Arxiu del dijous, 11/04/2013

Si un sol alumne ho demana…

dijous, 11/04/2013

book_1.jpg A veure si ho entenc. El TSJC diu que s’ha de fer la classe en castellà si un sol alumne ho demana. El tema no és que l’alumne tingui dret a rebre les classes en castellà, que això ja està garantit, sinó que el seu desig s’ha d’aplicar a la resta de companys, els quals, aparentment, no hi tenen res a dir, ni dret a decidir.

De que em sona això…?

Ah! Sí! Recorda, bàsicament, l’estratègia que fan servir els creacionistes americans per imposar l’ensenyament de la Bíblia i el creacionisme a les classes de ciències. Sota l’argument de garantir la igualtat per totes les teories, i amb ajuda d’unes lleis i un poder judicial “lleugerament” esbiaixats, poden aconseguir que a l’escola s’ensenyi el que els sembli i com els sembli, sense fer cas de la comunitat educativa, de la opinió de les autoritats en la matèria i de la lògica més senzilla.

Tant se valen les consideracions intel·lectuals, els arguments de pes, les realitats incontestables o el sentit comú més simple. Després de tot, del que es tracta és d’imposar el seu punt de vista. Si un pare demana que al seu fill no li ensenyin evolució o que li ensenyin en igualtat de condicions amb la Bíblia ja és motiu suficient perquè la resta de classe rebi aquest ensenyament. I la opinió de la resta de la classe no es té en compte. Tot molt lògic.

Òbviament, si això s’aplica, els nens sortiran de l’escola amb desavantatge enfront dels que tinguin una formació més complerta i més d’acord amb el que la comunitat educativa, amb l’aplaudiment internacional, considera eficient. Tant se val perquè del que es tracta no és de garantir la igualtat sinó de fer desaparèixer determinats coneixements considerats perillosos. El pas següent serà impedir que es demanin coneixements de “evolució” a l’hora de, per exemple, oferir una feina, ni que sigui per fer de professor de biologia evolutiva (sempre en nom de la igualtat d’oportunitats, és clar).

En realitat tot plegat demostra que els qui tenen el poder consideren un determinat coneixement important mentre que l’altre és irrellevant, molest, exterminable. Vaja, que aprendre “evolució” és un caprici sense sentit. I si davant de decisions tant manifestament absurdes, algú posa el crit al cel, ells fan cara d’indignats i recorden que les lleis cal complir-les.  Naturalment, això només aplica quan la sentència va a favor dels seus interessos. En cas contrari sempre és poden trobar maneres de no fer-ne massa cas.

Després de tot, els integristes tenen clar que l’important és acabar imposant el seu model. Que l’ensenyament de la evolució tingui el reconeixement de les autoritats de tot el món és irrellevant. A més, els que els porten la contraria tenen l’estrany costum de pensar que n’hi ha prou amb tenir la raó perquè te la donin. Per això presenten raonaments educatius, intel·lectuals i fins i tot socials per defensar la seva postura. Arguments que als integristes els són ben igual. Envien tertulians als medis de comunicació que fan veure que discuteixen els arguments, però en realitat només juguen a la dialèctica, acusant de pas de radical i opressor a qui no hi estigui d’acord. Si, a sobre compten amb l’ajut de medis de comunicació afins no els és gens difícil modular la opinió publica.

Ells sempre han tingut clar que és fàcil guanyar una partida si pots triar les regles, modificar-les quan et convingui i comptar amb la simpatia de l’àrbitre. Però no per això els donarem la raó!