La llum de la vida

Bathocyroe_fosteri.jpg Un fenomen ben curiós és el dels animals o les plantes que produeixen llum. La bioluminescència resulta estranyament fascinant potser perquè en general associem la generació de llum amb foc i calor. A més, quan mirem al nostre voltant no veiem organismes que generin llum, de manera que semblaria que es tracta d’un fenomen poc habitual. Cuques de llum i poca cosa més. Un greu error d’apreciació. A terra ferma potser no en són gaires, però al mar la gran majoria d’organismes emeten llum d’una manera o altra.

El que passa és que habitualment mirem el món a la llum del dia, de manera que la luminescència emesa pels organismes ens passa completament desapercebuda. I això d’anar a les fosques per les profunditats del mar tampoc és una cosa que fem habitualment. Tot això que ens perdem.

Perquè l’espectacle de la bioluminescència és impagable. Sota el mar els organismes emeten tota mena de llum fent servir òrgans especialitzats, cèl·lules distribuïdes en diferents indrets del seu cos o fins i tot emeten substàncies lluminoses igual que el calamar emet un doll de tinta. La llum pot ser constant, pulsàtil o desplaçar-se al llarg del cos de l’organisme. Pot servir per comunicar-se, per atreure companys, per amenaçar, com a mecanisme de defensa o com esquer. I en  molts cassos no tenim ni idea de quina funció té, si es que en té alguna.

En realitat, organismes bioluminescents n’hem vist molts, però sovint no n’hem arribat a ser conscients. Algunes meduses, habituals a les platges en alguns anys, emeten en la foscor una tènue llum blava que mai podem admirar perquè sempre les mirem a la llum del dia. Però els més espectaculars son els organismes de les profunditats. Allà on la llum del Sol ja no hi arriba, la possibilitat de comunicar-se amb senyals lluminosos no es podia desaprofitar. Ara mateix segur que a les profunditats del mar hi ha una quantitat inimaginable de converses fetes de flaixos de llum entre tota mena d’organismes marins.

Una altra mostra de la bioluminescència es la llum deixada per les esteles dels vaixells o el trencament de les onades. Organismes microscòpics, com l’alga Noctiluca scintillans, que responen emetent llum quan l’aigua s’agita. Les imatges d’aquest fenomen són simplement hipnòtiques.

Els mariners del passat deien que hi havia zones del mar on la bioluminescència cobria enormes extensions d’aigua. En anglès li diuen “milky sea” i en castellà l’anomenen el “mar de ardora”. Semblava que era només una llegenda, una exageració per part dels mariners, però fa uns anys es van poder obtenir imatges des de l’espai de grans zones oceàniques feblement il·luminades per la bioluminescència. Ara tenim constància que efectivament hi ha grans clapes de lluminositat al mar deguda als organismes que hi proliferen.

El mecanisme bioquímic que genera aquesta llum ja el coneixem i l’hi hem trobat tota mena d’aplicacions. Però més enllà de l’interès innegable de la transformació d’energia química en energia lluminosa, hi ha la bellesa relaxant de mirar un mar il·luminant-se amb una freda llum blava seguint la cadència de les onades.

5 comentaris

  • Daniel Closa

    06/03/2013 8:33

    Esther. Si que son una font de sorpreses inesgotable. . I els videos dels cucs de foc son una fsta de llumetes!

    Sinera. No comparis. La bioluminiscència és una canya i els il·luminats dels que parles fan més aviat pena.

  • Sinera

    05/03/2013 10:58

    Jo em reitero amb les paraules del Carquinyol. No és el mateix, no, però els éssers il·lumunats enceguen els cervells de molta gent i dia sembla que en siguin m és i amb més influència. Es faran els amos?

  • Esther

    05/03/2013 10:04

    és que les algues són increïbles! :)

    Hi ha una aplicació de la luciferasa que m’agrada molt: s’usa com un marcador per veure la producció d’ATP de les cèl•lules cardíaques per veure la seva activitat cel•lular després d’una intervenció.

    Si voleu veure Noctiluca o millor la llum de Noctiluca a casa nostra, a la badia dels Alfacs o a platges de la costa brava, una nit d’estiu. Només cal passar la mà per l’aigua i veure si brilla.

    Un altre historia de bioluminescència (i bioritmes) molt xula és l’aparellament del cuc de foc (Odontosyllis enopla).

    Les nit d’estiu, a Bermudes, el que s’ha de fer és anar a observar la dansa d’aparellament d’aquest cuc. La tercera nit després de la lluna plena, precisament 56 minuts després de la posta del sol, els cucs femenins deixen els sediments de la badia i neden fins a la superfície amb intenció d’atreure els mascles. Les femelles comencen a emetre una resplendor fosforescent verda. L’espectacle comença quan els mascles alliberen els espermatozous que brillen a l’aigua. El ritual d’aparellament és un desplegament de focs artificials apassionats. Només veus puntets fosforescents corrents per la superfície de l’aigua fins que arriba al seu objectiu. Tot plegat dura poc més de 10 minuts, però val la pena. És un xou!. Després els cucs s’enfonsen de nou al fons de fang de la badia altre cop i tornen a la vida normal.

  • Daniel Closa

    05/03/2013 9:34

    No és el mateix, no és el mateix…

  • Carquinyol

    05/03/2013 9:01

    Segurament tens raó de que no apreciem aquesta il·luminació natural tal con caldria… però ei, tenim una sèrie d’il·luminats que fa por per a compensar !