Arxiu del dilluns, 15/04/2013

Conseqüències previsibles.

dilluns, 15/04/2013

818411_injection.jpg A la vida hi ha accidents, catàstrofes naturals, desgràcies de tota mena i malalties variades. El risc és part de la vida i mai no el podrem fer desaparèixer. El que si que podem fer és reduir-lo el més possible fent servir els avenços en el coneixement i  el sentit comú. Això no garanteix que les coses vagin malament, però ho fa menys probable. És com posar-se el cinturó de seguretat al cotxe o el casc si vas en moto. Potser fins i tot així prendràs mal, però sabem que usar-los ho fa menys probable.

Semblaria ridícul algú que digués que els cascs i els cinturons no s’han de fer servir ja que de vegades causen danys. Certament en poden causar, però comptat i debatut, causa molts més danys no fer-los servir. També seria ridícul dir que no protegeixen i que el que hi ha només és una campanya dels fabricants de cascs i cinturons de seguretat per obligar-nos a fer-los servir posant-nos en perill per enriquir-se ells. És complicat, perquè per dir-ho caldria ignorar totes les xifres que indiquen l’eficàcia d’aquestes mesures per prevenir el danys en accidents.

Però una bona campanya encaminada a fer por, amb imatges de persones estrangulades pel cinturó o de gent que s’ha clavat una estella del casc, ajuntat amb unes quantes crides a la llibertat individual i amb un parell de treballs científics dubtosos o directament falsos pot fer dubtar persones que no tinguin informació sobre estadístiques d’accidents. A més, les estadístiques són fàcils de posar en dubte o de presentar de manera tergiversada.

Si això passés, segurament no trigaríem gaire a trobar un augment en el nombre de persones ferides greument en accidents de trànsit. Per sort això no passarà ja que, per quin motiu hauria algú de promoure una actitud tant paranoica? Bé, potser si fos venedor de crosses o de cadires de rodes, però seria tenir molt mala idea i de seguida se li veurien les intencions.

Doncs això que és tant evident, és el que passa amb les vacunes. Sabem que protegeixen, sabem que han tingut èxit i tot i així hi ha qui s’hi oposa fent campanyes amb arguments equivalents als hipotètics de l’exemple dels cinturons de seguretat. I, com no pot ser d’altra manera, tenim rebrots d’allò que volíem i podíem evitar.

Aquestes setmanes hi ha un brot de xarampió a Gales que ja ha afectat més de 600 persones. En realitat no és una sorpresa ja que des de l’any 2000 la seva presència va en augment. A la BBC llegeixo que la majoria de pares no havia vacunat als seus fills per por a la relació entre la vacuna i l’autisme. Una relació que, pel que sembla, es va inventar el doctor Andrew Waikfield per un tema de demandes judicials contra algunes companyes farmacèutiques. Ara ja sabem que la relació és falsa, inventada, que no existeix, que tot era mentida i que s’ha ficat a la llista de fraus científics més destacats de la història. Però el cas és que segueix fent por, entre altres motius perquè hi ha qui ho segueix recitant com si fos una dada certa i fiable.

També s’insisteix en els interessos de les farmacèutiques. Una afirmació fàcil que permet posar-ho tot en dubte sense necessitat de demostrar res. A la sèrie “House” ho satiritzava dient “deixarà que els nens emmalalteixin, però les farmacèutiques es fotran i no veuran ni un duro seu!”. En tot cas, ja comença a haver-hi algun moviment entre periodistes demanant una mica de rigor a l’hora de parlar de les vacunes, matisant titulars cridaners i personatges més o menys mediàtics. Està bé recordar els riscs que tenen, però és infantil, absurd i fins i tot pervers, ignorar els riscs de no vacunar.

Per cert, el moviment antivacuna no en té cap d’interès?