Arxiu del divendres, 12/04/2013

Fent transparents els òrgans

divendres, 12/04/2013

Green_brain_CLARITY.jpg Aquests dies s’ha parlat molt d’una nova tècnica per fer transparent el cervell de manera que es pugi estudiar el seu interior. Cal especificar que això del cervell és perquè és un dels òrgans més espectaculars i que fan més gràcia, però la tècnica, anomenada CLARITY, no és exclusiva d’aquest òrgan sinó que serveix per qualsevol teixit. En tot cas, cal dir que… és una passada que canviarà la manera d’estudiar el cervell i altres òrgans en molt poc temps!

El cas del cervell ens permet adonar-nos del problema que hi havia per estudiar-lo. Bàsicament es tracta d’una xarxa en tres dimensions de cèl·lules (les neurones) que es comuniquen cada una amb un grapat de veïnes. Fins ara, per estudiar quina neurona toca a quines altres havies d’anar fent talls molt fins per poder mirar-ho al microscopi. D’aquesta manera podies veure si una cèl·lula interaccionava amb la del costat. Però no podies saber que passava amb les cèl·lules de sobre i de sota!

Bé. Si que podies, però aleshores havies d’anar fent llesques consecutives del cervell i analitzar cada primer una i després la següent. I els talls mai eren tant perfectes que no es perdés informació pel camí. Una feinada i uns resultats poc satisfactoris.

Però ara, aquests nois de Stanford, han trobat la manera de fer transparent tot el teixit, de manera que ja no caldrà anar fent llesques i mirant-les una per una. En realitat fer transparent un teixit no és cap novetat, però amb la nova tècnica es manté completament l’estructura alhora que podem afegir-hi anticossos o productes que marquin les molècules que ens interessin. Important, perquè si el cervell simplement fos transparent, no tindríem res a mirar!

El que fan és injectar formol, que es el conservant que mantindrà l’estructura del teixit, junt amb un “hidrogel”, una substància que en escalfar forma una mena de xarxa prou gran per mantenir-ho tot al seu lloc, però prou porosa per permetre el pas dels productes que després vulguem administrar per tenyir unes o altres cèl·lules. I tot seguit, quan ja tot està fermament fixat, apliquen un corrent elèctric que desfà els greixos i els retira del cervell. Com que aquests greixos formen les membranes cel·lulars i altres estructures que són les principals causes de la opacitat del teixit, en retirar-los, la cosa queda transparent i disponible per fer els estudis que calgui.

clarity_transparent_brain.jpg

Els vídeos que han mostrat per entendre les possibilitats de la tècnica son preciosos, però sobretot, la manera com podrem seguir cada cèl·lula, cada connexió i cada ramificació facilitarà i millorarà molt els propers estudis que es facin.

L’únic problema que li veig (posats a ser puntillistes) és, precisament que eliminen els lípids. Ara està de moda l’estudi dels gens i de les proteïnes, però pensar que amb això en tenim prou és molt innocent. Els lípids són uns components vitals del funcionament cel·lular. I amb la nova tècnica marxen, de manera que no es podran estudiar. A no ser que tinguin algun trumfo amagat per resoldre això, sospito que l’estudi de les membranes del cervell (fetes de lípids) quedarà aturadet durant uns anys ja que tothom es dedicarà a treballar amb la nova tècnica.

De totes maneres, les possibilitats de fer transparent el teixit i analitzar-lo sense necessitat de fer talls és espectacular. I no només pel cervell. Ara podrem veure com les cèl·lules van trobant el seu lloc a mida que un embrió es desenvolupa. Seguir el camí dels vasos sanguinis dins un tumor. Detectar l’estructura fina dels canvis que adopten les cèl·lules en mil malalties…

Espectacular.