Si un sol alumne ho demana…

book_1.jpg A veure si ho entenc. El TSJC diu que s’ha de fer la classe en castellà si un sol alumne ho demana. El tema no és que l’alumne tingui dret a rebre les classes en castellà, que això ja està garantit, sinó que el seu desig s’ha d’aplicar a la resta de companys, els quals, aparentment, no hi tenen res a dir, ni dret a decidir.

De que em sona això…?

Ah! Sí! Recorda, bàsicament, l’estratègia que fan servir els creacionistes americans per imposar l’ensenyament de la Bíblia i el creacionisme a les classes de ciències. Sota l’argument de garantir la igualtat per totes les teories, i amb ajuda d’unes lleis i un poder judicial “lleugerament” esbiaixats, poden aconseguir que a l’escola s’ensenyi el que els sembli i com els sembli, sense fer cas de la comunitat educativa, de la opinió de les autoritats en la matèria i de la lògica més senzilla.

Tant se valen les consideracions intel·lectuals, els arguments de pes, les realitats incontestables o el sentit comú més simple. Després de tot, del que es tracta és d’imposar el seu punt de vista. Si un pare demana que al seu fill no li ensenyin evolució o que li ensenyin en igualtat de condicions amb la Bíblia ja és motiu suficient perquè la resta de classe rebi aquest ensenyament. I la opinió de la resta de la classe no es té en compte. Tot molt lògic.

Òbviament, si això s’aplica, els nens sortiran de l’escola amb desavantatge enfront dels que tinguin una formació més complerta i més d’acord amb el que la comunitat educativa, amb l’aplaudiment internacional, considera eficient. Tant se val perquè del que es tracta no és de garantir la igualtat sinó de fer desaparèixer determinats coneixements considerats perillosos. El pas següent serà impedir que es demanin coneixements de “evolució” a l’hora de, per exemple, oferir una feina, ni que sigui per fer de professor de biologia evolutiva (sempre en nom de la igualtat d’oportunitats, és clar).

En realitat tot plegat demostra que els qui tenen el poder consideren un determinat coneixement important mentre que l’altre és irrellevant, molest, exterminable. Vaja, que aprendre “evolució” és un caprici sense sentit. I si davant de decisions tant manifestament absurdes, algú posa el crit al cel, ells fan cara d’indignats i recorden que les lleis cal complir-les.  Naturalment, això només aplica quan la sentència va a favor dels seus interessos. En cas contrari sempre és poden trobar maneres de no fer-ne massa cas.

Després de tot, els integristes tenen clar que l’important és acabar imposant el seu model. Que l’ensenyament de la evolució tingui el reconeixement de les autoritats de tot el món és irrellevant. A més, els que els porten la contraria tenen l’estrany costum de pensar que n’hi ha prou amb tenir la raó perquè te la donin. Per això presenten raonaments educatius, intel·lectuals i fins i tot socials per defensar la seva postura. Arguments que als integristes els són ben igual. Envien tertulians als medis de comunicació que fan veure que discuteixen els arguments, però en realitat només juguen a la dialèctica, acusant de pas de radical i opressor a qui no hi estigui d’acord. Si, a sobre compten amb l’ajut de medis de comunicació afins no els és gens difícil modular la opinió publica.

Ells sempre han tingut clar que és fàcil guanyar una partida si pots triar les regles, modificar-les quan et convingui i comptar amb la simpatia de l’àrbitre. Però no per això els donarem la raó!

24 comentaris

  • Daniel Closa

    16/04/2013 23:00

    Pablo. De acuerdo contigo en que no se debe privar a ningún niño del derecho a ser escolarizado en su lengua materna. Fíjate que la situación actual ya prevee enseñanza personalizada cuando se pide que la escolarización sea en castellano. Y también que el año pasado lo pidieron solo 17 familias (creo que esa es la cifra). Esto indica que, tal como estaba planteado el sistema de inmersión, el derecho a recibir la educación queda preservado y que el conflicto generalizado que vende insistentemente alguna prensa, en realidad no es tal. Probablemente por esto ha funcionado sin problemas durante trenta años.
    Ahora bien. Según la sentencia, si un alumno pide que la clase sea en castellano los demás pierden el derecho a que sea en catalán. Que también es una lengua materna y oficial. En otras palabras, que cuando se trata del catalán si que se podrá privar al resto de la clase del derecho a ser escolarizado en su lengua materna.
    Por eso lo que defiendo es que en estos temas hay que escuchar no a jueces, politicos o periodistas sinó a pedagogos y a la comunidad educativa. Y de ahí mi comparación con el conflicto en la enseñanza de la evolución en USA.
    Si se detectara un déficit en el conocimiento del castellano entonces si que sería necesario replantearse el sistema. Mientras no se de el caso, todo parece ser promover un conflicto artificialmente. Tampoco es raro ya que se obtienen muchos réditos politicos de estas cosas.

  • Pablo

    16/04/2013 18:06

    Daniel, en cuanto a tema educativo precisamente yo creo que no se debe privar a ningún niño del derecho a ser escolarizado en su lengua materna, sobre todo cuando ésta ha sido siempre la lengua de la mitad de la población y es la lengua oficial de su país (aunque no la única). Yo creo que ésto no produce ninguna separación por motivos de lengua y aunque aunque así fuera tampoco sería ninguna tragedia porque la comunicación está asegurada al conocer ambas lenguas y, sobre todo prevalece, en mi opinión, el derecho a estudiar en la lengua materna.
    Yo creo que con este sistema sí que se garantiza que el aprendizaje del catalán. ¿No se supone que funciona al revés con el castellano? Alguno me dirá que la presión mediática del español es enorme pero no sé yo qué decirle, TV3 con nada menos que cinco canales ofrece mucha más televisión de la que yo veo en un mes…
    Desde luego ni a mí ni a ninguna persona inteligente puede molestarle el conocimiento lingüístico pero a las pruebas me remito de que no ocurre lo mismo con el nacionalismo pues éste se ha identificado con una sola lengua “propia” (como si el español no fuera también propia de Cataluña). La sola existencia y el uso del castellano es algo que no pueden soportar, porque sino es difícil de entender la inquina que existe y el afán por eliminarlo.
    En cuanto a Jordi siento decirle que no existe el nacionalismo español como tal. Existen tendencias bastante minoritarias que identifican lo español con lo castellano. Y sí es cierto que muchos quisieran que sólo se educara en castellano, quizá por motivos prácticos y económicos. Yo no estoy de acuerdo, claro, y aunque en mi caso optaría por el español dejaría libertad a otras personas de elegirlo o no.
    Un saludo.

  • Jordi

    15/04/2013 15:10

    És el nacionalisme espanyol el que voldria només el castellà. Els meus fills parlen castellà millor que alguns dels nens espanyols amb els que han jugat en vacances, amb tres hores de classe i moltes de castellà als medis de comunicació. Tothom sap, encara que no ho reconegui públicament, que limitar l’ensenyament del català és condemnar-lo. Però és clar, és el que volen els que anomenen als altres nacionalistes.

  • Daniel Closa

    14/04/2013 20:09

    Pablo. Afirmas que no se puede educar bien en español cuando los alumnos reciben solo 3 horas. Es una opinión, pero el caso es que en los resultados academicos los niños educados aquí no obtienen peores puntuaciones que los del resto de España. Esto indica que sí que se puede educar bien, Y ciertamente la gente lo habla y lo conoce. Tal vez esto disguste a algun radical, pero te diré que lo dudo. ¿A quien le puede molestar que se conozcan idiomas?
    Dices que el modelo es injusto y carece de libertad. Injusto es discutible. Desde luego, que toda la clase se tenga que adaptar a un único alumno (como dice la sentencia) si que me parece injusto. Pero en todo caso lo que el modelo ha demostrado ser es eficiente ya que garantiza que todos los niños salgan entendiendo correctamente los dos idiomas, lo que a su vez garantiza que todo el mundo pueda usar el que prefiera sabiendo que su interlocutor le entenderá perfectamente. En una socidedad bilingüe, esto ha de ser el objectivo principal, (opino) y es lo que se da actualmente. Con la alternativa que se presenta muy probablemente habrá parte de la poblacion escolar que no conocerá el catalan correctamente, lo que llevaría a una división de la sociedad en función del idioma. Hay quien le interesa, pero yo creo que es mala idea.
    Nota que intento centrar el debate en el tema educativo y la formación de los escolares. Algo que con frecuencia pasa a segundo plano ya que como apuntas, el debate deriva demasiado facilmente a temas más pasionales que también se pueden discutir, pero que tal vez otros foros sean más adecuados.
    Me alegro que te gustasen los libros. Gracias!

  • Pablo

    14/04/2013 15:12

    No se puede educar bien en español cuando los alumnos sólo reciben 3 horas de ese idioma en su educación. Y negar que el español esté arrinconado en Cataluña por parte de las instituciones es algo tan evidente como darse una vuelta por las calles. Que la gente lo habla y lo conoce (mal que le pese al nacionalismo) pues sí pero no será por el apoyo y la protección que recibe ¿Recordamos las infames multas por rotular en español? Algo inaudito en el mundo.
    Yo abogo por la libertad, que cada uno pueda educarse en la lengua que prefiera, castellano o catalán. ¿Por qué no se hace? ¿De qué se tiene miedo? ¿Quizá piensa el nacionalismo que la gente será “traidora” y optará mayoritariamente por el español?
    Evidentemente el español no puede compararse con el inglés a nivel internacional y el nacionalismo quisiera que sólo existiera el catalán y el inglés, sería maravilloso… pero… ay, el problema es que la sociedad catalana ha sido y es plurilingüe y mucha gente ha hablado y habla español y no se puede ignorar eso, haya mayoría parlamentaria o no la haya.
    Creo que el actual modelo educativo es injusto y carece de libertad, es mi opinión.
    Me gustan los idiomas y no tengo nada contra el catalán (que hablo) ni contra ningún idioma pero si los ingentes recursos encauzados a educar forzosamente en catalán se hubieran dedicado por ejemplo, a educar en inglés, hoy día otro gallo nos cantaría.
    Daniel, no me gustaría sólo hablar del odioso y a veces pasional tema lingüístico porque quiero aprovechar para felicitarte por tu libro “100 misterios que la ciencia (todavía) no ha resuelto”, me encantó aunque heché en falta un poquito más de profundidad en cada “misterio”. Me gustó también el de 100 misterios de la ciencia.
    Un saludo.

  • Jordi

    12/04/2013 11:37

    Una vegada, en una reunió internacional davant meu un doctorant de l’antic bloc de l’est demanava a un professor quin idioma aprendre, doncs sembla que ells utilitzaven l’alemany com a segona llengua. La resposta: “espanyol només et servirà a Hispanoamèrica. Posats a estudiar-ne un l’anglès és el que podràs utilitzar arreu”. Així que si seguim aquesta teoria d’on s’arriba amb determinats idiomes: deixem el castellà i dominem l’anglès!

  • Jordi

    12/04/2013 11:33

    Em fa gràcia aquests que parlen de societat bilingüe. La societat com a conjunt de persones és bilingüe pels que parlem català i castellà. Nosaltres som els bilingües. Si fos per ells seria tant monolingüe i ensopida com la seva mentalitat.

  • Joan

    12/04/2013 1:02

    Benvolgut Daniel: si em permets abusar la teva paciència amb un altre comentari sobre el tema ciència i religió, voldria recordar als lectors el cas del Rvd (després Monsenyor) George Lemaître, capellà catòlic brillantíssim que ensenyava matemàtiques a Lovaina i és oficialment el descobridor del Big Bang, i inoficialment de l’algorisme i la constant de Hubble. Es el tema del mes del meu apunt al bloc que tinc a l’Avui que com de costum no es llegeix ningú. Doncs el bon Pare Lemaître, no obstant ser un catòlic sincer que deia una Missa diària, s’emprenyava molt quan algú li preguntava si hi havia conflictes entre fe i religió. De cap manera! No n’hi havia ni n’hauria mai! Fe i ciència són dues coses separades i molt diferents. Quan en Pius XII va intentar publicar una teoria sobre la creació lligada al Big Bang, en Lemaître es va molestar molt. Juntament amb l’astrònom vaticà van anar tots dos a parlar amb Pius XII avisant-lo que era inacceptable i un disbarat. I el Papa no en va parlar mai més.

  • Joan

    12/04/2013 0:42

    Es fàcil capgirar-ho tot i per molt irracional que sigui, smpre hi ha qui s’ho cregui. El significat de les paraules no és fixe. Ara veiem encara als EUA que el Cardenal Donan, el pallasso impresentable que volia ser papa, va anar a Washington a defensar que obligar l’Església a vendre o pagar contraceptius és una violació de la llibertat religiosa de la fe catòlica, que tristament ho prohibeix. En canvi, es veu que negar contraceptius a les empleades de l’Església que podrien ser jueves, hindús o agnòstiques (comprar-los de la butxaca als EUA és molt car) no és cap violació de la llibertat religiosa de les dones. L’argument ha estat molt acceptat (i poc combatut!)

  • DCG

    11/04/2013 19:42

    I ja acabo…a quants llocs arribes només en castellà? A Europa vomitàveu bilis quan no es va triar el castellà com a llengua operativa (o alguna cosa així) de la UE…el castellà, la llengua “que conoce todo el mundo”!!!

  • DCG

    11/04/2013 19:39

    Ah, i amb el català arribo a tot arreu on es parla en català, amb això et ben juro que en tinc prou. Fixa’t que implícitament estàs insinuant que ensenyar en català no serveix per a res i que seria més “pragmàtic” deixar-lo estar per a aplecs sardanístics i concursos de gossos d’atura.
    Aquest és el vostre veritable bilingüisme, sou tan primaris que se us veu el llautó de seguida, “ciudadanos del mundo”!!

  • DCG

    11/04/2013 19:36

    Pablo, el dia que tingueu la majoria suficient al Parlament per canviar la llei de política lingüística la canvieu i ja està.
    I efectivament jo no compararia el tema de l’evolució i el creacionisme amb el tema de la llengua: el % de persones que han forçat a base de resolucions judicials l’aparició d’aquesta interlocutòria és infinitament inferior al de creacionistes als EUA…tot i que infinitament més fanàtics.
    Petonets/besitos

  • Joan Codina

    11/04/2013 17:07

    La solució a tot això és trobar una cosa suficientment absurda i mirar de jugar al mateix joc. Tal com es va fer als Estats Units amb el FSM.

    Jo si tingués un crio al sistema educatiu demanaria que se li ensenyés teoria quàntica de camps a veure si cola XD

  • Daniel Closa

    11/04/2013 13:04

    Pablo. Notarás que tus argumentos no tienen nada que ver con educar para que todos los alumnos dominen los dos idiomas sino que como afirmas “Es lo de menos que esta sentencia sea más o menos acertada porque el tema de fondo es otro”. Pues precisamente por esto se puede comparar con los problemas en la enseñanza de la evolución en algunos lugares.
    ¿Arrinconamiento del español? No tengo tus datos, pero no conozco ningún caso de alguien que no conozca el español en Catalunya. Cosa que, por cierto, indica que el modelo actual ha tenido un éxito notable.
    ¿No se va a ninguna parte con el catalán? No coincido con eso. A los daneses no les va mal con el danés y lo habla menos gente. Para ir a cualquier parte, en general el que sirve es el inglés. Pero en todo caso, si vamos o no vamos, no lo ha de decidir nadie por nosotros. Y menos, un alumno decidir por el resto de la clase.

  • Pablo

    11/04/2013 12:47

    ¿Cómo se puede comparar el tema de la evolución con la imposición avasalladora de la lengua catalana en una sociedad prácticamente bilingüe?
    Es lo de menos que esta sentencia sea más o menos acertada porque el tema de fondo es la exclusión palpable del castellano de Cataluña.
    El arrinconamiento del español por parte del nacionalismo es una vergüenza que debería abochornar a todos los catalanes. Yo hablo catalán pero, nos guste o no, con el catalán no se llega a ninguna parte, ni como país ni como nada.

  • Daniel Closa

    11/04/2013 11:24

    Oscar. De fet, és el que tinc en ment, tant en el tema del creacionisme com en el de les llengues. Les estratégies, les decisions, la manera d’ensenyar haurien de consensuar-se a partir sobretot de les opinions i dades dels professors, dels pedagogs i de la comunitat educativa, qe són els que tenen clar com aconseguir que al final de l’ensenyament els alumnes surtin formats correctametn (en ciencia en un cas i en el domini dels dos idiomes en l’altre) Portar la discusió a la política i als tribunals perque les coses es facin com a uns els sembla implica que l’interés en la formació dels alumnes passa a ser només retórica i que els objectius són uns altres, no gaire difícils d’entreveure.

  • Óscar Arranz

    11/04/2013 10:45

    Com a professor d’institut trobo força absurda la idea d’emprar el castellà com allengua vehicular quan el pare d’un sol alumne ho demani. Però seguint amb el raonament del post, en aquest tema de la llengua, com passa amb el de l’ensenyament de l’evolució, hi ha darrera posicions irracionals, pulsionals, girebé instintives. Però a diferència del cas de l’evolució en el de la llengua la irracionalitat prové d’ambós costats.

    No hem d’oblidar que una mica més de la meitat de la població catalana tenim el castellà com a llengua materna. Com també que el català, de no ser ajudat expressament, amb polítiques afavoridores, corre un més que raonable risc de desaparèixer.

    Per tant parlar, debatre raonadament, amb dades sòlides, racionalment, a la manera científica, sobre com fer perquè els alumnes acabin l’educació amb un coneixement òptim del català i el castellà, cosa en la que la majoria dels ciutadans de Catalunya, vull creure, estem d’acord, no hauria de considerar-se un atac a cap de les dues llengües.

    El problema, és que per desgràcia l’experiència ens mostra, i en això malauradament el rigor cientifista d’acceptar els fets tal com són és especialment depriment, és que en la qüestió de la llengua abunden extremistes de tots dos costats que amb la seva cridòria anul·len el debat racional.

  • Sinera

    11/04/2013 10:23

    Gràcies, Dani. Intentaré calmar-me… Però és que a vegades costa mantenir-se serè!

  • Daniel Closa

    11/04/2013 9:25

    Sinera: Keep calm… Però de nou, no esperis arguments raonables, perquè el joc és un altre. Igual que no cal discutir sobre fóssils amb un creacioniste perquè les dades reals li importen un rabe. Només farà servir les que li vagin bé i ignorarà les que no li convinguin.

  • Sinera

    11/04/2013 9:13

    Si almenys els seus raonament fossin mínimament coherents amb el sentit comú…! De segur que no és tanta la seva imbecilitat (també babegen?) com la dels ideòlegs que els fan pensar així. Sento fàstic per les ideologies!

    En tot cas, la gent així haurà renunciat a tota dignitat, oi? Avui em sento emprenyat i els desitjo que no tinguin una mort com la de la Thatcher. Els que senten odi per la nostra llengua han de sentir igualment el nostre odi més profund.

    Odi i repugnància personal. Ho sento. Em sento molot emprenyat!

  • Daniel Closa

    11/04/2013 8:35

    Carquinyol. En realitat no hauria de ser cap sorpresa a aquestes altures, no? Potser que deixem el lliri d’una vegada.

    Esther. En realitat ni la sentencia ni els seus arguments tenen res a veure amb l’educació ni l’interés per la formació dels nens. La història va per una altra banda. Des del punt de vista d’alguns interesos, no són absurditats sinò eines molt eficients per aconseguir modular la societat.

  • Esther

    11/04/2013 8:24

    Per què no podem pensar tots amb l’excel•lència educativa i ens deixem estar de absurditats?

  • Carquinyol

    11/04/2013 8:06

    Democràcia a l’espanyola ! Una única persona pot imposar la seva llengua al col·lectiu ! Això sí, per votar la independència l’han de votar el conjunt d’espanyols…

    No sé què fotem encara dins d’Espanya, la veritat! A mi n’estan entrant unes ganes de montar unes falles per abril que…