Abelles, flors i camps elèctrics

1206613_foxglove_and__a_bee.jpg Quan entre dos hi ha una necessitat real o unes autèntiques ganes d’entendre’s, segur que troben la manera. Podem imaginar moltes maneres de dialogar, de transmetre’ns missatges, però segurament farem curt si ho comparem amb els sistemes que la evolució ha anat generant a la natura. I recentment s’ha descobert un sistema de comunicació del tot insospitat. Per acabar-ho de complicar, el diàleg es fa entre dues espècies ben allunyades entre si, però realment necessitades de comunicació mútua, com les flors i les abelles.

La flor precisa que les abelles la visitin per portar el pol·len i fecundar altres flors. La supervivència de l’espècie en depèn, de manera que la selecció natural ha afavorit que exhibissin tota mena de reclams per cridar les abelles. I les abelles necessiten el nèctar de les flors per alimentar-se i fabricar la mel. De manera que han evolucionat per percebre amb molta eficàcia tots els senyals que les flors exhibien.

Per això les flors tenen colors llampants, formes elaborades i aromes delicats. No és pas perquè estiguin interessades en fer-nos la vida més agradable, sinó per atraure les abelles quan arriba l’hora de pol·linitzar. Aquests estímuls eren evidents, però altres van passar desapercebuts durant molt temps. Les flors tenen molts colors, però també mostren un patró de colors adicional si les mirem amb un filtre ultraviolat. Els nostres ulls no els capten, però l’ull de les abelles si que pot fer-ho, de manera que moltes flors les veuen encara més decorades.

Però ara s’ha vist que flors i abelles disposen d’un altre sistema per comunicar-se. Un sistema basat en camps elèctrics. La superfície de les flors té una lleugera càrrega negativa, i resulta que no es distribueix uniformement per tota la superfície sinó que també mostra patrons definits. Uns patrons que les abelles identifiquen i interpreten ja que els pot donar informació sobre la quantitat de nèctar que conté o el temps que li falta per “reomplir-se”.

D’altra banda, l’arribada d’una abella  a la superfície de la flor fa que el patró es perdi durant una estona. Les abelles adquireixen una lleugera càrrega positiva causada pel fregament amb l’aire al volar. Al posar-se sobre la flor el que fan és generar una “mini-espurna” elèctrica i modificar el camp de la flor. Una informació important per la resta d’abelles, que així poden saber que aquella flor en concret ja l’han visitat i segurament conté poc nèctar per recollir.

El mecanisme és fantàstic i fa encara més interessant el món de les interaccions entre diferents organismes, però també obre preguntes noves. La més evident és, com s´ho fan les abelles per detectar el camp elèctric de les flors? Ni ens havia passat pel cap que poguessin detectar coses semblants. Quin sistema detector gasten? I com processen la informació? En realitat com veuen un camp de flors les abelles? Es fan una imatge que barreja colors incloent els ultraviolats, aromes, formes, temperatures i camps electrics?  Si els descobriments interessants són aquells que obren noves preguntes, aquest de la interacció per camps elèctrics entre abelles i flors resulta interessantísim!

5 comentaris

  • Daniel Closa

    25/02/2013 11:52

    Oca. Potser posant microfons sota les flors? :-D

    Sinera. He he. Sembla inteligència, però només es el resultat de l’atzar i la selecció natural. Ara, els camps electrics implicats son prou fbeles com per passar ben desapercebuts fins ara. pocs smartphoes carregarem amb ells.

    Roger. D’acrod. No crec que poguemparlar de consciencia, però potser si de percepció. La trampa a evitar és pensar en una percepció com l’experimentem nosaltres.
    Si els cmaps magnetics poden alterar la percepció? doncs no ho se, però no em sorprendria que tinguin algun efecte. El cervell en mou molts de senyals electrics, de manera que algun efecte podria haver.

  • Roger

    25/02/2013 11:43

    Jo havia sentit alguna cosa d’estudis amb persones sotmeses a camps magnètics i com això els podia alterar la percepció -era un documental, de manera que no sé si és gaire fiable ni on trobar la referència-. Si no ho vaig entendre malament, en les conclusions deien que els individus havien experimentat una sensació d’inquietud o com si algú els observés. Podria ser que les abelles notessin una “sensació” senzillament?

    Pel que fa a com les abelles perceben el “camp de flors” s’hauria de tenir en compte que el seu SN és molt poqueta cosa. Jo no m’atreviria a parlar de consciència, sinó de poques funcions cognitives més aviat de l’estil acció-reacció. És una qüestió complicada però és interessantíssim!

  • Sinera

    25/02/2013 11:01

    Cada vegada et quedes més sorprès amb tanta sofisticació i perfecció com hi ha la vida. Aquesta comunicació elèctrica i de coloraines tan sofisticada deu implicar un tipus d'”intel·ligència” absolutament desconeguda de les plantes que produeixen les flores i el seu camp negatiu. I què dir de les abelles… Les acabarem usant per carregat els smartphones?

    Tal com diu l’Oca, ens creiem quelcom especial quan no hi ha res que no ho sigui. Som força patètics i creguts, oi?

    Quin voltatge deu existir entre els pols negatius de la flor i de l’abella? I si en posséssim 10.000 de cada en paral·lel? Preguntes molt tontes per un tema tan maco. I jo que creia que les flors eren allà per regalar-les als qui estimes! Perdoneu la broma.

  • oca

    25/02/2013 10:32

    Va una mica d’humor:
    Dani, totes aquestes preguntes finals ja saps qui te les pot respondre, oi?
    Metodo 3, segur

    Fora conyes, és més del mateix, ens pensem que som els melic del món i som uns xitxarel•los més