Remuntada

413_10151635095479305_927105903_n.jpg

No, si jo tenia la intenció de fer un post, de veritat. Però ahir al vespre estava una mica massa… distret, nerviós i al final fins i tot una mica eufòric. Pensava que ja n’estava saturat de futbol i que ja m’era una mica igual, però mira…

Us en feu càrrec, oi?

13 comentaris

  • Daniel Pérez

    14/03/2013 1:19

    jajaja Visca els científics culers!

  • Pere Borrisser

    13/03/2013 18:56

    Sr. Daniel: disculpes acceptades… i de molt bon grat. El partit d’ahir s’ho mereixia.

  • Miquel

    13/03/2013 18:52

    Ja veus que m’ha passat el mayeix, Dani. Anava a dir: un dia és un dia; però espero que no sigui així.

  • david güell

    13/03/2013 14:40

    Totalment perdonat. És el resultat clavat per anul·lar la trista final d’Atenes …….

  • oca

    13/03/2013 11:16

    De fet el resultat era cantat, si més no estadísticament, els del Rac1 ja ho van dir: Partit Oficial del Barça amb Conclave: 4-0
    Quin patir els últims 20 minuts¡¡¡¡¡¡

  • Sinera

    13/03/2013 10:54

    Em pregunto com jugadors així a vegades poden perdre un partidet de res. Vull pensar que no ho fan expressament… però sovint em vénen dubtes! Ahir però sí que van donar el do de pit!

  • XeXu

    13/03/2013 10:33

    En el teu descàrrec puc dir que el partidàs d’ahir va ser digne d’un estudi científic!

  • sergi

    13/03/2013 10:07

    Ens en fem càrrec… :-) Però a canvi ens podries preparar un post sobre l’explotació experimental d’hidrats de metà que es fa al Japó. Ho he llegit a un diari que feia referència a unes declaracions teves sobre aquest tema.

  • Júlia

    13/03/2013 10:00

    Davant l’art, ningú queda indiferent!!

  • Joan Ayats

    13/03/2013 9:58

    Just els post que esperava! ;-)

  • Xavier – Pàrsec

    13/03/2013 9:37

    Bon día tingueu tothom!!!!
    I mai millor dit, avuí es un gran dia pels culés.
    Encara que no us ho sembli, avuí el Dan, de manera molt subtil, fent servir el sentiment que hem tingut gaudint amb el Barça, ens ha parlat, sense adonar-nos, de les reaccions químiques que ens porten a l’estat eufóric i embogit, quan el nostre equip fa una remuntada èpica com aquesta.
    Gràcies química per fer-me sentir tota aquesta emoció que fins i tot hem va fer trontollar de la cadira jajajaja.
    Salut!!!!

  • F. Xavier Gil Aysa

    13/03/2013 9:14

    No hagués dit mai que et deixaves la feina pel darer moment….

  • Carquinyol

    13/03/2013 8:53

    Ei Dan, passa una cosa estranya. Com cada matí he entrat al teu blog… i crec que te l’han hackejat els de l’Sport !!!