Arxiu del dimarts , 5/03/2013

La llum de la vida

dimarts , 5/03/2013

Bathocyroe_fosteri.jpg Un fenomen ben curiós és el dels animals o les plantes que produeixen llum. La bioluminescència resulta estranyament fascinant potser perquè en general associem la generació de llum amb foc i calor. A més, quan mirem al nostre voltant no veiem organismes que generin llum, de manera que semblaria que es tracta d’un fenomen poc habitual. Cuques de llum i poca cosa més. Un greu error d’apreciació. A terra ferma potser no en són gaires, però al mar la gran majoria d’organismes emeten llum d’una manera o altra.

El que passa és que habitualment mirem el món a la llum del dia, de manera que la luminescència emesa pels organismes ens passa completament desapercebuda. I això d’anar a les fosques per les profunditats del mar tampoc és una cosa que fem habitualment. Tot això que ens perdem.

Perquè l’espectacle de la bioluminescència és impagable. Sota el mar els organismes emeten tota mena de llum fent servir òrgans especialitzats, cèl·lules distribuïdes en diferents indrets del seu cos o fins i tot emeten substàncies lluminoses igual que el calamar emet un doll de tinta. La llum pot ser constant, pulsàtil o desplaçar-se al llarg del cos de l’organisme. Pot servir per comunicar-se, per atreure companys, per amenaçar, com a mecanisme de defensa o com esquer. I en  molts cassos no tenim ni idea de quina funció té, si es que en té alguna.

En realitat, organismes bioluminescents n’hem vist molts, però sovint no n’hem arribat a ser conscients. Algunes meduses, habituals a les platges en alguns anys, emeten en la foscor una tènue llum blava que mai podem admirar perquè sempre les mirem a la llum del dia. Però els més espectaculars son els organismes de les profunditats. Allà on la llum del Sol ja no hi arriba, la possibilitat de comunicar-se amb senyals lluminosos no es podia desaprofitar. Ara mateix segur que a les profunditats del mar hi ha una quantitat inimaginable de converses fetes de flaixos de llum entre tota mena d’organismes marins.

Una altra mostra de la bioluminescència es la llum deixada per les esteles dels vaixells o el trencament de les onades. Organismes microscòpics, com l’alga Noctiluca scintillans, que responen emetent llum quan l’aigua s’agita. Les imatges d’aquest fenomen són simplement hipnòtiques.

Els mariners del passat deien que hi havia zones del mar on la bioluminescència cobria enormes extensions d’aigua. En anglès li diuen “milky sea” i en castellà l’anomenen el “mar de ardora”. Semblava que era només una llegenda, una exageració per part dels mariners, però fa uns anys es van poder obtenir imatges des de l’espai de grans zones oceàniques feblement il·luminades per la bioluminescència. Ara tenim constància que efectivament hi ha grans clapes de lluminositat al mar deguda als organismes que hi proliferen.

El mecanisme bioquímic que genera aquesta llum ja el coneixem i l’hi hem trobat tota mena d’aplicacions. Però més enllà de l’interès innegable de la transformació d’energia química en energia lluminosa, hi ha la bellesa relaxant de mirar un mar il·luminant-se amb una freda llum blava seguint la cadència de les onades.