Fumata nera, fumata bianca

fumatas.jpg Tradicionalment el resultat de les eleccions dels Papes es comunica a la resta del món amb el color del fum que surt quan es cremen les paperetes de les votacions. Si no hi hagut una majoria suficient per triar papa, el fum és de color negre, però quan ja s’ha triat definitivament un nou Papa, la fumera es de color blanc. La famosa “fumata bianca”.

El color blanc o negre s’aconseguia afegint a les paperetes que havien de cremar palla seca fina o palla mullada amb carbó. La seca donava un fum de color blanc i la mullada generava fum negre. La cosa no sempre oferia un resultat clar i després d’algunes tries en que la fumata només va generar confusió, aquesta vegada han decidit afegir productes químics que garanteixen el color del fum.

En principi, el fum són els productes residuals de la combustió d’algun material. Segons el tipus de material i la qualitat de la combustió obtindrem uns residus o uns altres que conferiran un color o un altre al fum. Com més “coses” tingui el fum, més fosc serà el color, tot i que si les “coses” tenen color, es poden aconseguir fums espectaculars. D’això els especialistes en pirotècnia en saben un munt.

Per aconseguir un fum negre, la idea de la palla mullada era mirar d’aconseguir que la matèria orgànica, el paper i la palla, cremessin malament. Amb poc oxigen. D’aquesta manera es genera monòxid de carboni i partícules que han quedat a mig cremar. Una cosa semblant a polsim de carbó microscòpic que impedeix el pas de la llum i que n’absorbeix la major part. El resultat és que el fum es molt fosc.

En canvi, si té lloc una bona combustió, aconseguim que tot el carboni de la palla i el paper reaccioni amb oxigen i es transformi únicament en CO2 i vapor d’aigua. El CO2 no el veiem, i el vapor d’aigua és el que li dona el color blanc. No és diferent del color blanc d’un núvol ja que són bàsicament microgotetes d’aigua que desvien, però no absorbeixen la llum.

La clau era aconseguir una combustió bona o dolenta. És a dir, que l’oxigen reaccionés completament amb el material que crema o només ho fes en part. Però no sempre se’n sortien suposo que perquè per ser cardenal cal de saber llatí i molts coses més, però segurament fer fogueres no entra en el currículum. Per tant aquest any s’han modernitzat i han recorregut a la química.

La barreja per fer fum negre era perclorat de potassi, antracè i sofre. L’antracè és un derivat del quitrà d’hulla que es fa servir per fabricar el pigment anomenat “negre de fum” ja que al cremar malament genera aquestes micropartícules de sutge. El sofre deu ser perquè es generin més reaccions químiques que evitin la combustió complerta, i el perclorat és un agent oxidant que en principi afavoreix la reacció. No sé quines eren exactament les proporcions, però suposo que servia per assegurar-se que la cosa seguia cremant prou estona, però en posarien poc per tal que cremés malament.

En canvi, per la fumata blanca cal exactament el contrari; que tot cremi molt eficientment i que només es generi CO2 i aigua. Per això han posat lactosa, que no deixa de ser un sucre que crema bé i que en la seva composició només conté carboni, hidrogen i oxigen. També hi ha colofònia, un producte que mai havia sentit anomenar, però que he vist que es una resina que crema amb molta eficiència. Tanta, que formava part de la composició del foc grec de l’antiguitat. Finalment clorat de potassi, que igual que el perclorat de l’altre fum, serveix per afegir oxigen al sistema i assegurar una bona combustió. Al cremar aquesta barreja el que és genera és únicament CO2 i vapor d’aigua que donarà lloc a la “fumata bianca”.

Tot plegat un bon exemple de com aplicar coneixements moderns serveix per mantenir i millorar tradicions antigues.

5 comentaris

  • Joan Codina

    15/03/2013 18:00

    Val, he vist la foto que penges aquí :D

    Però volia dir veure-la en video.

  • Joan Codina

    15/03/2013 17:59

    Per sort nostra ara ja no forma part de les competències bàsiques això de fer fogueres. Només s’aprofiten dels coneixements de tots aquells a qui segles enrere haguessin cremat a gust.

    Això explica per què el fum negre es veia tan bé (encara no he vist com era el blanc).

  • Sinera

    15/03/2013 11:01

    Volia dir “PORROS”, perdó!

  • Sinera

    15/03/2013 11:01

    Si els cardenals fossin gent jove sabrien que cremant un neumàtic tenen una fumata negre. I que cremant tabac o “possos” la tenen blanca, o qui sap si també cremant “cabell d’àngel”… Però vaja, són tonteries meves…

  • Carquinyol

    15/03/2013 9:12

    Sort que el Papa el trien a Roma i abans de Sant Josep. Si l’arriben a triar a València durant les falles ja faria temps que el Vaticà s’hagués passat als SMS !