Arxiu del dimarts , 12/03/2013

Càncer i bicarbonat. L’enganyifa de la setmana

dimarts , 12/03/2013

bicarbonato.jpg De nou, un presumpte remei que permet curar el càncer i que es va compartint per facebook. Al menys, es per aquí per on l’he trobat, tot i que he vist que fa uns anyets que corre per la xarxa. El titular de la imatge és cridaner: “Milagro contra el cáncer: escondido en tu casa”. I al peu de figura la cantarella habitual: “Los médicos no lo difunden porque es barato”. De quin tractament extraordinari es tracta? Doncs ni més ni menys que de… bicarbonat!

Veig que ha sigut compartit 443.490 vegades i la xifra creix a bon ritme, cosa que ens dóna una inquietant indicació de la magnitud de la credulitat del personal. Perquè de veritat es pot creure que la solució pot ser tant extremadament fàcil? Si fos així, les avies haurien trobat la manera de curar el càncer fa moltíssim temps!

En tot cas, el tema serveix com exemple d’aquesta mena de ximpleries ja que conté tots els ingredients que ens han de fer pensar que ens aixequen la camisa.

Per començar presenta un remei casolà, barat, “natural” (més o menys) que, de ser cert, deixaria amb un pam de nas als orgullosos investigadors i metges. Home! Sempre fa gracia deixar en ridícul a qualsevol expert de qualsevol tema. I si es tracta d’una qüestió com la cura del càncer, doncs encara té més atractiu.

Després la gran explicació de sempre: “Ho amaguen perquè és barat”. Qui ho amaga? Doncs aparentment tothom: els investigadors, els metges, les farmacèutiques, les farmàcies, les infermeres,… I ho amaguen amb una extraordinària complicitat. Els milions de metges del planeta, els exèrcits d’investigadors, els centenars d’indústries. Tothom forma part de la conspiració, perquè no hi guanyarien diners. Fins i tot els fabricants de bicarbonat ho amagen!! (i en aquests no entenc el motiu. Ells sí que guanyarien diners)

Ah! Però en qualsevol conte ha d’haver-hi un “heroi” que descobreix la veritat. Ell ens diu que el càncer, millor dit, TOTS els càncers, es curen amb una mica de bicarbonat i un parell de culleradetes de suc de llimona ja que el càncer el causa un fong (apa!). Un home íntegre que s’enfronta a tots i a tothom per donar a conèixer el seu descobriment i que és injustament tractat per tothom. Perquè ell no vol guanyar diners i ho fa tot de manera generosa. Bé… Potser cobrarà algun dineret per les conferencies, llibres, vídeos i tractaments que faci a la clínica que s’ha muntat tot i que li han retirat la llicència per exercir la medicina, però això són detallets sense importància que només faran notar els molt malpensats i els conspiradors.

Pel que fa al mecanisme de curació… Difícil de dir perquè les explicacions que corren pel facebook poden semblar assenyades, però en realitat són absurdes. D’entrada cita: “Heinrich Warburg (Premio Nobel 1931 por su tesis “La causa primaria y la prevención del cáncer”)” Comencem malament, perquè en Warburg efectivament va guanyar el Nobel, però no va ser per res relacionat amb el càncer sinó per “el descobriment de la naturalesa i el mètode d’acció de l’enzim respiratori”. Tampoc era tant difícil mirar-ho per internet, però qui es pren la molèstia de fer-ho? La resta és un seguit de mitges veritats, dades falses, dades obsoletes i dades absurdes.

Diu que les cèl·lules canceroses “no poden viure en presencia d’oxigen”. Ah no? Doncs la veritat és que al laboratori en tenim i amb oxigen viuen la mar de bé .

Diu que els teixits sans són alcalins. Ah si?  Aleshores l’estómac, que es dedica a fabricar àcid clorhídric, hauria de ser un teixit terrible que sempre faria càncer! En canvi, el pàncrees, que entre altres coses fabrica precisament bicarbonat, no hauria de tenir mai càncer. I mira per on, resulta que el càncer de pàncrees és un dels més agressius.

N’hi ha més de bestieses. Moltes més. De fet, és entretingut buscar-ne ja que quasi tot és delirant, però per notar-ho has de tenir alguns coneixements de medicina, biologia o química que la majoria de gent no té. Per això és fàcil entabanar al personal. Molta gent ho comparteix de bona fe, però sense adonar-se el que fan es jugar amb els sentiments i les pors de la gent. Sobretot dels que pateixen aquesta malaltia.