Arxiu del dilluns, 4/03/2013

Ui sí! Molt angoixats per la pervivència de l’espècie

dilluns, 4/03/2013

wedding_rings.jpg Segons el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, un dels arguments que fa servir per oposar-se al matrimoni gai o, al menys, perquè no gaudeixi de la mateix protecció per part de les autoritats que el matrimoni natural és que “la pervivència de l’espècie no estaria garantida“.

Francament m’he quedat bocabadat i esmaperdut. De veritat aquest és el nivell intel·lectual dels que manen? Creu que la supervivència de l’espècie està en perill? I que per defensar-la cal oposar-se al matrimoni homosexual? I que existeix una cosa anomenada “matrimoni natural”? És brutal, perquè pensant una mica en tot això arribem a conclusions inquietants.

L’espècie humana compta ja amb uns set mil milions de persones ocupant el planeta. Mai havíem sigut tantes persones juntes consumint recursos, ocupant espai, generant residus i competint entre nosaltres. Si hi ha alguna amenaça per la pervivència de l’espècie humana precisament és la superpoblació. Una persona que ocupa un càrrec de gran responsabilitat hauria de saber-ho o, al menys, tenir-ne alguna idea, ni que sigui rudimentària. El que en realitat caldria fer és disminuir el nombre global de naixements. En aquest sentit, i si realment li preocupa el futur de l’espècie, precisament hauria d’afavorir coses com el matrimoni gai, que augmenta el grau de felicitat dels seus components i que  disminueix (però avui en dia ja no anul·la) la probabilitat de reproducció. Just el que el planeta necessita!.

A més, segons el seu raonament, que hem de fer amb institucions que promouen el celibat i la castedat? Em pregunto: el celibat dels capellans no el considera una amenaça per la pervivència de l’espècie?

També hi ha això de matrimoni natural… Genial. M’ho guardaré com a definició d’oxímoron, ja que el concepte de matrimoni és qualsevol cosa menys natural. Poques institucions hi ha més directament fruit de la societat i de la cultura humana. El matrimoni ha rebut atacs per moltes bandes al llarg de la història, però tot i així segueix funcionant potser amb petites adaptacions als temps que corren. Agradarà més o menys, però s’ha mantingut durant moltíssims segles, cosa que fa pensar que compleix molt raonablement la seva funció. Quan una cosa funciona té tendència a mantenir-se sense necessitat de massa ministres defensant-la. Però és un concepte lligat a les societats humanes. Al medi natural no existeix aquesta cosa anomenada “matrimoni”.

La gent es casa per molts motius. L’amor és un d’ells, però no l’únic. Comoditat, interessos, tradicions, pressions familiars,… totes aquestes coses són motius que al llarg del temps han empès la gent a casar-se. Però entre ells no hi ha el concepte de la pervivència de l’espècie. Al menys jo no se de ningú que s’hagi casat per mantenir l’espècie. Per tant, potser no cal que el govern hi esmerci esforços en aquest sentit.

En realitat parlem de les declaracions d’un polític i per tant, només cal interpretar-les com un argument fal·laç per justificar la seva ideologia particular. No cal buscar llógica sota arguments pretesament “racionals” perquè només són trampes dialèctiques. Però irrita una mica que ja no es prenguin la molèstia de dissimular-ho amb un mínim de nivell. No puc evitar pensar que si volen reduir les classes de ciències i potenciar la religió és perquè les futures generacions s’empassin aquestes bestieses sense dificultats.

Perquè ben mirat, si fos cert que volgués assegurar el futur de l’espècie no l’hauria de preocupar el matrimoni gai. El que hauria de fer és, mira per on!, facilitar que la gent practiqués el sexe com més millor. Que els fills no representessin una càrrega per les famílies. Que la maternitat no fos un obstacle per les carreres professionals de les dones. Que les empreses no dubtessin per contractar noies en edat de ser mares. I que l’educació de les noves generacions fos de la millor qualitat possible.

Mentre no facin tot això, si us plau, deixin de marejar -nos amb coses com la pervivència de l’espècie. Més que res perquè si ignorem el que diuen i ens fixem en el que fan, no costa gaire imaginar la pervivència de quina espècie vol garantir. I no és precisament l’espècie humana.