Arxiu del dijous, 21/02/2013

Plutó. Més interessant, més perillós

dijous, 21/02/2013

plutoMOONS.jpg Plutó era el planeta més allunyat del sistema solar fins que l’any 2006 es va redefinir el concepte de “planeta” i Plutó va caure de la llista per passar a ser un “Planeta nan”. El motiu es que  s’anaven començant a descobrir molts altres cossos similars a Plutó i que en general eren diferents dels 8 grans planetes. En realitat, de Plutó en sabem molt poc, però això canviarà l’any 2015, quan la sonda “New Horizons” passi per les rodalies del planeta.

Serà una visita ràpida ja que a la velocitat que va, uns 15 quilòmetres per segon, no podrà frenar i simplement passarà com un llamp obtenint tota la informació possible durant les poques hores que durarà el encontre amb Plutó. Un viatge de deu anys per recollir dades durant un parell de setmanes sembla desproporcionat, però no hi ha altra manera. Si anés prou lentament com per frenar trigaria moltíssim més a arribar.

Però des que va enlairar-se, a principis del 2005, les coses han canviat de manera notable. No només pel que fa a la seva classificació sinó al coneixement que tenim del planeta. Se sabia que Plutó tenia una lluna, Caront, que comparada amb Plutó és molt gran. De fet es considera que Plutó i Caront constitueixen un sistema doble. Tots dos giren lligats gravitatòriament de manera que sempre es estan encarats de la mateixa manera. És com si fossin dues boles unides per un bastó que giren al voltant d’un punt intermedi.

La missió New Horizons ja tenia previst passar entre Plutó i Caront, de manera que recolliria dades i imatges de tots dos. Però poc després d’iniciar el camí es van descobrir dues petites llunes més orbitant Plutó. Eren, amb diferència, molt més petites que Caront i amb el temps es van batejar com Nix i Hydra.

Això va animar les coses. La New Horizons tindria més objectes per estudiar, de manera que la missió guanyava interès. Però també les complicava ja que no estava prevista la presència dels satèl·lits addicionals. I si vas a tanta velocitat, has d’assegurar-te de no tenir obstacles en el teu camí. En principi es podrà ajustar la trajectòria uns mesos abans per evitar col·lisions, però els maldecaps tot just començaven.

L’any 2011, el telescopi espacial Hubble va descobrir una quarta lluna de Plutó, i fa poc n’ha trobat una cinquena! De moment s’anomenen simplement P4 i P5, però ja hi ha previst posar-li’s uns noms adients. La convenció diu que han de ser noms de la mitologia grega i romana i relacionats amb l’infern i l’inframon. I aquesta vegada s’ha organitzat una votació on-line per triar nom. Si voleu votar entre una quinzena de propostes, teniu fins al dia 25 per fer-ho.

Però noves llunes són un problema per la New Horizons. En realitat no és tant que pugui xocar amb elles, que això es pot evitar. El problema és que les llunes són una font de residus espacials, pedres, roques, pols,… objectes molt petits però que a la velocitat de la nau poden resultar catastròfics i que, aquests si, no hi hauria manera d’esquivar. Tantes llunes al voltant d’un planeta tan petit suggereix la presència d’un anell de restes al voltant del sistema causades per col·lisions quan els satèl·lits es van formar.

Sigui com sigui, el destí de la missió cada vegada és més interessant. En poc temps deixarà de ser l’únic dels planetes de l’antiga llista que encara no ha visitat cap nau. Passarà a ser un indret real, amb una superfície concreta, amb accidents geològics particulars, amb un sistema de llunes que podrem admirar amb detall… Si tot va be, la New Horizons seguirà el seu camí més enllà de Plutó per explorar el cinturó de Kuiper. Però ens deixarà un nou sistema planetari ben detallat i un munt de coneixements nous sobre el nostre sistema solar.