterior se’n va veure un a Cuba i de mides més petites en cauen cada dia. D’altra banda, asteroides que passen a prop de la Terra n’hi ha molts. El mateix divendres en van passar tres més, i avui se n’esperen dos. Un estarà molt lluny, a 59 vegades la distancia terra-Lluna, però l’altre ho farà només a 1.3 vegades.

Però mentre que 2012 DA14 quedarà com una anècdota que s’oblidarà ràpidament, el “bòlid de Txeliàbinsk” si que passarà a formar part de la llista de fenòmens remarcables. Després de tot ha sigut el més espectacular en un segle i se’l compara amb l’esdeveniment de Tunguska. Exagerat, perquè en realitat no hi ha comparació. El que va passar a Tunguska l’any 1908 va ser molt més espectacular. El bòlid de divendres va trencar vidres. El de Tunguska va fer caure els arbres en una zona de 2000 quilòmetres quadrats.

L’arribada per sorpresa del bòlid pot resultar sorprenent. Tothom mirava a un costat i la clatellada va venir per un altre. Però per espectacular que fos l’entrada a l’atmosfera, no deixava de ser un objecte molt petit, es calcula que entre deu i quinze metres de diàmetre. Unes dimensions que fan extraordinàriament difícil de veure a no ser que per casualitat passi per davant d’un telescopi que està apuntant a qualsevol objecte de l’espai.

Aquests bòlids poden donar algun disgust de les maneres més insospitades. L’any 2002 en va caure un a la Mediterrània Oriental. Com que va passar sobre el mar, no va causar gaire rebombori i només el van detectar per la gran explosió que va generar. S’ha dit que si arriba a caure tres hores abans ho hauria fet sobre la Índia o el Pakistan. En un moment en que aquelles dues nacions estaven enfrontades pel conflicte de Katxemira, una explosió com aquella podria empènyer als dos exercits a pensar que l’altre havia iniciat les hostilitats i desencadenar una guerra. Si recordem que les dues nacions són potències nuclears, ens adonem del que pot arribar a causar un fenomen astronòmic com aquest. De fet, en el cas de Rússia, molt gent pensava que allò era cosa dels  militars.

I finalment, veure les imatges del bòlid, il·luminant el cel dels Urals, també ens permet entendre l’escepticisme que generen els avistaments d’ovnis. Avui en dia hi ha càmeres per tot arreu, domèstiques, públiques, científiques o militars. Quan passa alguna cosa estranya al cel ja podem captar imatges amb una certa qualitat, des de molts angles diferents i al llarg d’una bona part de la trajectòria. La propera vegada que algú digui que ha gravat un ovni, que prengui nota de com haurien de ser les imatges.

Actualitzo: Sembla que ja han trobat algunes restes i, aparentment es tracta d’un meteorit d’allò més normal. “Condrites ordinàries”.

6 comentaris

  • Roger

    18/02/2013 15:40

    I diu que valen molts de quartos!

  • Daniel Closa

    18/02/2013 12:34

    carquinyol. Si que ens recorda de tant en tant qui té el poder de veritat. No estan malament aquestes petites píndoles d’humilitat.

    Sinera. Las veritat és que més enllà dels danys, l’espectacle era fantàstic.

    tramuntaire. Els satèl·lits, com que no son tan compactes acostumen a desintegrar-se abans. Només coses molt grans, com l’Skylab o la nau que volien enviar fa un any a Mart i va fallar, generen espectacles notables.

    Roger. Doncs es va anar vaporitzant a mida que la temperatura creixia. No se quina mida tenen els fragments que van aribar a terra però no serien gaire grans. Sembla que ja n’han trobat algun i suposo que encar en busquen.

  • Roger

    18/02/2013 11:49

    15m entenc, abans de caure, oi? Quanta massa va perdre? quina mida tenia quan va impactar a terra? Igualment, devia deixar un bon foradot!, amb els desperfectes i ferits que va causar. Espero que tothom es recuperi de seguida i ho puguin arreglar tot ben aviat.

  • tramuntaire

    18/02/2013 11:02

    Si una pedreta de 15 metres pot muntar aquest sarau hem de pensar que tenim sort que la majoria de roques ja les ha absorbit la Terra en èpoques passades.

    Potser sóc massa conspiranoic, però si a un satèl·lit militar li dóna per caure, el propietari en qüestió no dirà ni piu, només pregarà perquè es desintegri del tot.

    Per cert, ja han recalculat la trajectòria del DA14 per saber si ens el tornarem a trobar en un futur?

  • Sinera

    18/02/2013 10:24

    Tota una sorpresa! Llàstima que hi hagi hagut alguns ferits. Però l’espectacle ha estat molt maco. Però sí, el 2012 DA14 haurà passat sense pena ni glòria…

  • Carquinyol

    18/02/2013 8:47

    Sembla ben bé que l’Univers ens vulgués recordar que encara té molts cops inesperats, nosaltres tot alegres assegurant que el pas del 2012 DA14 no ocasionaria cap problema i va ell i ‘zask’, és treu un altre per sorpresa.

    Per cert, als marcians no se’ls grava perquè no volen aparèixer sense maquillar. Hollywood ha fet molt mal !