Oliveres “només” centenàries

Olive_tree_Karystos2.jpg

 

Mon cor estima un arbre! Més vell que l’olivera,

més poderós que el roure, més verd que el taronger,…

No és perquè sí que Miquel Costa i Llobera va fer servir l’olivera (Olea europaea) com a exponent de la longevitat en parlar d’arbres. D’alguns exemplars s’assegura que tenen més de mil anys d’edat. Però el cas és que no. Les oliveres mil·lenàries en realitat no són mil·lenàries. Només són centenàries. En alguns casos sembla difícil de creure ja que poden presentar uns troncs de diàmetres immensos, però la realitat era que ningú els havia mesurat l’edat amb precisió.

L’olivera és, probablement, l’arbre més característic de la mediterrània. El color verd apagat de les fulles allargades, el tronc inhumanament recargolat i extraordinàriament gruixut, les seves arrels poc profundes, formen part del paisatge que acompanya als camins pedregosos cremats pel Sol de l’estiu. La seva longevitat és coneguda des de sempre i trobem relats més aviat poc reals que afirmen que alguns arbres del mont de les oliveres ja eren allà quan van detenir Jesucrist.

Afirmacions que ens lliguen amb el nostre passat, però que no es basen en dades contrastades. Al menys fins fa un temps. El cas és que ara ja si que disposem de mesures de l’edat d’algunes oliveres i, tot i ser molt velles, no arriben als mil anys.

Per mesurar l’edat d’un arbre la manera clàssica és contar els anells que presenta el seu tronc. Cada any afegeix un anell de creixement, de manera que és qüestió de tenir paciència i anar contant. Semblaria que per fer-ho cal tallar l’arbre, cosa que seria una bestiesa, (tot i que hi ha qui ho ha fet en algun cas per oblidar) però en realitat n’hi ha prou amb obtenir una mostra transversal del tronc. Així l’arbre segueix viu i l’investigador pot aconseguir les dades.

Però en les oliveres no és tant fàcil. Per començar, els anells es veuen poc. Coses de l’estructura de les cèl·lules en la fusta. De totes maneres, encara que sigui difícil, no és impossible. Un altre problema és que tenen el tronc recargolat de mala manera i que el centre dels anells pot no estar al centre del tronc. També podem trobar zones foradades on, és clar, s’han perdut els anells. I per acabar de complicar-ho, hi ha oliveres que tenen dos centres!

Això és perquè inicialment eren dos troncs que creixien separats que a mida que van anar creixent es van anar ajuntant fins esdevenir una sola unitat. Per això hi ha algunes oliveres tant extraordinàriament gruixudes que aparenten ser molt més velles del que realment són.

Tots els problemes es poden solucionar. Els anells es poden mirar sota la lupa. Si hi ha zones que s’han perdut es poden extrapolar coneixent el ritme a que els anells guanyen mida. I quan tot això s’ha fet, han trobat que les més ancianes oliveres mesurades tenien “nomes” uns set-cents anys. Semblaria decebedor, però només per la gràcia que fa el número mil. Perquè no deixa de ser impressionant passar la ma pel tronc d’un arbre que va ser plantat als voltants de l’any 1300, quan els almogàvers s’embarcaven cap a Constantinoble, Marco Polo emprenia la ruta de la seda i faltava poc perquè comencés la guerra dels cent anys.

Recargolades i velles, les oliveres no deixen de ser un símbol de la mediterrània. El símbol que ens recorda on tenim les arrels i la voluntat de seguir sent nosaltres mateixos.

6 comentaris

  • Joan

    16/04/2013 9:43

    Aaah, interessant, així fan una mica de trampa. Gràcies per l’aclariment.

  • Daniel Closa

    11/04/2013 9:23

    El problema es definir el que entenem per “arbre” En aquest cas, el que té 9000 anys són les arrels, que van deixant anar un nou tronc quan fa falta. Passa el mateix problema en alguns boscos on tots els arbres tenen arresls comunes, d emanera que es pot considerar tot com un únic organisme amb molts troncs. El total del bosc també té milers d’anys, encara que cada arbre individual només tingui uns pocs anys.
    En el cas de les oliveres és més senzill. Un arbre, un organisme individual i punt.

  • Joan

    11/04/2013 9:16

    Arribo una mica tard, però la teva entrada m’ha fet recordar una cosa que vaig llegir fa temps: uns que diuen que van fer servir la prova del carboni-14 per saber l’edat d’un arbre, en teoria el més vell del món (9.550 anys!): http://www.novaciencia.com/2008/04/17/encuentran-al-ser-vivo-mas-longevo-del-planeta/
    És creïble? Segons l’article, són científics d’una universitat els que ho diuen…

  • Daniel Closa

    10/04/2013 12:06

    Caquinyol. Sempre s’ha de verificar tot el que eés diu. I no només una vegada! La tècnica per no matar l’arbre de fet és estandard. L’estrany va ser que algú no la fes servir.

    Sinera. He he. Té el seu puntet desmitificar les coses. però et diré que el fet que nomes tinguin 700 anys segueix semblant-me extraordinari.
    Que els politics estan al serveix desl ciutadans… he he. Millor no direm res. :-D

  • Sinera

    10/04/2013 9:34

    Acabes de matar un altre mite, Dani! Hauràs de canviar els “100 mites de la ciència”. I saps què pots fer? doncs convertir el títol en una “col·lecció” en la que anar desmitificant tantes coses com necessitem revisar. Un exemple: el mite que ens han venut de que els polítics són servidors dels ciutadans. Qué fàcil seria acabar amb aquest mite científicament! I amb tants altres.

    Potser al llibre IV de la col·lecció “Mites de la ciència” ens faràs avinent que la ingesta de pit de pollastre no fa créxixer els pits als homes, com deia aquell mandatari sudamericà.

    El meu nét i jo els comprarem tots, i potser aniran a parar a totes les biblioteques de les escoles per netejar d’impureses estúpides les ments dels infants.

    “!… I ningú entrarà a la classe sense llegir-se prèviament el “Mite del dia” que serà penjat a la porta de l’aula…”

  • Carquinyol

    10/04/2013 8:57

    Sempre està bé poder verificar (o no) els mites… no tindran 1000 anys però 700 ja Déu n’hi do !

    I si a més tenim una tècnica per a fer-ho sense matar l’arbre millor, potser s’hauria de fer circular que existeix…