Arxiu del dimarts , 19/02/2013

Homeopatia, placebo i un dubte

dimarts , 19/02/2013

755944_white_round_pills.jpg Una notícia apareguda ahir va desencadenar (com d’habitual) una allau de comentaris més o menys intensos. Es tractava de la presentació d’un llibre sobre la homeopatia presentat per la presidenta de la secció d’Homeopatia del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. De seguida s’ha omplert de comentaris a favor i en contra igual que en alguna xarxa social on es comentava la mateixa notícia.

D’entrada he de dir que m’ha sobtat que el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona tingui una secció de metges homeòpates. Però al entrar-hi he vist que també n’hi ha una de “metges jubilats”, de manera que potser és que no vaig interpretar correctament el sentit de les seccions i tenen un sentit més d’aspectes col·legials dels professionals que no de temàtica científica.

Dels comentaris que he llegit, n’hi ha un que m’ha semblat extremadament aclaridor. A la pregunta dirigida a un metge sobre si creia o no en la homeopatia ell ha respòs: “I tant que crec en l’homeopatia! El que passa és que els científics en diem efecte placebo!”

I aquí hi ha un dels problemes. Perquè dius que això és efecte placebo i, per algun motiu, tothom s’enfada. Però en analitzar els comentaris tinc la sensació que la majoria de la gent no acaba d’entendre que és l’efecte placebo!

Doncs insistiré una vegada més: Que el placebo sí que funciona!!!!!

Que cura de veritat!!!

Parlar de placebo no vol dir que “t’has imaginat la curació” o que “això és que t’imaginaves la malaltia”. Ni parlar-ne. El placebo posa en marxa mecanismes interns del cos que curen moltes coses. I les cura de veritat. Administrar un placebo va reduïr els fogots associats a la menopausa en el 50% de les dones que els van prendre. En un estudi sobre hiperplàsia de próstata (compte, no en càncer de prostata), el placebo va disminuïr la simptomatologia durant al menys dos anys. I encara més. També va generar efectes secundaris! No ho cura tot, per descomptat, però si que té efectes ben establerts i molt útils en molts casos.

Quan els científics parlem de placebo parlem de coses molt reals.

És per això que si s’han de fer estudis per saber si un medicament funciona no es compara amb un grup de població que no pren res, sinó amb un grup de població que pren un placebo. I això traduït vol dir que tothom es pren una pastilleta (o una injecció, o una cataplasma, o una dilució infinitesimal) i ningú sap el que s’ha pres. Això no es fa perquè si. El fet de prendre el medicament fa que millori la patologia. Si ens hem de gastar diners en un medicament caríssim, ha de ser perquè doni un resultat encara millor que el placebo. I no! A mi em funciona” no és un raonament científicament vàlid (encara que personalment és indiscutible, que ningú ho nega això)

Perquè, insisteixo una vegada més, el placebo funciona! (Suposo que ho haurem de repetir fins la fi del temps, però que hi farem).

He vist (a la web de la secció d’homeopatia a del Col·legi de metges) que també es pot aplicar a les plantes. Aquí si que ja no se que dir. No se quins estudis s’han fet ni com els han fet, però fa poc m’han dit que es pot fer Reiki als objectes inanimats, de manera que arriba un moment en que ja no em sorprèn res.

El placebo no és necessàriament la pastilleta. És qualsevol cosa que generi un canvi en l’estat anímic del pacient. Qualsevol cosa. Entreu en un cubícul dels que tenen els metges als ambulatoris. Fred, metàl·lic, asèptic i un metge amb pressa perque hi ha un gran nombre de pacients esperant a fora. I compareu amb els despatxos de la medicina homeopàtica. Mobles de fusta, colors càlids, seients confortables i un metge que et dedicarà molta estona.

De veritat algú pensa que això no posa en marxa un efecte placebo?

Noteu que no dic que no funcioni? Només que es pot explicar per l’efecte placebo i que no cal recòrrer a cap memòria de l’aigua, reconeixement holístic del mal, ni sucusions varies. (Com va dir en James Randi, perquè li diuen sucusió? si només és “remenar”!)

Potser reconèixer que és placebo sigui un mal rotllo per la industria farmacèutica. Parlo de la indústria farmacèutica que fa medicament homeopàtics. Que si creieu que els productes homeopàtics surten del no-res esteu molt errats. Hi ha multinacionals que guanyen molt milions i que fan servir les mateixes estratègies que tant es critiquen a les farmacèutiques tradicionals. Heu notat que als anuncis que fan aquests dies de Laboratoris Boiron no ho diuen que es tracta d’homeopatia?

Per acabar i molt seriosament: Algú que estigui convençut de la homeopatia (i que entengui correctament el que és l’efecte placebo) em pot explicar quin problema hi ha a atribuïr el seu mecanisme d’acció a l’efecte placebo? Al pacient que s’ha curat li és igual com actuï. Els científics no diem que no funcioni, només que el mecanisme es pot explicar sense recòrrer a memòries de l’aigua o fenomens físics desconeguts. No entenc el problema a no ser que sigui per un carinyo al tema místic o que realment pensin que parlar de placebo és suggerir que és un engany. Suposo que de seguida sortiran els estudis que diuen que si que es millor que el placebo o els que diuen que no hi ha diferencia. I immediatament les desqualificacions en funció de quina postura es tingui i qui pagui l’estudi. També hi ha qui diu que els doble cec no es poden fer en el cas de la homeopatia (no veig el perquè). Aleshores la pregunta seria: Un estudi que compari homeopatia contra placebo, com s’hauria de fer? Qui l’hauria de fer? I qui l’hauria de pagar?