Arxiu del dimarts , 26/02/2013

Incansables integristes

dimarts , 26/02/2013

modernist_descent.jpg Fer reportatges sobre la natura, el meravellós planeta on vivim i el munt de secrets que passen al nostre voltant sense que ni ens n’adonem hauria de ser una activitat apreciada per la majoria de persones. Potser fem bromes amb els “reportatges d’animals” que tothom diu que veu, però que tampoc tenen tanta audiència. Alguns són obres mestres i molts son simples imitacions, però sempre tenen un puntet interessant. Sembla difícil que puguin molestar algú, però es veu que hi ha qui sempre està disposat a emprenyar-se.

Sir David Attenborough és un dels més coneguts divulgadors en aquest camp. Els seus reportatges per la BBC tenen un reconegut nivell i s’ha guanyat un nom respectat en el camp dels documentals. Però es veu que no ha sigut prou agraït amb Déu i ha rebut missatges amenaçadors d’integristes cristians recordant-li que “cremarà a l’infern per tota l’eternitat” ja que no esmenta Déu com a creador de la flora i la fauna que mostra als seus programes.

Amb els fanàtics no hi ha gaire a discutir perquè simplement són cecs a tota dada i a tot  raonament que no encaixi en el seu esquema mental. Com fa notar el mateix Attenborough, seria difícil presentar la vida d’organismes paràsits que viuen i s’alimenten de l’interior de les seves preses de les maneres més esgarrifoses imaginables i mostrar això com l’obra d’un Déu benevolent i amorós. La imatge de la natura amable i harmoniosa només és una fantasia dels occidentals.

Aquesta mena de notícies sempre em sorprenen. Conec molta gent que és creient, intensament creient, i no necessita adoptar actituds tant ximples com la d’aquests il·luminats. En realitat, actituds tan radicals són les que es critiquen i ens indignen quan els veiem en integristes islàmics o en fanàtics de qualsevol ideologia o creença.

El que encara no he decidit és si els comentaris que deixen on-line fan riure o espanten una mica. Fins i tot quan el tema es presenta de manera poc radical, els raonaments absurds, la negació de la intel·ligència, les actituds infantils en persones radicalitzades tenen un punt tragicòmic inquietant. Comencen afirmant que “Déu existeix. Ho sé per totes les coses que m’ha donat…” (obviament, un sólid argument). Tot seguit, cal que ningú posi en dubte aquesta creença. I finalment, si alguna cosa es pot explicar sense recórrer a Déu, s’enfaden i amenacen a qui ho ha proposat.

Seran conscients que el mateix raonament el podia fer un habitant de l’antiga Grècia parlant de Zeus? O un víking parlant de Odin? O un babiloni parlant de Marduk? O un pastafari parlant del FSM?

Aleshores pretenen que a les escoles no s’ensenyi evolució o qualsevol coneixement científic que els molesti. O, com a mínim pretenen que s’ensenyin en igualtat de condicions, com si l’origen del coneixement en ambdós cassos fos equiparable. En realitat l’únic que volen és evitar que els nens adquireixin el millor que pot oferir la ciència: el costum de pensar i, sobretot, de dubtar.

També es divertit quan t’acusen d’estar contra les religions si fas notar l’incongruent dels seus arguments. És el que tenen els fanatismes, que o els acceptes cegament i en la seva totalitat o  consideren que estàs radicalment en contra. Per sort, la majoria de persones de totes les creences acostumen a ser assenyades i saben discriminar entre fe i ciència.

I és que jo no soc creient, però si el cel estigués ple de radicals sense cervell com aquests, no tindria cap dubte que prefereixo anar a l’infern!