Arxiu del dimecres, 27/02/2013

Sordes, però amb matisos

dimecres, 27/02/2013

snake.jpg Les persones tenim una innata tendència a humanitzar als animals. Potser sigui l’efecte de les pel·lícules de Walt Disney amb les que vàrem créixer, però qualsevol comportament animal l’atribuïm a intencions, sentiments o estratègies completament humanes. Quan diem que un animal està inquiet, o que és xafarder, juganer o possessiu, estem imaginant que experimenta els sentiments i les sensacions de la mateixa manera que nosaltres. Moltes vegades es tracta de generalitzacions que potser siguin aproximadament encertades, però altres vegades errem completament la interpretació del que veiem.

Un clàssic és el cas de les serps. Una imatge típica de les serps a l’Índia és la de l’encantador tocant la flauta mentre que d’un cistell surt una cobra que va ballant al ritme que marca la música. Trobem tan natural l’associació entre música i ball que ho donem per fet sense pensar-hi gaire. També hi ha qui té serps com animals de companyia i alguns afirmen que els parlen i que les serps els escolten i els fan cas. Ja se sap que hi ha gustos per a tot, però un bon coneixedor de les serps no cometria aquest error i, per cert, no donaria per fet que ballin al so de la música… ja que les serps són sordes.

En realitat n’hi ha prou de mirar atentament el cap de la serp per adonar-nos que no hi ha orelles ni cap estructura que sembli actuar com òrgans per l’audició. Sense orelles, malament pots sentir la música de l’encantador o els discursos de l’amo de la serp.

De totes maneres, les coses sempre cal matisar-les. Potser no tenen orelles, però quan es fa una dissecció del cap de la serp, es poden trobar les estructures de la oïda interna com ara la còclea, que és l’encarregada de transformar les vibracions mecàniques en senyals neuronals que el cervell pot interpretar com a so. El que els falta és la part externa de l’oïda. No hi ha orelles, ni tampoc hi ha timpà, de manera que no sembla que hi puguin sentir.

Que tinguin part de l’estructura de la oïda no és estrany ja que evolutivament descendeixen d’animals que si que tenien oïda complerta. Potser la manera d’adaptar-se a la forma de vida reptant va afavorir que les estructures externes es perdessin, mentre que per les internes no hi havia pressió selectiva per eliminar-les. De totes maneres, la cosa sembla ser més complicada i potser sí que hi senten d’alguna manera.

Quan parlem de sentir sorolls, el que fem és transformar les vibracions de la pressió de l’aire en senyals nervioses. L’important és que el que detectem son vibracions. En ocasions es veia que les serps semblaven detectar el soroll fet per algú que s’apropava. Sense timpà no podien escoltar el so, però potser s’espavilen d’una altra manera. Aparentment el que si que poden detectar gràcies a la oïda interna son les vibracions generades en el terra. I la manera de captar-les no seria el timpà sinó la mandíbula inferior.

Després de tot, el que cal és un sistema per detectar vibracions i un que les amplifiqui i les transmeti a la còclea. Nosaltres ho fem amb el timpà i els ossets de la oïda interna, i les serps sembla que ho fan amb l’os de la mandíbula que acostumen a tenir recolzat a terra. De la mateixa manera que nosaltres identifiquem la direcció del so per la diferencia en el temps d’arribada a una o altra orella, elles sembla que ho detecten per si arriba abans a l’os de la dreta de la mandíbula o al de l’esquerra.

Captar les vibracions del terra els és molt útil, però que passa amb les del aire? Doncs potser no siguin total i absolutament sordes ja que alguns experiments suggereixen que determinats sorolls, determinades freqüències, si que les poden detectar. Encara no està del tot clar, i del cert que des del nostre punt de vista són sordes, però estrictament no són absolutament sordes ja que algunes vibracions si que les poden captar.

En tot cas, no seran les de la flauta de l’encantador de serps ni el discurs de l’amo dels animals.