Dones i ciència

63275_10151490710844059_514134465_n.jpg 8 de Març. Dia de la dona treballadora.Com cada any un bon moment per reflexionar sobre l’ambivalència de la jornada. És una bona cosa que es dediqui un dia per recordar la importància de la lluita per la igualtat entre homes i dones. Però és una mala cosa que encara sigui necessari un dia com aquest. Fa molts anys que s’intenta aconseguir una igualtat real entre homes i dones en tota mena d’àmbits. I la sensació és que, més enllà de les bones paraules, la cosa està més aviat estancada.

En l’àmbit de la ciència es podria pensar que hauria de ser diferent. Que la racionalitat s’imposaria més ràpidament i les diferencies entre homes i dones serien menors que en altres àmbits. Els tópics habituals, perquè els científics som tan humans com tothom i estem sotmesos per igual als costums, les inèrcies i els prejudicis. Un fet que es destaca aquest any en que la revista Nature ha tret un número centrat precisament en les dones i la ciència, i on hi ha unes quantes coses que criden l’atenció.

El percentatge de dones que ocupen càrrecs de responsabilitat en departaments, grups de recerca o institucions científiques segueix molt per sota del que seria esperable. La diferencia percentual entre homes i dones va augmentant a mida que es puja en l’escalafó de poder també en l’àmbit de la ciència. Certament fa anys era pitjor, però després de molts anys d’intentar corregir les diferencies es podria esperar una situació una mica millor.

Els motius són els mateixos que en altres camps, però m’ha fet gràcia un article on una investigadora va mirar d’entendre el prejudici segons el qual es pensa que els homes estan millor preparats per dedicar-se a la ciència. La sorpresa va ser que malgrat que tothom ho nega, segurament amb sinceritat, la realitat era que efectivament el presentaven. I encara pitjor. El mateix prejudici es troba entre les dones.

Quan estudiaven associacions entre diferents conceptes, l’autora va trobar que fins i tot ella tenia una tendència inconscient a associar “homes” amb carrera i ciència i “dones” amb art i família. No es tractava preguntar el que pensaven conscientment sinó que mesuraven el temps de reacció per fer associacions. Aleshores veien que els era fàcil agrupar concepte com “astronomia” amb paraules masculines com “oncle” però que trigaven lleugerament més i cometien més errors quan ho havien de fer amb paraules femenines com “esposa”.

Això permet entendre altres fets. Per exemple, si per un lloc de treball cal triar entre un candidat amb més formació i un amb més experiència… sempre es tria l’home abans que la dona. I un cop feta la tria es justifica dient que l’elecció s’ha fet en funció de la formació o l’experiència segons quina fos la característica que presentés l’home.

Per qualsevol problema, el primer pas és identificar-lo, i aquesta mena de treballs serveixen per demostrar que les influencies dels estereotips les tenim implantades en el subconscient molt profundament i des de molt petits. També les dones. Per cert que hi ha paios masclistes que interiorment consideren les dones inferiors o que els molesta competir amb dones en igualtat de condicions. Però potser aquests casos no siguin el problema més important sinó que calgui afrontar la manera de lluitar contra tendències que tots portem assimilades de manera inconscient. Com els mals hàbits, una vegada els identifiques pots trobar la manera de desfer-te’n.

Cal anar amb compte perquè de vegades les iniciatives per corregir una situació poden empitjorar-la. Estar en un comitè, en un tribunal o en un consell és una obligació que de vegades toca però que et fa dedicar-hi temps i esforços. Normalment s’apliquen quotes per aconseguir que les dones estiguin representades en igualtat en aquests indrets. El problema és que si en una institució on no hi ha igualtat de sexes, les poques dones que hi ha sempre estan atrapades en comitès, reunions i tribunals d’oposicions mentre el seus col·legues masculins poden seguir investigant tranquil·lament. L’intent de forçar la igualtat les acaba penalitzant. Un fet que posa de manifest que les solucions, quasi mai son senzilles.

Tot plegat ens indica que el camí per aconseguir la igualtat serà llarg i que caldrà seguir buscant estratègies per equilibrar els percentatges, però sobretot per anar modificant la manera com interioritzem els papers d’uns i altres ja des de ben petits. Difícil, perquè evidentment no es tracta de deixar de ser homes i dones, sinó que aquestes diferències no condicionin la carrera, el sou o la manera com es jutja la nostra feina.

5 comentaris

  • tramuntaire

    15/03/2013 18:56

    A mi m’agradaria pensar que a mida que millora la igualtat entre homes i dones, aquesta desigualtat en la nostra subconsciència també desapareix, ja que crec que en bona part es deu a les imatges de la ciència que hem rebut al llarg dels anys. Si associem “astronomia” i “oncle” potser és perquè hem vist molts més homes grans mirant per un telescopi que dones grans. A mida que hi ha més dones en la ciència (i en el món laboral) les imatges rebudes tendeixen a la igualtat de sexes i el nostre subconscient també.

    Això és el que m’agradaria pensar, però com a científic (com a mínim en el pensament) sé que si no es demostra, això és hipòtesi mullada.

  • Montserrat

    08/03/2013 12:09

    Queda molt per fer….La foto de la portada, com diu l’Ester, a mi em fa pensar que hem de ser superdones que se’ns demana demostrar més….

  • Sinera

    08/03/2013 11:55

    Amb pocs anys s’ha avançat moltíssim en el reconeixement de l’igualtat de sexe. A pesar dels estereotips, crec que en un futur proper ja no ens caldrà parlar d’aquest problema perquè s’haurà resolt.

  • Daniel Closa

    08/03/2013 10:18

    Avui toca, però la resta de dies també! Que els esterotips s’enganxen com paparres i costa molt´ssim desfer-se’n.
    La campanya aquella… bé, millor oblidar-la.

  • Esther

    08/03/2013 9:46

    Molt bé, avui toca això. Els estereotips són terribles. A sobre hi ha campanyes horroroses com la que va llançar la Comunitat Europea (Ellas tambien investigan) que no cal ni posar el link.

    La pose “orangután” de la portada a què us recorda? (body language)

    Apa, a treballar més que mai avui!