Incansables integristes

modernist_descent.jpg Fer reportatges sobre la natura, el meravellós planeta on vivim i el munt de secrets que passen al nostre voltant sense que ni ens n’adonem hauria de ser una activitat apreciada per la majoria de persones. Potser fem bromes amb els “reportatges d’animals” que tothom diu que veu, però que tampoc tenen tanta audiència. Alguns són obres mestres i molts son simples imitacions, però sempre tenen un puntet interessant. Sembla difícil que puguin molestar algú, però es veu que hi ha qui sempre està disposat a emprenyar-se.

Sir David Attenborough és un dels més coneguts divulgadors en aquest camp. Els seus reportatges per la BBC tenen un reconegut nivell i s’ha guanyat un nom respectat en el camp dels documentals. Però es veu que no ha sigut prou agraït amb Déu i ha rebut missatges amenaçadors d’integristes cristians recordant-li que “cremarà a l’infern per tota l’eternitat” ja que no esmenta Déu com a creador de la flora i la fauna que mostra als seus programes.

Amb els fanàtics no hi ha gaire a discutir perquè simplement són cecs a tota dada i a tot  raonament que no encaixi en el seu esquema mental. Com fa notar el mateix Attenborough, seria difícil presentar la vida d’organismes paràsits que viuen i s’alimenten de l’interior de les seves preses de les maneres més esgarrifoses imaginables i mostrar això com l’obra d’un Déu benevolent i amorós. La imatge de la natura amable i harmoniosa només és una fantasia dels occidentals.

Aquesta mena de notícies sempre em sorprenen. Conec molta gent que és creient, intensament creient, i no necessita adoptar actituds tant ximples com la d’aquests il·luminats. En realitat, actituds tan radicals són les que es critiquen i ens indignen quan els veiem en integristes islàmics o en fanàtics de qualsevol ideologia o creença.

El que encara no he decidit és si els comentaris que deixen on-line fan riure o espanten una mica. Fins i tot quan el tema es presenta de manera poc radical, els raonaments absurds, la negació de la intel·ligència, les actituds infantils en persones radicalitzades tenen un punt tragicòmic inquietant. Comencen afirmant que “Déu existeix. Ho sé per totes les coses que m’ha donat…” (obviament, un sólid argument). Tot seguit, cal que ningú posi en dubte aquesta creença. I finalment, si alguna cosa es pot explicar sense recórrer a Déu, s’enfaden i amenacen a qui ho ha proposat.

Seran conscients que el mateix raonament el podia fer un habitant de l’antiga Grècia parlant de Zeus? O un víking parlant de Odin? O un babiloni parlant de Marduk? O un pastafari parlant del FSM?

Aleshores pretenen que a les escoles no s’ensenyi evolució o qualsevol coneixement científic que els molesti. O, com a mínim pretenen que s’ensenyin en igualtat de condicions, com si l’origen del coneixement en ambdós cassos fos equiparable. En realitat l’únic que volen és evitar que els nens adquireixin el millor que pot oferir la ciència: el costum de pensar i, sobretot, de dubtar.

També es divertit quan t’acusen d’estar contra les religions si fas notar l’incongruent dels seus arguments. És el que tenen els fanatismes, que o els acceptes cegament i en la seva totalitat o  consideren que estàs radicalment en contra. Per sort, la majoria de persones de totes les creences acostumen a ser assenyades i saben discriminar entre fe i ciència.

I és que jo no soc creient, però si el cel estigués ple de radicals sense cervell com aquests, no tindria cap dubte que prefereixo anar a l’infern!

6 comentaris

  • Vicent Bosch i Paús

    26/02/2013 17:26

    També tenim el déu del futbol, els vedells d’or, el “nirvana” de les hormones a partir de la pubertat…

  • jordi

    26/02/2013 13:02

    Evidentment Déu no entra en cap teoria científica.
    No sé si tant fanatisme i creença en Déu va lligat a una certa incultura, o poc coneixement de la realitat que ens envolta. I penso en un Déu com el de la nostra cultura, no pas en creences animistes… que són creences íntimament lligades a la natura i a l’entorn.
    Jo em defineixo com a ateu, i no me n’amago… però encara hi ha gent que se sent incòmoda a l’hora de parlar d’aquests temes…
    D’altra banda, si al final vaig a l’infern… potser serà més divertit que el cel!

  • tramuntaire

    26/02/2013 11:08

    Dues frases sobre Déu:

    Què fa Déu a part de crear?
    Paul Valéry

    No sé si Déu existeix, però si existeix sé que el meu dubte no el molestarà.
    Mario Benedetti

  • Joan Codina

    26/02/2013 10:25

    En ciència no necessitem recórrer a la hipòtesi de Déu.. Està bé que la gent tingui fe en alguna cosa, molts la necessiten. Però que no es fiquin on fan nosa.

    Eh que tot Déu s’escandalitzaria si avui un actor de teatre (nedador o jurista o el que sigui) que s’ha mostrat totalment ignorant al futbol, i en clara oposició, al llarg de la seva exitosa carrera artística (esportiva o el que sigui) aparegués en un programa de la tele (o diari o internet) dient que ell SAP quina és la manera de plantejar l’estratègia d’un partit del Barça??

  • Sinera

    26/02/2013 10:16

    Això que escrius avui no és pas “un tema”. És “EL TEMA“. Els fanatismes de tota classe, especialment els religiosos, els ideològics i els polítics semblen haver-se apoderat d’una gran part del cervell dels humans i no hi ha déu ni metges capaços d’eliminar els seus devastadors efectes.

    “És un home de conviccions”, deiem abans. I ara jo m’atreveixo a dir “És un fanàtic incapaç de canviar les seves conviccions”. “Sóc socialista”, “sóc de dretes”, “sóc catòlic” o “sóc musulmà” defineix uns filtres pels que hauran de passar tots els pensaments i, amb ells, sovint les accions.

    Sovint són els propis pares els que aconsegueixen grabar a foc els fanatismes religiosos en els cervells encara verges dels fills i la societat, l’entorn, reforça encara més aquestes conviccions.

    I és tan fàcil adoptar un model ideològic i no haver de pensar per un mateix… Avui dia s’ha imposat a la política i al poder allò que crec recordar era “Creu en mi i fes el que vulguis“. I així anem…

    Ai, Daniel. El dia que els científics pogueu revertir el càncer del fanatisme dels cervells, el món començarà a ser diferent… La gent podrà pensar lliurement.

  • Josep Ma Rovira

    26/02/2013 9:30

    Noi, completament d’acord amb tu. Com es van posar els religiosos con Stephen Hawking va dir que ni en el Big Bang hi havia rastres de l’existencia de Déu….
    És molt més gratificant veure com son les coses, omplir-te de preguntes i poder-ne obtindre les respostes cercant que atribuïr-ho tot a un Senyor que no se sap quí és, ni com és ni res, només que es omnipotent….i que es iaxò? jejeje