Arxiu del divendres, 22/02/2013

Honestedad al laboratori

divendres, 22/02/2013

Investigadores.JPG “Per fer aquest experiment vàrem triar la tècnica “X” ja que és la més nova, refinada i potent. Bé, i també perquè és la única que sabem fer”.

A l’imaginari col·lectiu, els científics som persones serioses, meticuloses en el treball, sacrificades per la ciència, dedicades en cos i ànima a la nostra carrera (i si ets polític, fins i tot deus pensar que fem fotosíntesi i no ens cal comprar menjar ni tenim hipoteques per pagar). Però la realitat és molt més humana. Això va quedar molt clar un dia que un investigador es va desfogar a twitter després de moltes hores de treballar al laboratori. Amb el hastag #overlyhonestmethods va penjar una piulada:

Vam fer l’experiment 2, perquè no sabíem com coi fer l’experiment 1”

Això d’explicar amb tota sinceritat com es fa la feina al laboratori tenia la seva gràcia i es va convertir en una allau de piulades de investigadors confessant com fan realment les coses. Segur que moltes eren inventades, però també moltes de ben reals i divertides:

“No podem adjuntar les dades originals de l’experiment, perquè ja no recordo que cony signifiquen els noms dels meus arxius excel”

 “les mostres de sang es van centrifugar a 1500 rpm, perquè si va més de pressa, la centrífuga fa un soroll molt estrany i inquietant”

 “No sabem exactament com es van aconseguir aquests resultats. L’investigador que ho va fer ara treballa de forner”

“Les mostres es van incubar en un racó amagat del taulell durant uns cinc mesos”

“Estic segur que les mides es van donar en centímetres. Vull dir que n’estic bastant segur”

N’hi ha que serveixen per recordar que la ciència de vegades topa amb complicacions imprevistes:

“El reactiu no està disponible des de l’any 2000 ja que ningú el vol comprar i que l’afegeixin a la llista de terroristes buscats”

També n’hi ha de descarnadament sincers:

Encara que tot això ara sona molt bé, no teníem ni puta idea del que fèiem quan vàrem començar

No hem llegit la meitat dels articles dels que parlem perquè són de pagament”

Altres deixen clar que les coses no es fan sempre per l’ordre que sembla que s’haurien de fer:

“Volíem veure què passaria si féssim X, només per divertir-nos. Gran explosió! La hipòtesi  se’ns va ocórrer més tard”

Hi ha hagut qui s’ha inquietat per la imatge que això pot donar dels científics i de com funciona el dia a dia dels laboratoris. Però de fet, estic segur que passa el mateix a les impremtes, els gabinets d’advocats o els restaurants. La gent fa la seva feina raonablement bé, però també improvisa, es desconcerta, fa bromes, s’oblida de les coses i comet errors. És un senyal de bona salut mental saber riure’s d’un mateix i desmitificar una mica les coses, fins i tot la ciència. Suposo que ningú pensarà que aquesta es la manera normal de treballar, però estic segur que de vegades passa tot el que es diu. O coses molt semblants

I per acabar, un dels que em va fer riure més. Un que tots els qui ens dediquem a la ciència hem tingut al cap en alguna ocasió però mai hem gosat escriure:

“No inclourem les correccions suggerides perquè pensem que el revisor 1 es un maleït imbècil”