Mentiders professionals

pinocho.jpg És ben curiós adonar-se que és mentida que el detector de mentides detecti les mentides. La “màquina de la veritat” o el “polígraf” només detecta canvis en alguns paràmetres fisiològics que poden, o no, alterar-se quan mentim. Malgrat que hi ha qui defensa que realment permet detectar als mentiders, la veritat és que és un aparell ben poc fiable. Si sou persones normals i dieu la veritat és probable que us consideri mentiders. En canvi, un mentider ben entrenat pot enganyar la màquina amb relativa facilitat.

Mentir és una cosa interessant. Tot ho fem en un grau més o menys gran. La vida seria difícil si topéssim sempre amb la veritat pura i dura sense maquillar. Però les grans mentides ja són un altre tema i naturalment ens emprenya que ens menteixin. Per això des de sempre s’han buscat maneres per mirar de detectar quan algú no ens diu la veritat.

Hi ha molta fantasia sobre el tema perquè realment mentir requereix un esforç i un cert grau de tensió que es reflecteix en alguns paràmetres corporals. El pols es pot accelerar, la pressió arterial puja, les pupil·les es dilaten, el to muscular es modifica… Però això passa als qui menteixen poc. De fet, els mateixos nervis pel fet de passar la proba poden donar falsos positius molt fàcilment. En canvi, un bon mentider, un mentider professional es pot entrenar per controlar tot això, de manera que fixar-se en aquestes coses serveix de poc quan tens davant algú per a qui la mentida és la seva eina de treball.

Això pot sonar extrem, però no es tant estrany. Per exemple uns mentiders professionals són els publicistes. La seva feina no té res a veure amb dir la veritat. Et diuen el que calgui per tal que compris el producte. Naturalment n’hi ha que són honrats i escrupolosos amb la veritat, però els grans venedors es valoren pel que venen, no per el seu grau d’honradesa, de manera que al final acaben seleccionant-se i triomfant amb més facilitat els que t’enreden. Per això trobem publicitat enganyosa a tot arreu.

També els comercials són mentiders professionals. Negociar el preu d’un producte és bàsicament l’art d’enredar al que tens al davant per obtenir el màxim benefici. Una escena clàssica és la de un venedor de diamants amb les ulleres fosques. Serveixen per impressionar, però també per evitar que li detectin la dilatació de les pupil·les quan diu que un diamant val més o menys del que realment val i el comprador canviï el que està disposat a pagar. La resta de paràmetres fisiològics es poden controlar. Per exemple, pots posar les mans sobre la taula per dissimular canvis en la tensió o tremolor, però controlar els moviments dels ulls costa més i el millor és amagar-los.

Per descomptat, els altres grans mentiders professionals són els polítics. Aquí, el terme “professionals” ja es podria posar en dubte ja que molts menteixen lamentablement i aparentment els és ben igual. Però l’interessant és adonar-se que al mentir, els més veterans ja no presenten les teòriques demostracions de nerviosisme. Sigui per entrenament, sigui per hàbit, sigui pel que sigui, molts polítics menteixen, aparentment, com la cosa més natural del món. Si mentir es fa rutinari ja no et fa posar nerviós, la pressió sanguínia no es modifica, el ritme cardíac segueix igual i les pupil·les ni s’immuten. Sospito que la majoria passarien la prova del polígraf sense cap problema.

9 comentaris

  • Joan

    06/04/2013 0:00

    Molt d’acord, i molt simptomàtic d’aquesta època nostra… De vegades penso que el nostre temps serà recordat com el segle de la publicitat, perquè és el fenomen que ho ha acabat dominant tot. Publicistes, agents de màrketing, consultors, auditors, estrategues polítics, economistes, banquers… tots fan un brou de mentida que és el que controla la nostra societat. Tots volen vendre el seu producte sigui com sigui, per molt podrit que estigui.
    Només els que han fet de la mentida el seu ofici i en són uns experts arriben a dalt, als llocs de poder.

  • Daniel Closa

    05/04/2013 21:49

    Sinera Mentida i política van juntes però no només al nostre país. De vegades tenim una idea massa idealitzada d’altres indrets i a tot arreu pinten bastos. Altra cosa es la permisividtat que es tingui amb la mentida. Aquí ens sembla normal i així ens va.

    Pau Bosch. Aquell dia va ser un doctorat cum laude en embusterologia per part de molts.

    Roger. Però també es culpa de nosaltres per permere-ho. Fins ara algú mentia i no passava res de res.

    Ferran Juan. Pot ser pitjor. Perque en el teu exemple pot ser que un dels dos menteixi… o tmabé que tots dos menteixin! De manera que el percentatge és més inquietant.

  • Ferran Juan

    05/04/2013 21:16

    Quan els del partit “X” afirmen dir la veritat sobre un tema, els de l”Y” diuen que és just el contrari. Si la veritat és només una, vol dir que un dels dos està mentint (de bona o mala fe). Portant-ho al camp de l’estadística abstracta, resulta que el 50% del que diu un polític és mentida.

  • Roger

    05/04/2013 12:15

    Són bons actors de teatre, però costen un ull de la cara, aquests polítics. No podríem buscar un altre entreteniment?

    El tema que no es posin nerviosos, coincideixo que deu ser per rutina i també per l’aplom que dóna el poder, el saber que diguis el que diguis segurament ningú se t’enfrontarà perquè la gent té massa problemes per plantejar-se un conflicte seriós amb un polític pel que diu o el que deixa de dir. Hi ha una diferència de poder i també un rèdit relativament escàs -en els termes que avui es dóna valor a les coses- i la despesa és massa costosa.

  • Pau Bosch

    05/04/2013 9:43

    Recordo perfectament com l’11-M, en Zaplana i l’Acebes mentien amb una contundència, tranquil·litat i cara dura tan grossa, que per si soles ya podien convèncer. Cap senyal de nervis ni de dubte ni res. Mentiders professionals.

  • Sinera

    05/04/2013 9:31

    La mentida és inherent a la política, en el nostre trist país de lladregots. Des del moment que entren al parlament, menteixen amb el seu silenci: no volen que el poble sàpiga dels seus privilegis que ningú els ha atorgat. I quan s’atreveixen a parlar “mienten como bellacos!”.

    No existeix la Droga de la Veritat, Daniel? Cap?

  • Daniel Closa

    05/04/2013 8:46

    Carquinyol. Parles d’uns altres professionals del tema. Gran hermano? Buf, per experiments d’etologia bàsica de primats estic jo!

    Esther. Gran House! Però hi ha dos subgrups. Els qui ho fan esporàdicament i els que s’hi dediquen rutinariament.

  • Esther

    05/04/2013 8:24

    Cito al House: “todo el mundo miente, la única variable es sobre qué”.

  • Carquinyol

    05/04/2013 7:56

    T’acabes de carregar una bona part de la programació nocturna de Tele5… així que comença a preocupar-te… et veig concursant en Gran Hermano per a reparar els danys !