Arxiu del divendres, 5/04/2013

Mentiders professionals

divendres, 5/04/2013

pinocho.jpg És ben curiós adonar-se que és mentida que el detector de mentides detecti les mentides. La “màquina de la veritat” o el “polígraf” només detecta canvis en alguns paràmetres fisiològics que poden, o no, alterar-se quan mentim. Malgrat que hi ha qui defensa que realment permet detectar als mentiders, la veritat és que és un aparell ben poc fiable. Si sou persones normals i dieu la veritat és probable que us consideri mentiders. En canvi, un mentider ben entrenat pot enganyar la màquina amb relativa facilitat.

Mentir és una cosa interessant. Tot ho fem en un grau més o menys gran. La vida seria difícil si topéssim sempre amb la veritat pura i dura sense maquillar. Però les grans mentides ja són un altre tema i naturalment ens emprenya que ens menteixin. Per això des de sempre s’han buscat maneres per mirar de detectar quan algú no ens diu la veritat.

Hi ha molta fantasia sobre el tema perquè realment mentir requereix un esforç i un cert grau de tensió que es reflecteix en alguns paràmetres corporals. El pols es pot accelerar, la pressió arterial puja, les pupil·les es dilaten, el to muscular es modifica… Però això passa als qui menteixen poc. De fet, els mateixos nervis pel fet de passar la proba poden donar falsos positius molt fàcilment. En canvi, un bon mentider, un mentider professional es pot entrenar per controlar tot això, de manera que fixar-se en aquestes coses serveix de poc quan tens davant algú per a qui la mentida és la seva eina de treball.

Això pot sonar extrem, però no es tant estrany. Per exemple uns mentiders professionals són els publicistes. La seva feina no té res a veure amb dir la veritat. Et diuen el que calgui per tal que compris el producte. Naturalment n’hi ha que són honrats i escrupolosos amb la veritat, però els grans venedors es valoren pel que venen, no per el seu grau d’honradesa, de manera que al final acaben seleccionant-se i triomfant amb més facilitat els que t’enreden. Per això trobem publicitat enganyosa a tot arreu.

També els comercials són mentiders professionals. Negociar el preu d’un producte és bàsicament l’art d’enredar al que tens al davant per obtenir el màxim benefici. Una escena clàssica és la de un venedor de diamants amb les ulleres fosques. Serveixen per impressionar, però també per evitar que li detectin la dilatació de les pupil·les quan diu que un diamant val més o menys del que realment val i el comprador canviï el que està disposat a pagar. La resta de paràmetres fisiològics es poden controlar. Per exemple, pots posar les mans sobre la taula per dissimular canvis en la tensió o tremolor, però controlar els moviments dels ulls costa més i el millor és amagar-los.

Per descomptat, els altres grans mentiders professionals són els polítics. Aquí, el terme “professionals” ja es podria posar en dubte ja que molts menteixen lamentablement i aparentment els és ben igual. Però l’interessant és adonar-se que al mentir, els més veterans ja no presenten les teòriques demostracions de nerviosisme. Sigui per entrenament, sigui per hàbit, sigui pel que sigui, molts polítics menteixen, aparentment, com la cosa més natural del món. Si mentir es fa rutinari ja no et fa posar nerviós, la pressió sanguínia no es modifica, el ritme cardíac segueix igual i les pupil·les ni s’immuten. Sospito que la majoria passarien la prova del polígraf sense cap problema.