El poder ocult de la simbiosi

riptortus4.jpg Quan es fa servir un plaguicida per controlar els insectes d’un conreu, de seguida es posa en marxa el mecanisme de la selecció natural. D’entrada moriran la majoria dels insectes intoxicats pel plaguicida en qüestió. Però sempre pot passar que algun insecte neixi amb una mutació en algun dels seus gens que el faci resistent al insecticida.

El bitxo en qüestió no només no es morirà, sinó que disposarà de tot el camp de conreu per afartar-se de menjar ja que cap altre congènere li farà la competència. La cosa empitjorarà quan tingui descendents que ràpidament ocuparan tot el camp i la situació tornarà al punt de partida, però el pagès ja no podrà fer servir l’insecticida perquè haurà esdevingut inútil enfront d’una soca d’insectes resistents.

Això semblaria que és poc probable que passi ja que cal que es aparegui una mutació en algun gen particular que permeti resistir l’insecticida. Però hi ha més possibilitats de les que sembla. Una via metabòlica que serveixi per degradar algun producte pot començar a degradar també l’insecticida. O pot deixar d’absorbir-se perquè el sistema que tenia per incorporar-se al cos de l’insecte ha patit algun canvi. El lloc on afectava la vida de l’insecte també pot canviar i tornar-se insensible al producte en qüestió. Hi ha més possibilitats de les que semblaria d’entrada. Tot i així, durant uns quants anys, l’insecticida hauria de ser útil ja que les mutacions triguen a aparèixer i escampar-se per la població.

Però de vegades la natura troba dreceres. I en el cas de les resistències a insecticides, hi ha insectes que se les han empescat per esdevenir immunes molt ràpidament i sense estar esperant la mutació adient. L’estratègia més fàcil és establir una simbiosi amb bacteris que degradin l’insecticida.

De bacteris n’hi ha a grapats, de tota mena i que fan de tot. No és cap exageració. Literalment pots trobar bacteris que facin qualsevol cosa. Han tingut tres mil milions d’anys més que els animals per anar diversificant –se i adaptant-se a aprofitar qualsevol molècula, per tant, és fàcil que n’hi hagi que degradin qualsevol insecticida. N’hi ha prou amb que l’insecte tingui alguns d’aquests bacteris vivint al seu cos com per fer-lo més o menys resistent al producte en qüestió.

I això és el que s’ha trobat en alguns conreus del Japó, on les resistències als insecticides eren per determinats bacteris que colonitzaven els budells dels insectes. Tothom té una flora intestinal més o menys semblant, però també més o menys particular. En el cas dels insectes, els que portaven els bacteris que degradaven insecticides van trobar-se amb una resistència sense necessitat de mutacions ni res semblant. A més, podien infectar altres insectes i transmetre la resistència simplement intercanviant-se els bacteris.

Com si compartissin Bifidus actius, immunitas o actiregularis, però amb la diferencia que en el cas dels insectes el bacteri si que els aportaria alguna cosa bona per la seva salut.

3 comentaris

  • Daniel Closa

    19/03/2013 18:01

    Sinera. No no. No culpem als bacteris de les nostres miseries. Els bacteris faran motles coses, però de l’actitud dels humans no en son responsables!

    oca. Home!! es que la publicitat d’aquests productes é suna mica … insultant

  • oca

    19/03/2013 12:43

    #zasentodalaboca als actimels.
    Els invents de màrqueting són pura fantasia comparat amb l’evolcuió dels bacteris.

  • Sinera

    19/03/2013 10:07

    Penso que molts humans també tenen un bacteris determinats que els immunitzen contra la visió de la misèria que estan provocant… contra l’empatia. I ells no ho fan per “sobreviure” com els insectes sinó per “viure per sobre” que la resta dels que consideren infrahumans.